Amanirenes
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle I aC |
| Mort | valor desconegut |
| Sepultura | Gebel Barkal |
| Rei de Cuix | |
| 40 aC – 10 aC ← Teriteqas (en)  – Amanishakheto → | |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Activitat | (Floruit: 35 aC ) |
| Altres | |
| Títol | Reina regnant |
| Fills | Akinidad (en) |
Candaces Amanishakheto (Amanirenes) fou reina de Núbia amb capital a Napata) vers el 40 o 35 al 20 aC.[1]
Casada amb el rei Teriteqas, es va instal·lar amb ell a Napata (els anteriors reis residien a Mèroe). Vers el 25 aC el rei Teriteqas va intentar conquerir la Tebaida i va ocupar Elefantina i Siene però fou rebutjat per Petronius que va conquerir Dakka i Premnis i va entrar a Napata uns mesos després (vers 24 aC).
La reina Amanirenas és una de les Candaces més famoses, pel seu paper al capdavant dels exèrcits cuixites contra els romans en una guerra que va durar tres anys, del 25 aC al 22 aC.[2] Després d'una victòria inicial quan els cuixites van atacar l'Egipte romà, van ser expulsats d'Egipte per Gaius Petronius, i els romans van establir una nova frontera a Hiere Sycaminos (Maharraqa).[3][4] Amanirenas va ser descrita com a valent i cega d'un ull.
La reina Amanirenes va demanar un tractat de pau que li fou refusat i els romans es van emportar milers d'esclaus i botí. Finalment la reina va apel·lar per la pau a Cèsar August, que li va concedir vers el 20 aC i es va establir la frontera i el regne de Núbia (Mèroe) va quedar lliure de tribut. Premnis i Dakka foren retornats a la reina.[5]
En una data no coneguda, però segurament no gaire allunyada de l'any 20 aC, la va succeir Akinidad.
Referències[modifica]
- ↑ Török, László. The Image of the Ordered World in Ancient Nubian Art: The Construction of the Kushite Mind, 800 Bc-300 Ad (en anglès). BRILL, 2002, p. 217. ISBN 978-90-04-12306-9.
- ↑ Desmond J. Clark; Roland Anthony Oliver; J. D. Fage; G. N. Sanderson; A. D. Roberts; Richard Gray; John Flint; Michael Crowder (eds). The Cambridge history of Africa. Vol. 5 From c.1790 to c.1870. Cambridge : Cambridge University Press, 1976, p. 242-250. ISBN 978-0-521-20701-0.
- ↑ Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: A Guide to 8,500 Battles from Antiquity Through the Twenty-first Century (en anglès). Greenwood Press, 2006, p. 713. ISBN 978-0-313-33536-5.
- ↑ ROBINSON, ARTHUR E. «THE ARAB DYNASTY OF DAR FOR (DARFUR)1». African Affairs, XXVIII, CIX, 1928-10, pàg. 55–67. DOI: 10.1093/oxfordjournals.afraf.a100377. ISSN: 1468-2621.
- ↑ Shillington, Kevin. History of Africa. Oxford : Macmillan Education ; New York : Palgrave Macmillan, 2005, p. 54. ISBN 978-0-333-59957-0.