Ampliació de la Unió Europea
De Viquipèdia
La Unió Europea (UE) és el resultat de l'ampliació de continguts dels antics tractats constitutius de les tres Comunitats Europees i de les successives ampliacions a nous Estats membres.
La UE estava formada originalment per sis Estats fundadors: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i Països Baixos. Des de llavors ha crescut fins als actuals 27 Estats membres, restant diversos estats a l'espera de rebre resposta a la seva sol·licitud d'adhesió pel. Per a la incorporació d'un Estat europeu a la Unió Europea aquest ha de complir unes condicions econòmiques i polítiques conegudes com a criteris de Copenhaguen, per haver-se pres el corresponent acord en el Consell Europeu de 1993 celebrat a la capital danesa.
La bandera de la Unió Europea (cercle de dotze estrelles daurades sobre fons blau), va ser adoptada per la Unió Europea l'any 1985, i el seu nombre d'estrelles (dotze, invariablement) mai ha tingut relació amb el nombre d'estats de la Unió.
Taula de continguts |
[edita] Cronologia de les ampliacions
- 1950: Robert Schuman presenta la seva proposta d'una Europa unida.
- 23 de juliol de 1952: Es posa en funcionament la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), creada a partir del tractat de Roma de 1951. La CECA esdevé l'antecessora de la Unió i està integrada per Bèlgica, República Federal Alemanya (RFA), França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.
- 1 de gener de 1958: Els Tractat de Roma constitueix la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom).
- 5 de juliol de 1962: Algèria s'independitza de França i abandona la CEE.
- 1 de gener de 1973: Primera Ampliació, s'incorporen el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca (inclosa Groenlàndia i excloses les Illes Fèroe). Noruega finalment refusa formar part de la CEE.
- 1 de gener de 1981: Segona Ampliació, s'incorpora Grècia.
- 1985: Groenlàndia és exclosa de la Comunitat l'1 de febrer com a conseqüència d'un referèndum celebrat en 1982.
- 1 de gener de 1986: Tercera Ampliació, s'incorporen Espanya i Portugal.
- 3 d'octubre de 1990: Reunificació alemanya; la unió de la República Federal Alemanya i la República Democràtica Alemanya (RDA) en una Alemanya unificada constitueix una ampliació de la Unió sense que augmenti el nombre d'estats membres.
- 1 de novembre de 1993: entra en vigor el Tractat de Maastricht que estableix la creació de la Unió Europea (UE).
- 1 de gener de 1995: Quarta Ampliació, s'incorporen Àustria, Finlàndia i Suècia.
- 1 de maig de 2004: Cinquena Ampliació, l'1 de maig s'incorporen Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República Txeca i Xipre.
- 1 de gener de 2007: Sisena Ampliació, l'1 de gener s'incorporen Bulgària i Romania.
[edita] Candidats a l'adhesió
Estats membres
Estats candidats
Estats potencialment candidats
Accès congelat, negociació refusada mitjançant un referèndum
Accès refusat pel Consell Europeu
Accès refusat en dos referèndums
[edita] Turquia
El 6 d'octubre de 2004 la Comissió Europea va donar el vistiplau a Turquia i va recomanar al Consell de la Unió Europea iniciar negociacions per a l'ingrés de Turquia a la Unió. El 29 d'octubre del mateix any els membres del consell de la UE van signar a la ciutat de Roma el Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa, el projecte de la qual havia estat aprovat el 18 de juny anterior. Recep Tayyip Erdoğan va signar en representació de Turquia i el 3 d'octubre de 2005 es van iniciar formalment les negociacions.
[edita] Croàcia
Croàcia va sol·licitar la seva entrada en la UE l'any 2003 i va aconseguir ser candidat oficial el 18 de juny de 2004. Les negociacions van començar el 3 d'octubre de 2005. És molt possible que el país no tingui greus dificultats per a integrar-se en la Unió Europea l'any 2009 o 2010.
[edita] Macedònia
La República de Macedònia va obtenir al desembre de 2005 l'estatus de candidat oficial després d'haver-lo sol·licitat formalment al gener de 2004. Aquesta República ha de resoldre les seves disputes territorials amb Grècia abans que es pugui arribar a una decisió.
[edita] Altres estats europeus
- Suïssa: Va començar les negociacions amb la CEE per al seu ingrés però aquestes van quedar paralitzades després d'un referèndum realitzat l'any 1992. Les negociacions han tornat a ser rebutjades pels suïssos en diverses ocasions (l'últim referèndum fou realitzat el 4 de març de 2001). Es creu que el temor de la pèrdua de neutralitat i independència és el problema clau en contra de l'ingrés. El govern federal suís ara com ara s'ha limitat a signar acords específics amb la UE quant al lliure tràfic de persones i treballadors.
- Islàndia i Noruega: Aquests dos països són poc inclinats a l'ingrés en la UE entre altres motius perquè desitgen mantenir el control dels seus recursos pesquers en les seves aigües territorials així com el seu alt nivell de vida. Mentre Noruega ha sol·licitat l'admissió a la CEE i a la UE en dues ocasions (sent rebutjada en referèndum local ambdues vegades), Islàndia no ha sol·licitat mai l'ingrés.
- Països balcànics: A més de Croàcia i la República de Macedònia altres països creats a partir de la dissolució de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, així com Albània tenen possibilitats d'adherir-se a la UE abans de 2020, sempre que les seves economies prosperin i se solucionin els seus conflictes ètnics. En aquests països, diversos líders polítics són partidaris de l'ingrés. Montenegro ja utilitza l'euro com a moneda i ara està considerant el seu ingrés en la UE, ja que s'ha independitzat de Sèrbia. Bòsnia ja ha aprovat la seva intenció d'entrar en la UE.
- Comunitat d'Estats Independents: Possiblement Rússia no podrà ingressar a la UE, almenys durant les pròximes dècades, degut al fet que la seva grandària suposaria un greu contrapès que desequilibraria el balanç intern de la Unió, així com la seva diferent orientació econòmica i industrial. Bielorússia amb el seu sistema proper a Rússia, romandrà probablement fora de la UE. Els nous governs de Ucraïna i Moldàvia han anunciat els seus camins d'acostament a la UE i les seves peticions en el futur d'ingressar en la UE. Geòrgia i Armènia han afirmat en moltes ocasions la seva vocació Europea i plantegen el seu ingrés a la UE a mitjà termini. Aquest serà possible en la mesura que s'afirmi el seu sistema democràtic i se solucionin els seus problemes fronterers, encara que té com estímul el procés de les tres repúbliques bàltiques ex-soviètiques Lituània, Letònia i Estònia que ja són membres de la UE.
- Microestats europeus: Els estats molt petits, tals com Liechtenstein, San Marino, Andorra, Ciutat del Vaticà i Mònaco probablement no ingressaran mai, ja que la seva pròpia existència com a nacions sobiranes està estretament lligada a les seves lleis econòmiques de caràcter especial, que no són compatibles amb les lleis de la UE.
[edita] Estats extra-europeus
- Tunis: Aquest estat del Magrib manté un pacte d'associació amb la UE des de 1995, que va començar eliminant barreres aranzelàries en la major part dels seus productes durant el període 1998-2008. Una vegada que l'àrea de lliure comerç sigui completament funcional, la situació de Tunis pel que fa a la UE vindria a ser equivalent a la de Noruega i Islàndia. No obstant això, no s'ha plantejat cap altre tipus de relació, que seria inviable.
- El Marroc: part també del Magrib, aquest estat ha sol·licitat la seva incorporació a la UE en diverses ocasions, però s'ha rebutjat ja que no és considerat un país europeu.
- Israel: El govern d'aquest estat de Orient Pròxim ha apuntat en diverses ocasions que no descarta la possibilitat de sol·licitar el seu ingrés en la UE. Igual que en el cas del Marroc, la seva situació geogràfica contribuiria al rebuig de la seva candidatura, que no s'ha plantejat.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
| Portal UE | Unió Europea (UE) |  |
|---|---|---|
|
Estats membre: |
||
 Croàcia |  Turquia |
||
 República de Macedònia (FYROM) |
||
 Albània |  Bòsnia i Hercegovina |  Kosovo |  Montenegro |  Sèrbia |
||
| 1951/1952 | 1957/1958 | 1965/1967 | 1992/1993 | 1997/1999 | 2001/2003 | 2007/2009 ? |
| Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) | ||||||
| Euratom (Comunitat Europea de l'Energia Atòmica) | ||||||
| Comunitat Econòmica Europea (CEE) |
Comunitat Europea (CE) | |||||
| ...Comunitats Europees: CECA, CEE (CE, 1993), Euratom | Justícia i Afers Interiors (JAI) |
|||||
| Cooperació policial i judicial en matèria penal (CPJMP) |
||||||
| Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) | ||||||
| U N I Ó E U R O P E A ( U E ) | ||||||
| Tractat de París | Tractat de Roma | Tractat de Brussel·les | Tractat de Maastricht | Tractat d'Amsterdam | Tractat de Niça | Tractat de Reforma |
