Amr ibn al-As

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Amr ibn al-As as-Sahmí, més conegut simplement com a Amr ibn al-As (en àrab عمرو بن العاص السهمي, ʿAmr ibn al-ʿĀṣ as-Sahmī), (c.672-663) fou un general àrab company del profeta Muhàmmad, de la tribu de Qurayx.

Es va convertir vers el 630 quan va considerar que Muhàmmad triomfaria. El Profeta el va enviar a Oman, on va entrar en negociacions amb els prínceps locals Jàyfar i Abbad ibn Julanda, que van adoptar l'islam el 632. Quan va tornar a Medina el profeta ja era mort. El 633 Abu-Bakr as-Siddiq el va enviar amb un exèrcit a Palestina i se sap que va tenir part decisiva en la conquesta de la riba occidental del Jordà,[1] i va prendre part a la batalla d'Ajnadayn[2] el 30 de juliol del 634 i la batalla del Yarmuk, del 15 al 20 d'agost del 636.[3]

Conquesta àrab d'Egipte[modifica | modifica el codi]

Article principal: Conquesta àrab d'Egipte

Després va anar a Egipte,[4] segons moltes font pel seu propi compte però probablement amb coneixement d'Úmar ibn al-Khattab o sota ordres d'aquest. El 640 els bizantins foren derrotats a Heliòpolis; Amr va rebre reforços dirigits per Az-Zubayr ibn al-Awwam. El 641 va ocupar Babilònia, i el 642 va entrar a Alexandria. Al general se li deu la fundació de Fustat o Misr el 641.

El 645, poc després de pujar al califat Uthman ibn Affan, aquest el va cridar i va nomenar en el seu lloc Abd-Al·lah ibn Sad (646-656), cosa que el va afectar molt i va deixar el càrrec murmurant (646), i es va retirar a les seves terres d'Adjlan i As-Sab on seguia els esdeveniments i quan les coses es van complicar per a Uthman, va afavorir secretament a Talha ibn Ubayd-Al·lah i Az-Zubayr ibn al-Awwam; sota Alí ibn Abi-Tàlib, quan aquest es va haver d'enfrontar a Muàwiya ibn Abi-Sufyan, va optar obertament per aquest darrer, com Busr ibn Abi-Artat, i va dirigir la cavalleria siriana a la batalla de Siffín el 657. Com que la victòria estava al camp d'Ali va tenir la idea de penjar alcorans a les llances simbolitzant que el resultat l'havia de decidir el llibre sagrat. Fou llavors escollit àrbitre per Muàwiya.[5] Abans de la sessió d'arbitratge, encara va fer un servei a Muàwiya, en conquerir Egipte de mans d'un governador partidari d'Alí, anomenat Muhàmmad ibn Abi-Bakr as-Siddiq, que fou derrotat (658) i executat.

L'arbitratge el va saber orientar prou favorablement a Muàwiya. Va restar com a governador d'Egipte fins a la seva mort. El 22 de gener del 661 es va escapar per molt poc a un atemptat contra la seva vida perpetrat per Zadawayh, un suïcida kharigita; Amr, que estava indisposat, va encarregar a Khàrija ibn Hudhafa de fer la salat al seu lloc, i fou aquest qui fou ferit de mort. Va morir el 663 amb més de 90 anys. Com a governador a Egipte el va succeir Utba ibn Abi-Sufyan ibn Harb.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hitti, Philip K. History of Syria Including Lebanon and Palestine (en anglès). Gorgias Press LLC, 2002, p.411. ISBN 1931956618. 
  2. Different Aspects of Islamic Culture: Vol.3: The Spread of Islam Throughout the World (en anglès). UNESCO, 2012, p.189. ISBN 9231041533. 
  3. McAllister, Stuart E. The Sword and Shield of God: Byzantine Strategy and Tactics Under Heraclius During the Last Persian War and First Arab War (en anglès). ProQuest, 2007, p.44-45. ISBN 0549469702. 
  4. The Islamic Review. vol. (en anglès). Khwajah Kamal al-Din, 1958, p. 27. 
  5. Mikaberidze, Alexander. Conflict and Conquest in the Islamic World: A Historical Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2011, p.836. ISBN 1598843370.