Borró
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Mates de borró (Ammophila arenaria)
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Ammophila arenaria (L.) Link |
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
Ammophila australis |
||||||||||||||||||
El borró, canya de sorra o canya d'arena (Ammophila arenaria) és una espècie de planta gramínia de la família de les poaceae.
Taula de continguts |
Distribució i hàbitat [modifica]
Aquesta planta es troba als litorals de moltes zones temperades d'Europa i l'Àfrica del nord. S'ha estés a altres zones de la terra fins a Nova Zelanda i Xile.[1]
A la costa occidental dels Estats Units, on fou introduït al segle XIX per fixar les dunes, es considera una espècie invasora que posa múltiples problemes a l'ecosistema local arraconant a les espècies autòctones.[2]
El borró és una planta halòfita, que l'hi agrada la sal, i xeròfita, que pot sobreviure en circumstàncies desfavorables d'extrema sequera. Viu a les zones sorrenques i dunes de la costa on comparteix l'hàbitat amb la lleteresa de platja (Euphorbia paralias), planta igualment psammòfila (amiga de la sorra), amb la qual el borró conviu molt bé.
Tot i que sovint es considera una mala herba aquesta planta té un paper fonamental en la fixació dels sistemes de dunes mòbils litorals i en proveir hàbitat i refugi a molts animals costaners, incluïnt artròpodes i aus marines.
Descripció [modifica]
.jpg)
És una planta herbàcia perenne i hemicriptòfita de tiges erectes i robustes. La tija pot arribar a fer 1.2 m d'alçada. El borró forma mates rígides, denses i molt resistents. Les fulles són glauques i acaben en punta. Llargues i estretes, estan unides a la tija per mig d'una lígula.[3]
A les costes occidentals del mediterrani el borró floreix de maig a juliol. Es pot diferenciar d'altres gramínies de les dunes per tenir una inflorescència molt gran i bona de veure. La pol·linització és anemòfila, es a dir que té lloc mitjançant els vents. Les espigues maduren vers l'agost.
El borró té potents rizomes que el permeten arrelar-se en un substrat solt i sotmés a les inclemències dels temporals marins directes. Els rizomes formen una xarxa que li donen un bon ancoratge en la sorra solta creixent lateralment fins a dos metres en sis mesos.
Cada mata pot emetre fins a 100 brots cada any. Els rizomes toleren la immersió prolongada en l'aigua marina i àdhuc poden flotar i propagar la planta a altres costes quan es trenquen degut a l'acció del corrent marí o les tempestes. Per això el borró està classificat com a planta pionera, que colonitza zones litorals ermes, sovint abans que qualsevol altra planta.
Les llavors, també són resistents i es propaguen fàcilment amb el vent, però la propagació d'aquesta planta té lloc principalment mitjançant els rizomes.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
- Jepson Manual Treatment (anglès)
- USDA Plants Profile (anglès)
- Fotos (anglès)
- Les dunes de Pineda
- Universitat de les Illes Balears - Herbari Virtual del Mediterrani Occidental - Imatge detallada i informació del borró
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borró |
