Farinera
Amanita ovoidea  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Amanitaceae | ||||||||
| Gènere | Amanita | ||||||||
| Espècie | Amanita ovoidea Link, 1833 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus ovoideus | ||||||||
| Sinònims | Amanita ovoidea var. ammophila Amanita ovoidea var. gallaica Agaricus ovoideus Agaricus ovoideus var. leucomyces Agaricus ovoideus var. leucosarcos
| ||||||||
La farinera vera, cogomassa farinera o cogoma (Amanita ovoidea) és un bolet que apareix freqüentment als terrenys calcaris en tota mena de boscos i voreres d'aquests.[1][2][3]
Morfologia[modifica]
Típicament presenta una mena de farina. D'ací li ve el nom popular, que envolta els marges del capell i la superfície del peu, formada per milions d'espores blanques i restes de vel universal. Aquesta es desprèn fàcilment i "embruta" les mans de blanc quan es toca.
- Primordi: en forma d'ou, rodó a la part superior i cobert d'un gruixut vel universal d'1 m.
- Capell: de 10 a 20 cm. de diàmetre, primer hemiesfèric i després obert, de color blanc, amb cutícula brillant, separable, normalment llisa però algunes vegades amb restes del vel universal en forma d'esquames planes i irregulars. Marge lliure, gruixut, farinós i floconós.
- Himeni: cobrint la part inferior del capell, format per làmines blanques, desiguals, serrades i juntes.
- Peu: gruixat, de 10-20 x 2-4 cm., robust, cilíndric, un poc bulbós a la base, de color blanc, floconós.
- Anell: Anell fràgil, poc consistent, farinós i de color blanc.
- Volva: Volva ampla, alta, membranosa, que persisteix en els exemplars adults, de color blanc a blanc grogós.
- Carn: gruixuda, consistent, de color blanc, d'olor i sabor de farina.
- Espores: nombroses formant una mena de massa farinosa que cobreix el marge del capell i el peu, amb espores el·líptiques, amiloides, de color blanc en massa i de 10 x 7 micres.
Hàbitat[modifica]
Terrenys calcaris, en alzinars, pinedes, voltants dels boscos i voreres de camins.
Risc de confusió amb altres espècies de bolets[modifica]
Es pot confondre amb Amanita proxima Dumée, espècie que es considera tòxica, molt semblant a A. ovoidea però de mida més petita, amb l'anell bastant persistent i estriat i la volva d'un marcat color ocre. També es podria confondre amb l'Amanita phalloides, la farinera borda o cogoma verda, o l'Amanita phalloides sub. alba de nom vulgar cogoma blanca.
Comestibilitat[modifica]
És comestible però es considera de baixa qualitat gastronòmica.
Referències[modifica]
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ Gràcia, Enric: La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, p. 137. Editorial Efadós, volum II, El Papiol, 2022, ISBN 978-84-18243-12-7
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Farinera |