Ambrosi Spinola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època

Ambrosio Spinola Doria, marqués dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genovès, capità general dels Països Baixos espanyols i comandant de l'exèrcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys. És famós per la presa de la ciutat brabançona de Breda i recordat com un dels últims grans líders militars de l'edat d'or espanyola.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Ambrosio Spinola descendia d'una família noble i rica de Gènova. Era el fill gran de Filipo Spinola, marqués de Sesto i Benafro, i de la seva dona Policena Cossino, filla del príncep de Salern.

Al segle XVI, la República de Gènova era un estat pràcticament en situació de protectorat sota el poder de l'imperi Espanyol. Els genovesos eren els banquers de la monarquia i tenien el control quasi total de les seves finances.

Alguns dels germans més joves d'Ambrosio Spinola van buscar fortuna a Espanya, i un d'ells, Federic, va destacar com a soldat als Països Baixos espanyols. El germà major va quedar-se a Itàlia i es va casar el 1592 amb Joamma Bacciadona, filla del compte de Galeratta

Les cases de Spinola i Dòria rivalitzaven per exercir el poder en la república. Ambrosio Spinola va continuar la rivalitat i amb el compte de Tursi, líder dels Dòria. Després de un fracàs en un enfrontament judicial amb els Dòria decideix retirar-se de la ciutat i millorar la fortuna de la seva casa servint a la monarquia espanyola als Països Baixos espanyols. El 1602 ell i el seu germà Federic entren en tractes amb el govern espanyol - una "condotta" al vell model italià.

Es tracta duna aventura en la que Spinola va arriscar la totalitat de la gran fortuna de la seva família. Ambrosio Spinola es va encarregar d'encominar 1.000 homes per operacions militars terrestres, i Federic es va encarregar de formar una esquadra de galeres per operacions a la costa. En ella, diverses de les galeres de Federic van resultar destruïdes pels vaixells de guerra anglesos en el seu camí a través del canal de la Mancha. El propi Federic va resultar mort en acció amb els holandesos el 24 de maig de 1603. Ambrosi Spinola va recórrer amb el seu exèrcit una llarga distancia per arribar a Flandes el 1602 amb els homes que havia reclutat. Durant els primers mesos, el govern espanyol va pensar en la possibilitat de fer-lo servir per envair Anglaterra, projecte que no va arribar a concretar-se. A finals d'any va tornar a Itàlia per aconseguir més homes.

La seva experiència real com a soldat no va començar fins que com a general, a l'edat de 34 anys, es va encarregar de continuar el setge d'Oostende el Setembre de 1603. Les ruïnes de la plaça van caure a les seves mans el setembre de 1604.

General al servei de la Casa d'Àsutria[modifica | modifica el codi]

L'arxiduc Albert VII i la infanta Clara Eugenia, filla de Felip II d'Espanya, governadors dels Països Baixos, que havien desitjat profundament la possessió d'Oostende es van sentir molt complaguts amb aquest èxit, que li va valdre una alta reputació entre els soldats de l'època. Al tancament de la campanya va tornar a Espanya per organitzar amb la cort, que aleshores estava a Valladolid, la continuació de la guerra.

A Valladolid va insistir a realitzar la funció de Comandant en cap als Països Baixos espanyols. A l'abril estava de nou a Brussel·les i va prendre part en la seva primera campanya. Les guerres dels Països Baixos espanyols consistien principalment en setges. Spinola es va fer famós pel nombre de places que va ocupar, tot i els esforços de Maurici de Nassau per socórrer-lo.

El 1606 va tornar a la Monarquia d'Espanya, sent rebut amb grans honors. Se li va confiar una missió secreta consistent en assegurar la governació dels Països Baixos espanyols en cas de mort de l'arxiduc o de la seva dona, però no va poder obtenir el grau de "Grande" que desitjava, i es va veure obligat a entregar en garantia la totalitat de la seva fortuna per avalar les despeses de guerra abans que els banquers donessin un fons a la corona espanyola.

Fins a la firma de la treva dels Dotze Anys el 1609 va continuar amb el comandament en el camp generalment amb èxit. Després de la firma va continuar cap al seu destí, i se li va encarregar, entre altres tasques, conduir les negociacions amb França quan el Príncep de Condé va fugir a Flandes amb la seva dona per posar-la fora de l'abast de l'admiració senil d'Enric IV de França.

Cenit[modifica | modifica el codi]

El 1611, Spinola passava per dificultats financeres però va obtenir la seva desitjada "grandesa". El 1614 va prendre part en les operacions relacionades amb la fundació de Cleves i Juliers. Quan va esclatar la Guerra dels Trenta Anys es conduí una vigorosa campanya pel Baix Palatinat i va ser recompensat amb el grau de capità general

La rendició de Breda, quadre de Velázquez

Després de reprendre la guerra amb les Províncies Unides el 1621, fracassant en l'intent de prendre Bergen-op-Zoom va guanyar la victòria de la seva carrera amb la captura de Breda el 1625 després d'un llarg setge,[1] tot i els esforços del Príncep de Orange Federic Enric per salvar-la.

La presa de Breda va ser la culminació de la carrera de Spinola. Però, la paràlisis del govern d'Espanya, la necessitat de diner, i el nou preferit, Gaspar de Guzmán y Pimentel, el comte-duc d'Olivares, envejós dels èxits del general va permetre als holandesos recuperar-se. Spinola no va poder evitar que Federic Enric de Nassau prengués Groenlo en 1627.[2] Mentrestant, el govern d'Espanya va nomenar-lo plenipotenciari i general en la Guerra de Successió de Màntua.[3] Spinola va desembarcar a Gènova el setembre del 1629 i va morir el 25 de setembre del 1630 en el setge de Casale.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Universal Magazine. vol.92 (en anglès). Pub. for J. Hinton, 1793, p. 260. 
  2. van Nimwegen, Olaf. The Dutch Army and the Military Revolutions, 1588-1688 (en anglès). Boydell & Brewer, 2010, p. 215. ISBN 1843835754. 
  3. 3,0 3,1 Martínez Laínez, Fernando. Un pica en Flandes: La epopeya del Camino Español (en castellà). EDAF, 2007, p. 55. ISBN 8441419477. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • A. Rodriguez Villa, Ambrosio Spinola, primer marqués de los Balbases, Madrid, 1905
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ambrosi Spinola Modifica l'enllaç a Wikidata