Amorrites

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els amorrites foren un gran grup ètnic probablement originat a Aràbia i emigrat a Síria i Mesopotàmia vers el 2500 aC. Alguns estats amorrites foren: Alalakh, Amrit, Amurru, Andarig, Arvad, Babilònia, Borsippa, Der, Dilbat, Ebla, Ekallatum, Eixnunna, Gebal, Hamath, Isin, Karana, Karkemiš, Kazallu, Kix, Lagaix, Larsa, Mari, Nippur, Qatna, Qattara, Razama, Sippar, Terqa, Tuba, Tuttul, Ugarit, Ur, Uruk, i Yamkhad (Alep).Amurru és el nom donat pels accadis (els sumeris els anomenaven MAR.TU, literalment) als nòmades semites que cap al 2100 aC a 2000 aC van envair Mesopotàmia. El nom emprat per designar-los és amorreus o amorites, i són considerats la principal de les tribus cananees. Els accadis els anomenaven amurru però aquesta denominació fou més pròpia dels que es van establir a Síria i van fundar un estat (que va portar aquest nom), mentre que els que es van distribuir per Síria, Palestina, Sumèria i Accàdia, són els amorrites propis. No fou una invasió militar sinó una emigració del tipus modern, persones i famílies individualment o en petits grups. Hammurabi portava el títol de rei dels martu i després Ammiditana (1684-1647 aC). Sota Hammurabi s'esmenta un governador (gal) de la terra dels martu, de nom Sinidinnam. Una inscripció del rei Ammisaduqa (1646-1626 aC) esmenta un districte de nom Amurru a l'oest de Sippar. Mar-tu-ki, el seu nom alternatiu, volia dir "la Terra Occidental".

El nom d'Amurru es va estendre al llarg del temps a la part occidental i vers el 1400 aC es donava aquest nom a Síria del sud i Líban en poder d'Egipte. Allí va sorgir el regne d'Amurru.

Els primers emigrants eren nòmades semites que van emigrar cap al nord de Mesopotàmia i Síria i la costa del Mediterrani cap al 3000 aC. Molts d'ells es van assentar a Mesopotàmia que va quedar semititzada en un termini de 500 anys: aquest foren els accadians. D'altres van seguir nòmades i se'ls anomena Amurru. Cap al 2100 aC els nòmades no assentats havien multiplicat el seu nombre i encara se'ls van unir més nòmades procedents d'Aràbia. Llavors van voler establir-se a Mesopotàmia, però després d'uns mil anys els semites de Mesopotàmia i els nous semites ja eren grups completament diferenciats. Els accadians no estaven disposats a entregar als nòmades incultes els seus fèrtils dominis. Els nòmades però necessitaven terres perquè els deserts i muntanyes àrides no devien donar per viure en gran nombre. Durant anys es van produir incursions cap a Mesopotàmia d'aquests nòmades que els sumeris i accadians anomenaven amurru i també martu. En temps del rei Shusin d'Ur es va construir una muralla per impedir el seu pas (Muralla dels Martu), però segons Ishiberra d'Isin en una carta, en temps d'Ibbisin l'havien sobrepassat i prenien fortalesa darrera fortalesa. Es van crear inclús estats amb dinasties amurru amorites com a Kix abans del 2000 aC.

Durant 500 anys es van establir a Sumèria i Accàdia, adoptant la cultura local però sense barrejar-se amb la població sumèria o accàdia. Van servir a Accad com a treballadors i a l'exèrcit o com a treballadora a la tercera dinastia d'Ur. A la caiguda de la civilització sumèria vers el 2003 aC van heretar el seu poder al ostentar càrrec rellevants.

Durant el domini cassita a Sumèria a llengua amorrita va desaparèixer de la baixa Mesopotàmia, però en canvi va esdevenir dominant a Síria i Canaan.

Els amorrites no van conservar el sistema sumeri de citats-estats on la terra, els ramats i el poble pertanyien als déus o als temples i per tant de fet al rei, sinó que la seva societat era de persones lliures, amos de les terres que dirigien personalment; els seus descobriments van fer progressar la civilització. Van crear els primer conceptes bàsics en literatura i matemàtiques i van desenvolupar el comerç. D'aquest esperit va néixer el codi d'Hammurabi, una sèrie de lleis que buscaven la justícia especialment en relació al món dels negocis. Van fundar regnes nous però més generalment van agafar el poder al regnes ja existent a les antigues ciutats; els regnes eren equivalents a les anteriors ciutats-estats en mesura i poder però no la societat hi havia evolucionat.

Els amorrites a la Bíblia[modifica | modifica el codi]

En el Gènesi apareixen en diverses ocasions els amorrites, com una de les tribus del Cananeus. Pel fet de ser una de les tribus més poderoses a vegades parla d'amorites per referir-se als cananeus en general.

Inicialment van viure al sud-oest de la mar Morta entre els amalequites i la Vall del Siddim amb seu principal a Hazezon-Tamar o Engedi (Ain-Djidi), però més tard, suposadament al temps de l'èxode, van ocupar el territori a l'est de la mar Morta i de la vall del Jordà on van establir els regnes de Heshbon (o Hesbon) al sud i Bashan (o Basan) al nord. Heshbon fou arrabassat als moabites i Ammonites per les subtribus dels Reubens i Gads. Bashan que va tenir per rei a Og de la subtribu dels Manasseh, arribava pel nord fins a la muntanya Hermon (llavors Shanir). Aquest conjunt fou anomenat pels jueus com a Perea.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amorrites
  • Cassin, Elena; Bottéro, Joean; Vercoeur, Joan. Los Imperios del Antiguo Oriente del Paleolítico a la mitad del segundo milenio. 1a edició (en castellà), 1970, p. . ISBN 84-323-0118-3.