Amanita rubescent

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Amanita rubescent

Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Classe: Homobasidiomycetae
Subclasse: Hymenomycetes
Ordre: Agaricales
Família: Amanitaceae
Gènere: Amanita
Espècie: A. rubescens
A. novinupta

Nom binomial
Amanita rubescens
(Pers. ex Fr.) Gray
Amanita rubescent.
Amanita rubescent.
Il·lustració d'exemplars d'amanita rubescent.
Il·lustració d'exemplars d'amanita rubescent.

L'amanita rubescent o vinosa (Amanita rubescens) tendeix a envermellir-se quan es fa vella o quan se la frega amb els dits.

Taula de continguts

[edita] Morfologia

Aquest bolet té la típica fesomia de les amanites, amb un barret de 5 a 15 cm de diàmetre, convex al principi i que s'aplana amb el temps, de color variable, sovint bru rogenc, semblant al vi de taula (a aquesta característica es refereix el seu nom popular de "vinosa"), però també rosat i grogós, amb esquames desiguals de color grisenc o rosat irregularment repartides. Làmines blanques, atapeïdes, que amb el temps, o si se les toca, prenen coloracions rosades.

Peu de fins a 20 cm d'alçària, blanc o rosat tacat de vermell a la base i a les ferides, guarnit amb un anell blanc o rosat, membranós, estriat. La base acaba amb un bulb de forma més o menys arrodonida, de vegades en forma de nap, on a penes es veuen restes del vel, ja que gairebé tot ell queda enganxat sobre el barret en forma d'esquames i no hi ha volva.

Carn blanca, tova, rosada en contact amb l'aire o si se es toca, sovint atacada de larves.

[edita] Hàbitat

Surt a l'estiu i a la tardor, tant a les pinedes com en boscos de caducifolis, sense preferències marcades.

[edita] Comestibilitat

És un bolet comestible sense valor, que convé coure molt bé si algú pretén menjar-ne. Millor rebutjar-lo per la possibilitat de confondre'l amb les amanites metzinoses.

[edita] Possibles confusions amb altres espècies

Potser es pot confondre amb altres amanites com el pixacà (Amanita pantherina), de tonalitats més brunes i esquames del capell blanques, i amb la cua de cavall grossa (Amanita spissa) de peu radicant. Cap d'aquests dos bolets enrogeix com l'amanita rubescent.

[edita] Bibliografia

  • Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Col·leccions Temàtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 73.
  • Régis Courtecuisse, Bernard Duhem: Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestlé, 1994-2000).
  • Marcel Bon: Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004).
  • Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2.
  • Roger Phillips: Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0.
  • Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5.
  • Peter Jordan, Steven Wheeler: Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - ISBN 2-03-516003-0.
  • G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot i C. Schaeffner: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.
  • Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons(Bordas, 1970) - ISBN 2-04007940-8.
  • Larousse des champignons, edició de l'any 2004 sota la direcció de Guy Redeuilh- ISBN 2-03-560338-2.

[edita] Enllaços externs