Amazing Grace

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Amazing Grace
William wilberforce.jpg
Quadre de William Wilbeforce

Fitxa tècnica
Direcció: Michael Apted

Producció: Terrence Malick
Patricia Heaton
David Hunt
Edward R. Pressman
Ken Wales

Guió: Steven Knight

Música: David Arnold

Protagonistes: Ioan Gruffudd
Benedict Cumberbatch
Romola Garai
Albert Finney

Dades i xifres
Països: Estats Units
Regne Unit
Data d'estrena: 2006
Gènere: Drama
Duració: 118 minuts
Idioma original: anglès

Companyies
Productora: Walden Media
Bristol Bay Productions
Ingenious Film Partners
Distribució: Paramount Pictures

Pàgina sobre “Amazing Grace a IMDb

Valoracions
IMDb 7.4/10 stars
FilmAffinity 6.4/10 stars

Amazing Grace és una pel·lícula de 2006 dirigida per Michael Apted sobre la campanya contra el comerç d'esclaus al Regne Unit, dirigida per William Wilberforce, responsable que es tirés endavant la legislació anti-comerç d'esclaus al Parlament del Regne Unit. El títol és una referència a l'himne Amazing Grace i la pel·lícula explica la influència de l'escriptor del seu autor, John Newton sobre Wilbeforce.

Segons el Box Office Mojo, Amazing Grace va guanyar 4 milions dòlars el cap de setmana que es va estrenar (23-25 de febrer de 2007), esdevenint el desè film amb més recaptació del cap de setmana. La pel·lícula havia guanyat $21.250.683 als EUA el juny del 2007 i el 26 d'agost del mateix any, 32.050.774 dòlars.[1] La pel·lícula fou premiada al Festival Internacional de Cinema de Toronto el 2006 i la seva première fou a l'obertura del Heartland Film Festival d'Indianapolis, a Indiana el mateix any. També fou exposat al Santa Barbara International Film Festival.[2] També fou nominada "Millor Film Espiritual del 2008[3] als Beliefnet Film Awards.[4]

Producció[modifica | modifica el codi]

Al principi la pel·lícula fou rodada a Kingston upon Hull, East Riding de Yorkshire. Per a recrear els molls del Londres del 1780 es va gravar al Baker's Quay (una part dels molls del Parlament). La gravació es va fer a l'octubre del 2005. Durant el gener del 2006 es van gravar les escenes del Parlament. L'escena del casament fou feta a l'església de Garsington.[5] També es van gravar escenes exteriors al Greenwich Hospital, que avui forma part de la University of Greenwich i als voltants de Salisbury, Wiltshire.

Sinopsis[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula comença el 1797 amb William Wiberforce de vacances a Bath, Somerset, amb el seu cosí, Henry Thornton. A aqui William va conèixer la seva futur esposa, Barbara Spooner.

La història fa un flash 15 anys enrere fins al 1782 i Williams explica els events que l'han portat fins a on està en aquell moment. Començà com un ambiciós i popular membre del Parlament, quan William fou persuadit pels seus amics, William Pitt "El Jove", Thomas Clarkson, Hannah More i altres per a començar a treballar sobre el capítol del comerç d'esclaus britànic. Això el porta a ser molt impopular a la Cambra dels Comuns del Regne Unit, ja que hi ha molts interessos en aquest comerç a Londres, Bristol i Liverpool.

Cansat i frustrat per a les dificultats de canviar les coses, Williams emmalalteix que porta la història fins al 1797. William considera deixar la política indefinidament però Barbara el convenç de continuar lluitar per la seva causa, ja que li diu que és l'únic que ho pot fer. Llavors, William i Barbara es casen.

Willian, amb una esperança renovada pel matrimoni, torna a lluitar contra el comerç esclavista, ajudat per Thornton, Clarkson i James Stephen. Després de 20 anys de lluites, aconsegueix que es legisli l'abolició del comerç d'esclaus a l'Imperi britànic.

Errades històriques[modifica | modifica el codi]

  • El príncep Guillem IV del Regne Unit no fou membre de la Cambra dels Comuns, sinó que als inicis del 1789 fou membre de la Cambra dels Lords, a on ell no podia parlar contra l'abolició de l'esclavitud. De totes maneres, el futur rei si que va fer pressió a la Cambra dels Comuns en contra de l'abolició. Això no va agradar gens al seu pare, el rei Jordi III del Regne Unit que havia nomenat al seu fill com Duc reial, i per tant no podia estar en la Cambra dels Comuns.
  • El tracte al Duc de Clarence (futur Guillem IV) entre el 1782 i 1789 és correcte, ja que s'adrecen a ell com "Your Grace". A partir del seu estatus de Duc reial, caldria anomenar-lo com "Your Royal Highness".
  • Hi ha altres errades històric en la denominació a certs senyors britànics com a Charles James Fox, que s'hauria d'haver noment com a "Honourable" i no com a "Lord", que és el que fan a la pel·lícula. Banastre Tarleton, anomenat "lord" a la pel·lícula, mai ho va arribar a ser.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Box Office Mojo
  2. Sneider, Jeff. Santa Barbara announces lineup, Variety, January 4, 2007.
  3. "Best Spiritual Film of 2008"
  4. "Beliefnet Film Awards"
  5. «St Mary, Garsington». A Church Near You. Archbishops' Council.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema