Ambiorix
Ambiorix fou cap dels Eburons, un poble gal entre el Mosa i el Rin, que foren tributaris del Aduaticis però als que Cèsar va lliurar del tribut abans del 54 aC.
En aquest any Cèsar va mobilitzar cinc cohorts sobre el comandament de Quint Tituri Sabí i Luci Aurunculeu Cotta, als que va enviar al territori dels Eburons per passar allí el hivern; però als quinze dies els Eburons es van revoltar dirigits pels seus caps Ambiorix i Cativolcus, i van assetjar el campament romà matant a casi tots els soldats quant van sortir sota promesa de salconduit a la batalla del Jeker. Llavors Ambiorix va incitar als Aduaticis i als Nervis a la revolta i van atacar el camp de Quint Tul·li Ciceró que era al país dels nervis. Quint Tul·li Ciceró va aguantar l'atac i Cèsar va arribar amb mes forces obligant a Ambiorix a aixecar el setge. L'any següent Ambiorix va seguir la guerra però va patir diverses derrotes davant Cèsar.[1] Va aconseguir escapar sense ser capturat i va passar el Rin.
Amb l'esperit romàntic del segle XIX, Ambiorix era considerat com un heroi i precursor de la resistència mil·lenari del poble belga contra els seus opressors. Una estàtua es va erigir a la plaça major de la ciutat de Tongeren, l'antiga ciutat Atuatuca Tungrorum.
Referències [modifica]
- ↑ Smith, William (1867). «Ambiorix». A: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology 1. Ed. William Smith. Boston: Little, Brown and Company. 138–139.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ambiorix |
