Ampolla de busseig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bloc de 12 litres curt

Una ampolla de busseig o ampolla d'aire comprimit, és un dipòsit (o ampolla), normalment metàl·lic, en forma de cilindre que es fa servir per emmagatzemar aire o una altra barreja de gasos, per poder respirar sota l'aigua. L'ampolla de busseig va ser inventada el 1839 per James Elliot i McAvity Alexander de Saint John a Nova Brunsvic.[1]

Es pot construir de diversos aliatges metàl·lics, per exemple: Acer al carboni, alumini, ferro, etc. Normalment totes les ampolles tenen una capacitat típica, marcada en litres i una pressió màxima de treball, indicada en atmosferes.

Tant la construcció[2] com el seu ús han de seguir unes estrictes normes de seguretat, i tan mateix la seva utilització en el busseig s'autoritza només a persones que han passat un examen després d'haver seguit el corresponent curs de busseig.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Faits et chiffres. Tourisme Nouveau-Brunswick. 
  2. Document recapitulatiu «Filetage des bouteilles de plongée». [Consulta: 02 d'octubre del 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ampolla de busseig