Amat de Remiremont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Amat».
sant Amat, o
Aimat de Remiremont

Capella de Saint-Mont, on Amat fundà el monestir de Remiremont
abat, confessor
Nom secular Amatus; en francès: Amé, Ame o Aimé
Naixement ca. 560
Grenoble (Isèra, Roine-Alps, França)
Defunció ca. 628
Abadia de Remiremont (Vosges, Lorena)
Enterrament Abadia de Remiremont
Commemoració en Església catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Remiremont
Festivitat 13 de setembre
Fets destacables Fundador i primer abat de Remiremont
Orde Orde de Sant Columbà
Iconografia Com a monjo amb hàbit negre

Amat de Remiremont o Aimat, en francès saint Amé (Grenoble, ca. 560 - Remiremont, ca. 628) fou un monjo, fundador de l'abadia de Remiremont (Vosges). És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

No s'ha de confondre amb sant Amat de Sion, també monjo d'Agaunum i amb festa el mateix dia 13 de setembre.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Abadia de Remiremont en l'actualitat.

Nascut a Grenoble cap al 560, ingressà com a monjo a l'abadia d'Agaunum (Saint-Maurice (Valais)) en 581. En 614 marxa amb Eustaci a Luxeuil i en 620 funda amb Romaric al mont Habend, després anomenat Saint-Mont, el monestir doble de Remiremont (Vosges, Lorena), del que serà el primer abat.

El monestir s'organitzà de manera que els monjos visquessin a la vall i les monges al cim de la muntanya; seguí la regla del monestir d'Agaunum i la dels monestirs de l'Orde de Sant Columbà, i s'hi feia laus perennis o lloança perpètua.

Després d'una disputa, es reconcilia cap al 628 amb Eustaci de Luxeuil. Els últims anys de vida els passa fent vida eremítica fins que mor en 628.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Des del segle VIII és venerat com a sant.

Tradició catalana de Sant Aimat[modifica | modifica el codi]

Segons una tradició, sense fonament històric però arrelada al folklore català, Aimat havia nascut a Tarragona i era fill de pares de Valls. De bona família, repartí la seva fortuna entre els pobres i marxà a predicar a terres de França, on va fer vida eremítica i on va fundar l'abadia de Remiremont.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Joan AMADES. Costumari català. Vol. V, p. 100.