Amat de Remiremont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Amat, o
Aimat de Remiremont

Capella de Saint-Mont, on Amat fundà el monestir de Remiremont
abat i confessor
Nom secular Amatus; en francès: Amé, Ame o Aimé
Naixement ~560
Grenoble, Regne de França
Defunció ~628
Abadia de Remiremont
Enterrament Abadia de Remiremont (Vosges, Lorena)
Commemoració en Església catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Remiremont
Festivitat 13 de setembre
Fets destacables Fundador i primer abat de Remiremont
Orde Orde de Sant Columbà
Iconografia Com a monjo amb hàbit negre

Amat de Remiremont o Aimat, en francès saint Amé (Grenoble, ~560 - Remiremont, ~628) fou un monjo, fundador de l'abadia de Remiremont (Vosges). És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. No s'ha de confondre amb sant Amat de Sion, també monjo d'Agaunum i amb festa el mateix dia 13 de setembre.

Hagiografia[modifica | modifica el codi]

Abadia de Remiremont en l'actualitat

Nascut a Grenoble cap al 560, ingressà com a monjo a l'abadia d'Agaunum (Saint-Maurice (Valais)) en 581. En 614 marxa amb Eustaci a Luxeuil i en 620 funda amb Romaric al mont Habend, després anomenat Saint-Mont, el monestir doble de Remiremont (Vosges, Lorena), del que serà el primer abat.

El monestir s'organitzà de manera que els monjos visquessin a la vall i les monges al cim de la muntanya; seguí la regla del monestir d'Agaunum i la dels monestirs de l'Orde de Sant Columbà, i s'hi feia laus perennis o lloança perpètua.

Després d'una disputa, es reconcilia cap al 628 amb Eustaci de Luxeuil. Els últims anys de vida els passa fent vida eremítica fins que mor en 628.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Des del segle VIII és venerat com a sant. Segons una tradició catalana, sense fonament històric però arrelada al folklore català, Amat de Tortosa havia nascut a Tarragona i era fill de pares de Valls. De bona família, repartí la seva fortuna entre els pobres i marxà a predicar a terres de França, on va fer vida eremítica i on va fundar l'abadia de Remiremont.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Joan AMADES. Costumari català. Vol. V, p. 100.