Amin Maalouf
Amin Maalouf (Beirut, 25 de febrer del 1949), és un escriptor libanès en llengua francesa.
Taula de continguts |
Biografia[modifica]
Els pares d'Amin Maalouf eren periodistes d'ascendència cristiana. La seva mare procedia d'una família tradicionalment catòlica i francòfona, i el seu pare, de formació anglòfona, procedia de la comunitat melquita. Amin Maalouf cursà estudis de sociologia i d'economia política en una escola jesuïta francesa i a la universitat francesa de Beirut.
Va treballar com periodista durant 12 anys. Fou director del diari an-Nahar fins al començament de la guerra civil libanesa del 1975, quan es va exiliar a França amb la seva dona i els seus tres fills, i on resideix des d'aleshores. Allà fou redactor en cap de la revista Jeune Afrique, cobrint nombrosos esdeveniments importants com la guerra de Vietnam o la revolució de l'Iran, i va fer reportatges en més de seixanta països. A partir del 1985, arran de l'èxit obtingut amb Les croades vistes pels àrabs, es dedica exclusivament a l'escriptura.
La seva obra es troba marcada per les seves pròpies vivències: la diversitat dels seus orígens, la convivència amb diferents llengües i religions, l'enfrontament entre comunitats i l'exili. En la ressenya de la UAB a l'ocasió de l'Any de la Mediterrània 2003/2004 es diu que "Maalouf combina la narració de fets històrics fascinants amb fantasia i amb idees filosòfiques. Les seves novel·les ofereixen una visió sensible i refinada dels valors i les actituds de les diferents cultures del Pròxim Orient i del Nord d'Àfrica i, en conjunt, del món mediterrani, entre les quals intenta sempre d'establir ponts de diàleg i de comprensió".[1]
El 6 d'abril del 2006 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili i el juny del 2010 va rebre el premi Príncep d'Astúries de les lletres.[2]
La majoria dels seus escrits han estat traduïts al català.
Obra[modifica]
Novel·la[modifica]
- Lleó l'africà (1986), premi de l'Amistat franco-àrab 1986
- Samarcanda (1988), que parla del poeta i savi Omar Khayyam
- Els jardins de llum (1991), biografia novel·litzada del profeta Mani
- El segle primer després de Beatrice (1992)
- La roca de Tanios (Premi Goncourt 1993)
- Les escales de Llevant (1996)
- El periple de Baldassare (2000). Un mercader genovès, instal·lat a Orient, se'n va a la recerca d'un llibre mític on es diu que s'hi troba "el centè nom", és a dir, el nom ocult de Déu. (Premi Jacques Audiberti-ville d'Antibes 2000)
Assaig[modifica]
- Les croades vistes pels àrabs (1983)
- Les identitats que maten (1998)
- Orígens (Premi Méditerranée 2004)
- Un món desajustat (2009)
Llibret d'òpera[modifica]
- L'amor de lluny (2000)
- Adriana Mater (2004)
Referències[modifica]
- ↑ «ANY DE LA MEDITERRÀNIA». [Consulta: 26 de juliol de 2012].
- ↑ «El Punt Avui - Notícia: Amin Maalouf, premi Príncep d'Astúries de les lletres 2010». [Consulta: 26 de juliol de 2012].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amin Maalouf |
- Amin Maalouf - lloc web oficial
- Llibres de l'autor a les Biblioteques de Barcelona
- Fundació Príncep d'Astúries - Premi de les Lletres 2010
|
|||||
