Ample ferroviari estàndard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:12, 7 oct 2016 amb l'última edició de 181.45.103.222 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Com es mesura l'ample ferroviari

L'ample ferroviari estàndard és aquell ample ferroviari (distància entre els costats interiors de dos rails paral·lels) que fa 1.435 mm. Aquest ample és conegut com a estàndard, internacional o normal perquè fou l'ample que s'adoptà en el primer ferrocarril que es construí. Erròniament és conegut com a ample "UIC" que corresponen a les sigles de la Unió Internacional de Ferrocarrils (en francès Union Internationale des Chemins de fer).

L'ample estàndard al món

Dominància d'amplada a cada país:
mm
1676
1668
1600
1524
1520
1435
1372
1067
1050
1000
950
914
762
750
610
600

Aquest ample és el més utilitzat al món, un 60% dels ferrocarrils l'utilitzen. Tota la xarxa de nord Amèrica (Canadà, Estats Units i Mèxic), la Xina, i les dues Corees, entre d'altres, utilitzen l'ample ferroviari estàndard. A Europa (menys Espanya i Portugal), Austràlia i alguns països del nord d'Àfrica i de sud Amèrica utilitzen principalment l'estàndard tot i que algunes línies concretes han utilitzat un ample diferent, sobretot en metros, tramvies o trens turístics.

Els països de l'Est d'Europa i del nord d'Àsia, entre ells Rússia i aquells influenciats per aquest país varen optar per construir ferrocarrils amb amples superiors, igual que els països del sud d'Àfrica.

Hi ha una llegenda que intenta explicar perquè el primer ferrocarril que es construí, a Gran Bretanya, fou de 1.435 mm. La llegenda diu que els primers vagons utilitzats eren carretons de cavalls modificats. La grandària dels carretons depenia de dos factors: de l'amplada dels camins i de l'amplada que ocupaven dos cavalls paral·lels. L'amplada dels camins, antigues calçades romanes, tenien l'amplada perquè hi poguessin circular un carretó tirat per dos cavalls. Els cavalls ocupaven 1.435 mm i per tant la distància que hi havia entre les rodes dels carretons era de 1.435 mm. Alguns estudis han desacreditat aquesta llegenda o teoria, ja que els carros dels cavalls no tenien un ample estàndard.

Espanya

El cas de la xarxa espanyola és bastant anòmala, ja que com Portugal i l'illa d'Irlanda, va optar per un ample diferent més ample que l'estàndard i maior que el rus. L'illa d'Irlanda (Irlanda i Irlanda del Nord, aquesta última part del Regne Unit) van optar per un ample ferrovari concret però no tenen cap connexió amb altres països per tant no tenen problemes d'incompatibilitat de xarxes ferroviàries. Portugal tan sols té connexió amb Espanya.

A Espanya es va decidir utilitzar un ample diferent, l'anomenat ample ferroviari ibèric de 1668 mm. Decisió que ha provocat que, ferroviàriament, es trobés incomunicada amb França i per tant amb Europa. Els Talgo van solucionar en part el problema de la incompatibilitat, ja que poden canviar l'ample de les seves rodes i poden circular per ambdós amples. Actualment a Espanya estan coexistint diferents amples: 11823 km d'ample ibèric i 1233 km d'ample estàndard. La majoria dels 1233 km d'ample estàndard són de nova construcció amb l'arribada de l'alta velocitat a Espanya: AVE. Però la xarxa d'Alta Velocitat Espanyola està en plena expansió.

Dos factors principals van condicionar la construcció de la nova xarxa en ample estàndard: Una de les primeres línies que s'havia de construir era la LAV Madrid - Barcelona - Frontera Francesa (que arribà a Barcelona el 2008) i construir en ample estàndard permetia una millor connexió amb França. Finalment la primera línia d'alta velocitat que es va construir va ser la LAV Madrid-Sevilla, vista la rapidesa amb què s'havia de construir perquè pogués estar a punt per l'Exposició Universal que havia de tenir lloc el 1992 a Sevilla, es va decidir utilitzar l'ample estàndard perquè el material utilitzat era més fàcil i ràpid de conseguir en comptes de demanar un material que s'havia de fàbricar i dissenyar per un ample diferent. Alhora de construir la resta de línies d'alta velocitat es va optar pel mateix ample que la LAV Madrid-Sevilla.

Durant el transcurs dels anys s'han fet diferents estudis sobre la viabilitat de canviar l'ample de l'actual xarxa ferroviària espanyola i adaptar-lo a l'ample estàndard. El 24 de setembre de 2005 el Ministeri de Foment espanyol va adjudicar la redacció d'un estudi per definir les estratègies de futur relatives a l'ample de via de la xarxa ferroviària espanyola. Estudi que havia de definir una estratègia precisa de canvi d'ample de via a la xarxa convencional, coherent amb l'objectiu de desenvolupament de interoperatibilitat europea.[1]

Vegeu també

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ample ferroviari estàndard
  1. Ministeri de Foment: Nota informativa d'ajudicació de la redacció d'un estudi sobre l'ample de via de la xarxa ferroviària espanyola.