Amparo Rivelles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Amparo Rivelles
Nom real: María Amparo Rivelles Ladrón de Guevara
Naixença: 11 de febrer de 1925
Madrid (Espanya)
Defunció: 7 de novembre de 2013 (als 88 anys)
Madrid (Espanya)
Origen: Espanya Espanya
Fills: María Fernanda[1]
Parents: Rafael Rivelles (pare)
María Fernanda Ladrón de Guevara (mare)
Carlos Larrañaga (germà)
Amparo Larrañaga (neboda)
Luis Merlo (nebot)
Premis Goya
Millor actriu
1986 - Hay que deshacer la casa
Altres premis
1996 - Premio Nacional de Teatro
1990 - Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts

Pàgina sobre Amparo Rivelles a IMDb

María Amparo Rivelles Ladrón de Guevara,[2] coneguda artísticament com a Amparo Rivelles (Madrid, 11 de febrer de 1925 - ibid., 7 de novembre de 2013) va ser una actriu espanyola, filla dels actors Rafael Rivelles i María Fernanda Ladrón de Guevara, i germana del també actor Carlos Larrañaga.[1]

Al llarg de la seva carrera va treballar en més d'una trentena de pel·lícules i en nombrosos muntatges teatrals i de sèries de televisió,[2] i va obtenir diversos premis, entre els quals destaquen el Premio Nacional de Teatro i el Goya a la millor actriu.[1] Juntament amb Aurora Bautista va ser la principal figura femenina del cinema espanyol de postguerra.[3][4] Tot i rebutjar diverses ofertes per treballar a Hollywood, va posar-se a les ordres d'Orson Welles a la versió espanyola de Mr. Arkadin (1955).[5]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Amb 13 anys va debutar als escenaris a Barcelona amb la companyia teatral de la seva mare, amb l'obra Siete Hermanas de Leandro Navarro, i dos anys més tard va fer el seu debut al cinema amb la pel·lícula María Juana (1940) d'Armando Vidal. Aviat li va arribar la fama i va aconseguir un contracte amb la productora cinematogràfica Cifesa, per a la qual va fer alguns dels seus millors papers: Eloisa está debajo del almendro (1943), La fe (1947), ambdues de Rafael Gil, Los ladrones somos gente honrada (1941), Malvaloca (1942), Fuenteovejuna (1947), La duquesa de Benamejí (1949) i La Leona de Castilla (1951).[1]

El 1957 va viatjar a Mèxic, on es va instal·lar i va desenvolupar la seva carrera professional durant 25 anys, convertint-se en una de les llegendes del cinema mexicà,[2] tot i que també va seguir fent teatre i va ser protagonista de grans sèries de televisió.[1] L'any 1979 va tornar a Espanya i va aconseguir un gran èxit amb l'adaptació per a televisió de Los gozos y las sombras (1982), de Gonzalo Torrente Ballester,[2] on va treballar amb el seu germà Carlos Larrañaga.[1]

El 1986 va protagonitzar juntament amb Lola Cardona Hay que deshacer la casa, de Sebastián Junyent, obra per la que va guanyar el Premi Lope de Vega, i també va ser la protagonista de l'adaptació al cinema d'aquesta, de la mà de José Luis García Sánchez i al costat d'Amparo Soler Leal, paper pel qual va obtenir el Goya a la millor actriu. Dos anys més tard va actuar a La Celestina, una adaptació de Torrente Ballester de l'obra de Fernando de Rojas, dirigida per Adolfo Marsillach. El 1989 va ser nominada al Goya a la millor actriu secundària pel seu paper a la pel·lícula Esquilache, de Josefina Molina.[1]

L'any 1993 va protagonitzar El canto de los cisnes al costat d'Albert Closas, i va interpretar a Paula Raíces a l'adaptació televisiva de La Regenta, de Clarín. El 1999 va estrenar Los árboles mueren de pie, d'Alejandro Casona, i del 2001 al 2003 va interpretar Paseando a Miss Daisy, d'Alfred Uhry. Entre aquell any i el següent va representar amb Núria Espert La brisa de la vida, dirigida per Lluís Pasqual. El 2006 va fer la seva última actuació a Múrcia, amb l'obra La duda,[1] i el 2011 va rebre un homenatge organitzat per l'Institut Cervantes.[6]

Trajectòria professional[modifica | modifica el codi]

Cinema[modifica | modifica el codi]

  • Mary Juana, d'Armando Vidal (1940)
  • Alma de Dios, d'Ignacio F. Iquino (1941)
  • Un caballero famoso, de José Buchs (1942)
  • Los ladrones somos gente honrada, d'Ignacio F. Iquino (1942)
  • Malvaloca, de Luis Marquina (1942)
  • Eloísa está debajo de un almendro, de Rafael Gil (1943)
  • Deliciosamente tontos, de Juan de Orduña (1943)
  • El clavo, de Rafael Gil (1944)
  • Eugenia de Montijo, de José López Rubio (1944)
  • Fuenteovejuna, d'Antonio Román (1947)
  • Angustia, de José Antonio Nieves Conde (1947)
  • La fe, de Rafael Gil (1947)
  • La calle sin sol, de Rafael Gil (1948)
  • Si te hubieses casado conmigo, de Viktor Tourjansky (1948)
  • La duquesa de Benamejí, de Luis Lucia (1949)
  • Alba de América, de Juan de Orduña (1951)
  • La leona de Castilla, de Juan de Orduña (1951)
  • Tres citas con el destino, de Fernando de Fuentes, León Klimovsky i Florián Rey (1954)
  • Mr. Arkadin, d'Orson Welles (1955)
  • El indiano, de Fernando Soler (1955)
  • La herida luminosa, de Tulio Demicheli (1956)
  • El batallón de las sombras, de Manuel Mur Oti (1957)
  • El esqueleto de la señora Morales, de Rogelio A. González (1959)
  • El amor que yo te di, de Tulio Demicheli (1959)
  • Un ángel tuvo la culpa, de Luis Lucia (1960)
  • Los novios de mis hijas, d'Alfredo B. Crevenna (1964)
  • La viuda blanca, de Carlos Lozano Dana (1970)
  • El juicio de los hijos, d'Alfredo B. Crevenna (1971)
  • Una vez, un hombre..., de Guillermo Murray (1971)
  • ¿Quién mató al abuelo?, de Carlos Enrique Taboada (1972)
  • La madrastra, de Roberto Gavaldón (1974)
  • La coquito, de Pedro Masó (1977)
  • Soldados de plomo, de José Sacristán (1983)
  • Hay que deshacer la casa, de José Luis García Sánchez (1986)
  • Esquilache, de Josefina Molina (1989)
  • El día que nací yo, de Pedro Olea (1991)
  • Mar de luna, de Manolo Matji (1995)
  • Sombras y luces. Cien años de cine español, d'Antonio Giménez-Rico (1996)
  • El olor de las manzanas, de Juan Cruz (1999)

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • La madre guapa, d'Adolfo Torrado (1939)
  • El compañero Pérez (1939)
  • El amor del gato y del perro, d'Enrique Jardiel Poncela (1945)
  • Don Juan Tenorio, de José Zorrilla (1945)
  • Campo de armiño, de Jacinto Benavente (1945)
  • A las seis en la esquina del bulevar, d'Enrique Jardiel Poncela (1946)
  • Huis Clos (A puerta cerrada), de Jean-Paul Sartre, dirigida per Luis Escobar (1947)
  • Una mujer cualquiera, de Miguel Mihura, dirigida per Luis Escobar (1953)
  • Requiebro, d'Antonio Quintero (1954)
  • Salvar a los delfines, de Santiago Moncada (1979)
  • El hombre del atardecer, de Santiago Moncada, dirigida per Mara Recatero (1981)
  • La voz humana, de Jean Cocteau (1981)
  • El caso de la mujer asesinadita, de Miguel Mihura i Álvaro de Laiglesia, dirigida per Gustavo Pérez Puig (1983)
  • Hay que deshacer la casa, de Sebastián Junyent (1985)
  • La Celestina, de Fernando de Rojas, dirigida per Adolfo Marsillach (1988)
  • La loca de Chaillot, de Jean Giraudoux, dirigida per José Luis Alonso (1989)
  • Rosas de otoño, de Jacinto Benavente, dirigida per José Luis Alonso (1990)
  • El abanico de Lady Windermere... o la importancia de llamarse Wilde, versió d'Ana Diosdado de l'obra d'Oscar Wilde, dirigida per Juan Carlos Pérez de la Fuente (1992-93)
  • El canto de los cisnes, adaptada per Rodolf Sirera i dirigida per Juan Carlos Pérez de la Fuente (1993-94)
  • Los padres terribles, de Jean Cocteau, adaptada per Rodolf Sirera i dirigida per Juan Carlos Pérez de la Fuente (1995-97)
  • Los árboles mueren de pie, d'Alejandro Casona (1999)
  • Paseando a Miss Daisy, d'Alfred Uhry (2001)
  • La brisa de la vida, de David Hare, dirigida per Lluís Pasqual (2004)
  • La duda, versió d'El abuelo, de Benito Pérez Galdós (2006)

Televisió[modifica | modifica el codi]

  • Cuidado con el ángel (1959)
  • Pecado mortal (1960)
  • Pensión de mujeres (1960)
  • El otro (1960)
  • La Leona (1961)
  • Estafa de amor (1961)
  • Tres caras de mujer (1963)
  • Anita de Montemar (1966)
  • La tormenta (1967)
  • La cruz de Marisa Cruces (1969)
  • Sin palabras (1969)
  • La Hiena (1974)
  • Lo imperdonable (1977)
  • Pasiones encendidas (1978)
  • Los gozos y las sombras (1982)
  • La Regenta (1995)
  • Una de dos (1998-1999)

Guardons[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema