Amenmesse
Amenmesse (també Amenmesses, Amenmose, Amenmoses o Amonmosis) fou un príncep pertanyent a la Dinastia XIXa de l'Antic Egipte que se sublevà a Núbia contra el faraó Seti II i s'autoproclamà Faraó de l'Alt Egipte molt probablement durant dos anys, fins que fou vençut per l'exèrcit del legítim faraó, Seti II.
La ubiació del seu regnat dins la cronologia de la Dinastia XIXa és un tema de debat. Existeixen tres teories al respecte:
- 1. Successor de Meremptah
Va succeir a Meremptah en circumstàncies poc clares ja que no es creu que fos el legítim hereu, dignitat que corresponia a Seti II, nascut de la primera dona principal del faraó mentre Amenmesse hauria nascut d'una possible segona, Takhat.
- 2. Contemporani de Seti II
Una altra teoria és que fou un usurpador que va accedir al poder entre el tercer i el cinquè any de regnat de Seti i que probablement només fou reconegut a la part sud del país (Núbia i Etiòpia).
- 3. Successor de Seti II
Una tercera teoria es que Seti II va governar primer i que Amenmesses l'hauria succeït més tard, cosa que entra en contradicció en el fet de què en algunes tombes el nom de Seti s'hagi gravat al damunt del d'Amenmesse.
Aquestes i altres teories estan avui per avui damunt la taula sense que cap es pugui imposar.
Taula de continguts |
Noms [modifica]
En néixer el van batejar amb el nom d'Amenmesse (que vol dir Moldejat per Amon) però en versió grega Manetó l'esmenta com Ammenemes. Durant el seu curt regnat com a faraó prengué el nom de Menmire Setepenre (que significa Etern com Ra, escollit per Ra).
Altres noms que duia a causa dels seus títols imperials foren:
Antecedents familiars [modifica]
Amenmesse era fill del faraó Seti II i la seva esposa Takhat, filla de Ramsès II. El seus germans eren Seti-Merneptà, que va morir sent un infant, i Siptà, futur faraó d'Egipte.
Avui dia es posa en qüestió que la mare fos Takhat (i la seva dona Baktwerel), ja que les inscripcions d'aquestes dues reines trobades a la seva tomba, resultarien de la usurpació de la tomba per Takhat i per Baktwerel, que serien posteriors (serien la mare i la dona respectivament de Ramsès IX), però tanmateix hi ha una estàtua del faraó que porta la inscripció Takhak, gran esposa reial.
Revolta contra Seti II [modifica]
Nomenat governador de l'Alt Egipte pel faraó (Merneptà o Seti II, segons les versions), va aconseguir guanyar adeptes entre la classe dominant de la zona; sacerdots i prohoms. Finalment va aprofitar el seu origen reial i va autoproclamar-se Faraó.
D'aquesta manera va començar una guerra civil entre l'Alt i el Baix Egipte, encarnats en les persones d'Amenmesse i Seti II, respectivament. Amenmesse va governar entre dos i quatre anys en torn al 1200 aC.
S'han trobat nombroses inscripcions seves a l'Alt Egipte, especialment a la regió de Tebes (Karnak, Deir al-Madinah i Madinet Habu) i a Núbia (Buhen, on es va trobar una estela).
El seu regnat va acabar-se quan les tropes lleials a Seti II van derrotar-lo militarment i els sacerdots de Karnak van canviar de bàndol.
Tomba d'Amenmesse [modifica]
La seva tomba es la KV10, que no pot ser visitada ja que està essent excavada. És coneguda des del segle XVIII quan la va explorar Richard Pococke (1737-1738) i després James Burton, John Gardner Wilkinson i Robert Hay el 1825.
Part de la decoració està malmesa i una part no es va acabar. A aquesta tomba es van trobar tres mòmies, dues dones i un home, que no han estat identificats. Probablement una de les dones sigui Takhat. El 1992 va iniciar la investigació moderna i sistemàtica Otto James Schaden al front d'un equip de la Universitat d'Arizona i la Universitat de Memfis.
| Precedit per: Seti II Faraó d'Egipte |
Faraó de l'Alt Egipte |
Succeït per: Seti II Faraó d'Egipte |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amenmesse |
