Ambystoma andersoni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ambystoma andersoni
Anderson-Querzahnmolch.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Amphibia
Ordre: Urodela
Família: Ambystomatidae
Gènere: Ambystoma
Espècie: A. andersoni
Nom binomial
Ambystoma andersoni
(Krebs i Brandon, 1984)[2][3]

Ambystoma andersoni és una espècie d'amfibi pertanyent a la família dels ambistomàtids.[4]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Fa 21,4 cm de llargària corporal (només la cua fa el 40% de la mida total).
  • Cos fort, cap gros, cua curta, dits curts i peus molt palmats.
  • Color marró vermellós amb taques negres nombroses, de vegades connectades entre si.[5][6][7]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Es nodreix de gasteròpodes i crancs de riu.[1]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És totalment aquàtic i passa tota la seua vida en el mateix cos d'aigua (el llac Zacapu).[7]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viu només al llac Zacapu i els seus rierols circumdants a 2.000 m d'altitud (el nord-oest de Michoacán, Mèxic).[1][8][9]

Població[modifica | modifica el codi]

Encara que no és rar, és probable que estigui en declivi.[1]

Amenaces[modifica | modifica el codi]

Les seues principals amenaces són la contaminació del llac on viu, la seua captura per a l'alimentació humana per part de les poblacions locals i la introducció d'espècies foranes i depredadores al llac Zacapu.[1]

Accions de conservació[modifica | modifica el codi]

Tot i que no habita en una àrea protegida, el seu nombre podria augmentar si el llac Zacapu es manté net, lliure de contaminació i amb un control efectiu dels peixos depredadors. A més, aquesta espècie es pot reproduir en captivitat i els exemplars criats en captivitat poden ajudar a repoblar llurs hàbitats naturals originals. Gaudeix de protecció per part de l'Estat mexicà sota la categoria Pr (Protecció especial).[1]

Vida en captivitat[modifica | modifica el codi]

Des de l'any 2009, la seua cria ha esdevingut cada vegada més freqüent entre els seus admiradors i és pràcticament idèntica a la de la salamandra mexicana (Ambystoma mexicanum). La diferència més notable entre totes dues espècies en captivitat és que A. andersoni experimenta metamorfosis espontànies amb més freqüència que Ambystoma mexicanum.[10][11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 IUCN (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. uBio (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. AmphibiaWeb: Information on amphibian biology and conservation (anglès)
  6. Jean Raffaëlli, 2007. Les Urodèles du monde. Penclen édition. Pàgs. 85–86. ISBN 9782952824606.
  7. 7,0 7,1 EDGE (anglès)
  8. Amphibian Species of the World 5.5 (anglès)
  9. GBIF (anglès)
  10. Caudata Culture (anglès)
  11. Obst, F.J., Richter, K. i Jacob, U., 1984. The Completely Illustrated Atlas of Reptiles and Amphibians for the Terrarium. T.F.H. Publication Inc., Nova Jersey, els Estats Units.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Dyer, W.G., 1988. Megalobatrachonema (Chabaudgolvania) elongata (Baird, 1858) (Baker, 1986) (Nematoda: Kathlaniidae) in Ambystoma andersoni (Krebs and Brandon, 1984) from Zacapu, Michoacan, Mexico. Transactions of the Illinois State Academy of Science: 275-277.
  • Highton, R., 2000. Detecting cryptic species using allozyme data. A: Bruce, R.C., Jaeger, R.G. i Houck, L.D. (eds). The Biology of Plethodontid Salamanders, pàgs. 215-241. Kluwer Academic / Plenum Publishers, Nova York.
  • Krebs, S.L. i Brandon, R.A., 1984. A new species of salamander (Family Ambystomatidae) from Michoacan, Mexico. Herpetologica: 238-245.
  • Roelants, K., Gower, D. J., Wilkinson, M., Loader, S. P., Biju, S. D., Guillaume, K., Moiau, L. i Bossuyt, F., 2007. Global patterns of diversification in the history of modern amphibians. Proceedings of the National Academy of Sciences 104: 887-892.
  • Shaffer, H.B., 1984. Evolution in a paedomorphic lineage. I. An electrophoretic analysis of the Mexican ambystomatid salamanders. Evolution: 1194-1206.
  • Shaffer, H.B., 1984. Evolution in a paedomorphic lineage. II. Allometry and form in the Mexican ambystomatid salamanders. Evolution: 1207-1218.
  • Shaffer, H.B. i Lauder, G.V., 1985. Patterns of variation in aquatic ambystomatid salamanders: kinematics of the feeding mechanism. Evolution: 83-92.
  • Stuart, S. N., M. Hoffmann, J. Chanson, N. Cox, R. Berridge, P. Ramani i B. Young (Eds.), 2008. Threatened Amphibians of the World. Barcelona; International Union for the Conservation of Nature, Gland, Suïssa; Conservation International, Arlington, Virgínia, els Estats Units: Lynx Editions. Pàg. 543.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]