Amparo Rivelles
_(cropped).jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) María Amparo Rivelles y Ladrón de Guevara 11 febrer 1925 Madrid |
| Mort | 7 novembre 2013 (88 anys) Madrid |
| Causa de mort | Osteoporosi |
| Sepultura | Sacramental de San Lorenzo y San José |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu de televisió, actriu de cinema |
| Activitat | 1939 – |
| Família | |
| Fills | María Fernanda[1] |
| Pares | Rafael Rivelles Guillem i María Fernanda Ladrón de Guevara |
| Germans | Carlos Larrañaga |
| Parents | Amparo Larrañaga (neboda) Luis Merlo (nebot) |
Premis
| |
     | |
María Amparo Rivelles Ladrón de Guevara,[2] coneguda artísticament com a Amparo Rivelles (Madrid, 11 de febrer de 1925 - Madrid, 7 de novembre de 2013) va ser una actriu espanyola, filla dels actors Rafael Rivelles i María Fernanda Ladrón de Guevara, i germana del també actor Carlos Larrañaga.[1]
Al llarg de la seva carrera va treballar en més d'una trentena de pel·lícules i en nombrosos muntatges teatrals i de sèries de televisió,[2] i va obtenir diversos premis, entre els quals destaquen el Premio Nacional de Teatro i el Goya a la millor actriu.[1] Juntament amb Aurora Bautista va ser la principal figura femenina del cinema espanyol de postguerra.[3][4] Tot i rebutjar diverses ofertes per treballar a Hollywood, va posar-se a les ordres d'Orson Welles en la versió espanyola de Mr. Arkadin (1955).[5]
Biografia[modifica]
Amb 13 anys va debutar als escenaris a Barcelona amb la companyia teatral de la seva mare, amb l'obra Siete Hermanas de Leandro Navarro, i dos anys més tard va fer el seu debut al cinema amb la pel·lícula María Juana (1940) d'Armando Vidal. Aviat li va arribar la fama i va aconseguir un contracte amb la productora cinematogràfica Cifesa, per a la qual va fer alguns dels seus millors papers: Eloisa está debajo del almendro (1943), La fe (1947), ambdues de Rafael Gil, Los ladrones somos gente honrada (1941), Malvaloca (1942), Fuenteovejuna (1947), La duquesa de Benamejí (1949) i La Leona de Castilla (1951).[1]
El 1957 va viatjar a Mèxic, on es va instal·lar i va desenvolupar la seva carrera professional durant 25 anys, convertint-se en una de les llegendes del cinema mexicà,[2] tot i que també va seguir fent teatre i va ser protagonista de grans sèries de televisió.[1] L'any 1979 va tornar a Espanya i va aconseguir un gran èxit amb l'adaptació per a televisió de Los gozos y las sombras (1982), de Gonzalo Torrente Ballester,[2] on va treballar amb el seu germà Carlos Larrañaga.[1]
El 1986 va protagonitzar juntament amb Lola Cardona Hay que deshacer la casa, de Sebastián Junyent, obra per la que va guanyar el Premi Lope de Vega, i també va ser la protagonista de l'adaptació al cinema d'aquesta, de la mà de José Luis García Sánchez i al costat d'Amparo Soler Leal, paper pel qual va obtenir el Goya a la millor actriu. Dos anys més tard va actuar a La Celestina, una adaptació de Torrente Ballester de l'obra de Fernando de Rojas, dirigida per Adolfo Marsillach. El 1989 va ser nominada al Goya a la millor actriu secundària pel seu paper a la pel·lícula Esquilache, de Josefina Molina.[1]
L'any 1993 va protagonitzar El canto de los cisnes al costat d'Albert Closas, i va interpretar a Paula Raíces a l'adaptació televisiva de La Regenta, de Clarín. El 1999 va estrenar Los árboles mueren de pie, d'Alejandro Casona, i del 2001 al 2003 va interpretar Paseando a Miss Daisy, d'Alfred Uhry. Entre aquell any i el següent va representar amb Núria Espert La brisa de la vida, dirigida per Lluís Pasqual. El 2006 va fer la seva última actuació a Múrcia, amb l'obra La duda,[1] i el 2011 va rebre un homenatge organitzat per l'Institut Cervantes.[6]
Trajectòria professional[modifica]
Cinema[modifica]
- Mary Juana, d'Armando Vidal (1940)
- Alma de Dios, d'Ignacio F. Iquino (1941)
- Un caballero famoso, de José Buchs (1942)
- Los ladrones somos gente honrada, d'Ignacio F. Iquino (1942)
- Malvaloca, de Lluís Marquina i Pichot (1942)
- Eloísa está debajo de un almendro, de Rafael Gil (1943)
- Deliciosamente tontos, de Juan de Orduña (1943)
- El clavo, de Rafael Gil (1944)
- Eugenia de Montijo, de José López Rubio (1944)
- Fuenteovejuna, d'Antonio Román (1947)
- Angustia, de José Antonio Nieves Conde (1947)
- La fe, de Rafael Gil (1947)
- La calle sin sol, de Rafael Gil (1948)
- Si te hubieses casado conmigo, de Viktor Tourjansky (1948)
- La duquesa de Benamejí, de Luis Lucia (1949)
- Alba de América, de Juan de Orduña (1951)
- La leona de Castilla, de Juan de Orduña (1951)
- Tres citas con el destino, de Fernando de Fuentes, León Klimovsky i Florián Rey (1954)
- Mr. Arkadin, d'Orson Welles (1955)
- El indiano, de Fernando Soler (1955)
- La herida luminosa, de Tulio Demicheli (1956)
- El batallón de las sombras, de Manuel Mur Oti (1957)
- El esqueleto de la señora Morales, de Rogelio A. González (1959)
- El amor que yo te di, de Tulio Demicheli (1959)
- Un ángel tuvo la culpa, de Luis Lucia (1960)
- Los novios de mis hijas, d'Alfredo B. Crevenna (1964)
- La viuda blanca, de Carlos Lozano Dana (1970)
- El juicio de los hijos, d'Alfredo B. Crevenna (1971)
- Una vez, un hombre..., de Guillermo Murray (1971)
- ¿Quién mató al abuelo?, de Carlos Enrique Taboada (1972)
- La madrastra, de Roberto Gavaldón (1974)
- La coquito, de Pedro Masó (1977)
- Soldados de plomo, de José Sacristán (1983)
- Hay que deshacer la casa, de José Luis García Sánchez (1986)
- Esquilache, de Josefina Molina (1989)
- El día que nací yo, de Pedro Olea (1991)
- Mar de luna, de Manolo Matji (1995)
- Sombras y luces. Cien años de cine español, d'Antonio Giménez-Rico (1996)
- El olor de las manzanas, de Juan Cruz (1999)
Teatre[modifica]
- La madre guapa, d'Adolfo Torrado (1939)
- El compañero Pérez (1939)
- El amor del gato y del perro, d'Enrique Jardiel Poncela (1945)
- Don Juan Tenorio, de José Zorrilla (1945)
- Campo de armiño, de Jacinto Benavente (1945)
- A las seis en la esquina del bulevar, d'Enrique Jardiel Poncela (1946)
- Huis Clos (A puerta cerrada), de Jean-Paul Sartre, dirigida per Luis Escobar (1947)
- Una mujer cualquiera, de Miguel Mihura, dirigida per Luis Escobar (1953)
- Requiebro, d'Antonio Quintero (1954)
- Salvar a los delfines, de Santiago Moncada (1979)
- El hombre del atardecer, de Santiago Moncada, dirigida per Mara Recatero (1981)
- La voz humana, de Jean Cocteau (1981)
- El caso de la mujer asesinadita, de Miguel Mihura i Álvaro de Laiglesia, dirigida per Gustavo Pérez Puig (1983)
- Hay que deshacer la casa, de Sebastián Junyent (1985)
- La Celestina, de Fernando de Rojas, dirigida per Adolfo Marsillach (1988)
- La loca de Chaillot, de Jean Giraudoux, dirigida per José Luis Alonso (1989)
- Rosas de otoño, de Jacinto Benavente, dirigida per José Luis Alonso (1990)
- El abanico de Lady Windermere... o la importancia de llamarse Wilde, versió d'Ana Diosdado de l'obra d'Oscar Wilde, dirigida per Juan Carlos Pérez de la Fuente (1992-93)
- El canto de los cisnes, adaptada per Rodolf Sirera i dirigida per Juan Carlos Pérez de la Fuente (1993-94)
- Los padres terribles, de Jean Cocteau, adaptada per Rodolf Sirera i dirigida per Juan Carlos Pérez de la Fuente (1995-97)
- Los árboles mueren de pie, d'Alejandro Casona (1999)
- Paseando a Miss Daisy, d'Alfred Uhry (2001)
- La brisa de la vida, de David Hare, dirigida per Lluís Pasqual (2004)
- La duda, versió d'El abuelo, de Benito Pérez Galdós (2006)
Televisió[modifica]
- Cuidado con el ángel (1959)
- Pecado mortal (1960)
- Pensión de mujeres (1960)
- El otro (1960)
- La Leona (1961)
- Estafa de amor (1961)
- Tres caras de mujer (1963)
- Anita de Montemar (1966)
- La tormenta (1967)
- La cruz de Marisa Cruces (1969)
- Sin palabras (1969)
- La Hiena (1974)
- Lo imperdonable (1977)
- Pasiones encendidas (1978)
- Los gozos y las sombras (1982)
- La Regenta (1995)
- Una de dos (1998-1999)
Guardons[modifica]
- Premi ACE a la millor actriu per La coquito (1980)[7]
- Premi Lope de Vega per Hay que deshacer la casa, de Sebastián Junyent (1986)[1]
- Goya a la millor actriu per Hay que deshacer la casa, de José Luis García Sánchez (1986)[1]
- Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1990)[1]
- Fotogramas de Plata especial, per tota una vida (1993)[7]
- Premio Nacional de Teatro (1996)[1]
- Premio Nacional de Teatro Pepe Isbert (2001)[7]
- Premi Ercilla per la seva trajectòria professional (2002)[7]
- Doctora honoris causa per la Universitat Politècnica de València (2004)[7]
- Premi honorífic "Toda una vida", al Festival Iberoamericà de Cinema de Huelva (2004)[8]
- Medalla d'Or al mèrit, concedida pel Círculo de Escritores Cinematográficos (2006)[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Fallece la actriz Amparo Rivelles» (en castellà). Público, 07-11-2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Amparo Rivelles» (en castellà). Españaescultura.es.
- ↑ Muere la actriz Amparo Rivelles a los 88 años a La Vanguardia, 7/11/2013 (castellà)
- ↑ Amparo Rivelles protagoniza un encuentro con personalidades de la escena, el cine y la televisión en Instituto Cervantes Arxivat 2014-05-26 a Wayback Machine. a Lainformacion.com, 26/9/11 (castellà)
- ↑ Fallece Amparo Rivelles a El País, 7/11/2013 (castellà)
- ↑ La "diosa" Rivelles vive el día más feliz de su vida "desde hace muchos años" Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. a Lainformacion.com, 27/9/11 (castellà)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Amparo Rivelles. Premios al web de l'Institut Cervantes (castellà)
- ↑ El Festival Iberoamericano de Cine de Huelva se abre con un premio honorífico a Amparo Rivelles a El País, 15/11/2004 (castellà)
Enllaços externs[modifica]
- Eternamente Rivelles Arxivat 2013-11-14 a Wayback Machine., a Academiadecine.com (castellà)
|
- Guanyadors del Premi Goya a la millor actriu protagonista
- Guanyadores de la medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics a la millor actriu
- Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts
- Morts a Madrid
- Doctors honoris causa per la Universitat Politècnica de València
- Actors de teatre madrilenys
- Actors de cinema madrilenys
- Naixements del 1925