Amfiarau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Amfiarau

En la mitologia grega Amfiarau o Amfiareu (en grec antic Ἀμφιάρᾱος Amphiáraos o Ἀμφιάρεως Amphiáreōs “el doblement maleït”;[1] en llatí Amphiarāus), era fill d'Ecleu (Οἰκλῆς, llatí Oecleus) -d'on li ve el seu epítet, l'Eclida- i d'Hipermnestra (Ὑπερμνήστρα). Va succeir son pare com a rei d'Argos, i es va casar amb l'Erifile (Ἐριφύλη, Eriphȳle). Zeus i Apol·lo el van afavorir, i Zeus li va concedir el do de la profecia.[2]

La seva esposa, que havia estat subornada amb el collaret de l'Harmonia per Polinices (Πολυνείκης), el va convèncer perquè participés en l'expedició dels Set contra Tebes, tot i que ell sabia que, si ho feia, hi moririra. Abans de partir, va demanar als seus fills Alcmeó i Amfíloc que vengessin la seva mort. De camí cap a la batalla, sovint va advertir als altres guerrers que l'expedició fracassaria, i culpava Tideu (Τυδεύς) per haver-la impulsat. Durant la batalla va matar Melanip (Μελάνιππος), però no va ser capaç de fer front a Periclimen (Περικλύμενος). Quan Periclimen, el fill de Posidó, el perseguia per matar-lo, Zeus va llançar un llamp que va obrir la terra, i Amfiarau i el seu carro desaparegueren per l'esvoranc.[2]

El seu fill Alcmeó (Ἀλκμαίων) va venjar-ne la mort matant sa mare, i per aquest crim de parricidi va ser perseguit per les Erínies (Ἐρινύες).

A la ciutat costanera d'Oropos (Ὠρωπός), al nord-est de l'Àtica, l'Amfiarau hi era venerat com un heroi sanador i hi havia un oracle amb el seu nom.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Karl Kerenyi, The Heroes of the Greeks 1959:296.
  2. 2,0 2,1 Thorburn, John E. FOF Companion to Classical Drama (en anglès). Infobase Publishing, 2005, p.38. ISBN 0816074984. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amfireu