Ambrosi Carrion i Juan

De Viquipèdia

Ambrosi Carrion i Juan (Barcelona 1888 - Cornellà de Conflent 1973) fou un dramaturg, poeta i novel·lista català.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Obres 3 Enllaços externs 4 Referències i notes

[edita] Biografia

Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, però es dedicà a la literatura. Les seves primeres influències foren Gerhart Hauptmann i Gabriele d'Annunzio. Contemporani de Josep Maria de Sagarra, adaptà al teatre obres de clàssics d'Èsquil, Carlo Goldoni, William Shakespeare i Alfred de Musset.

Fou fundador d'El Teatre Català el 1912 i professor a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic de Barcelona des del 1913. També fou president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, secretari dels Estudis Universitaris per a obrers (1933) i durant la guerra civil espanyola director del Teatre de Guerra de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra marxà a l'exili i fixà la residència a París, on fou president del Casal de Catalunya de París i on continuà escrivint i estrenant. També fou membre de la redacció de la Revista de Catalunya. El 1967 fou nomenat president de la Federació d'Entitats Catalanes a l'Exili i a l'Emigració (FECEE), càrrec que exercí fins a la seva mort

[edita] Obres

• 1906 La filla del marxant, El torrent de les fades, estrenades al Teatre Principal (Barcelona) dintre dels Espectacles i Audicions Graner, les dues amb música d'Amadeu Cristià
• 1908 Agar, drama líric de tema bíblic
• 1910 Una posta, Testa d'or, publicades el 1913, amb influència de Maurice Maeterlinck
• 1911 Tribut al mar, tragèdia de tendència classicista
• 1912 El fill de Crist, tragèdia en un acte, estrenada al Teatre Principal (Barcelona), per Margarida Xirgu; Epitalami, primera peça de la trilogia La sort, adaptada com a òpera el 1936
• 1913 Periandre, estrenada en castellà al Teatre Romea, tragèdia en tres actes; escriu L'estàtua d'or
• 1915 El mal traginer i La núvia verge, segona i tercera part de La sort; publica Els esclops de la sort, per a nens, amb música d'E. Rossich; Les danaides, inèdita.
• 1916 La badia de la mort, estrenada al Coliseu Pompeia, episodi dramàtic en un acte.
• 1917 Clitemnestra, estrenada en castellà a Madrid, per María Guerrero.
• 1918 Cap de flames, tragèdia en vers; L'altre fill, drama en prosa; Mireia, a partir del poema de Frederic Mistral.
• 1920 La miraculosa, estrenada a Figueres.
• 1924 La tragèdia d'un pobre home, obra narrativa (Barcelona: La Novel·la d'Ara, 1924).
• 1925 Una joventut, novel·la; El fogueral, drama en tres actes i en prosa; Temps ençà... temps enllà, farsa escrita en col·laboració amb Enric Lluelles.
• 1926 La verge de la nit.
• 1927 L'ombra, drama psicològic.
• 1928 Niobe, poema dramàtic, amb dansa i recitació, estrenat per Àurea de Sarrà; La força cega, basada en la cançó "El testament d'Amèlia" (no s'estrenarà fins al 1933, al Teatre Mossèn Cinto); escriu la primera part deComte l'Arnau.
• 1929 Pirateria, poema dramàtic, estrenada al Teatre Romea; Poema del port, estrenat a l'Associació de Teatre Selecte.
• 1930 Molock, l'inventor, molt influïda per Ibsen, estrenada al Teatre Romea; Mediterrània, poema líric amb música de Eusebi Bosch i Humet, estrenat al Teatre Grec de Barcelona; Fedra, tragèdia, estrenada al Teatre Grec.
• 1933 Guions cinematogràfics per a Flor de otoño i Niobe.
• 1935 A posta de sol
• 1936 La flama i el vent, drama en tres actes, inèdit.
• 1939 Els camins d'Antígona, estrenat a Buenos Aires el 1940.
• 1940 L'hereu Riera, estrenada a Tolosa de Llenguadoc; escriu amb Ramon Vinyes El misteri de Santa Eròfila, farsa.
• 1941 Fam de terra
• 1945 Nit d'embruixament, estrenada a París el 1950.
• 1948 Els corbs, guanyadora del Premi Ignasi Iglésias als Jocs Florals de París.
• 1949 La dama de Reus, Premi Ignasi Iglésias als Jocs Florals de 1950.^[1].
• 1951 L'adveniment del Mesies, drama bíblic.
• 1952 L'aplec, sobre el primer cant de Canigó de Jacint Verdaguer; Malefici.
• 1954 Beneït és el fruit, drama.
• 1959 L'àngel negre.
• 1963-1967 Judith.
• 1967 La companyia invisible, llibre de poemes, publicat a París.
• 1972 Comte l'Arnau, publicació de l'obra completa (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat)

[edita] Enllaços externs

• Fitxa d'Ambrosi Carrión al FIEC

[edita] Referències i notes

v • d • e Notes i referències ↑ Ambrosi Carrion, La dama de Reus; Ed. Proa, col·lecció TNC nº 72, Barcelona 2008; ISBN 978-84-8437-464-0