Amílcar Cabral

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:19, 19 ago 2016 amb l'última edició de Walden69 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaAmílcar Cabral

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt) Amílcar Lopes da Costa Cabral Modifica el valor a Wikidata
12 setembre 1924 Modifica el valor a Wikidata
Bafatá (colònia de la Guinea Portuguesa) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 1973 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Tsévié (Togo) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortExecució extrajudicial Modifica el valor a Wikidata
SepulturaFortaleza de São José da Amura (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Tècnica de Lisboa
Institute for African Studies (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica, agricultura i poesia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Casa dos Estudantes do Império Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, agrònom, politòleg, escriptor, enginyer agrònom, enginyer, poeta Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd (1956–1973)
Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola Modifica el valor a Wikidata
MovimentAnticolonialisme Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaAbel Djassi Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsIva Cabral (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm3668111 Musicbrainz: d8da1ede-4326-4179-8cf9-371f2864e025 Modifica el valor a Wikidata

Amílcar Cabral (pronunciat: [ɐmilkaɾ kɐbɾal]), també conegut pel nom de guerra «Abel Djassi», (Bafatá, Guinea Bissau, 12 de setembre de 1924 - Conakry, 20 de gener de 1973) fou un enginyer agrícola, escriptor i activista polític guineà, màxim dirigent de la revolució independentista de la Guinea Portuguesa. També va ser un dels líders anti-colonials més importants d'Àfrica liderant el moviment nacionalista a Guinea Bissau i Cap Verd, i la posterior guerra d'independència. Va ser assassinat vuit mesos abans de la declaració unilateral d'independència de Guinea Bissau.[1]

Primers anys

Cabral va néixer el 12 de setembre de 1924 a Bafatà (Guinea-Bissau) en la família originària de Cap Verd de Juvenal Antônio Lopes da Costa Cabral i Iva Pinhel Évora. Va rebre l'educació secundària al Liceu Gil Eanes a Mindelo, i més endavant a l'Instituto Superior d'Agronomia de Lisboa, la capital portuguesa, i aleshores també de l'imperi colonial que governava el seu país i el dels seus pares. Essent estudiant d'agronomia a Lisboa va fundar moviments estudiantils que s'oposaven a la dictadura de Salazar a Portugal i que promovia la causa de l'alliberament nacional de les colònies portugueses a Àfrica.

Va tornar a l'Àfrica a la dècada del 1950, on va tenir un rol pivotal en promoure les causes de la independència de les colònies portugueses. Va ser el fundador el 1956 del PAIGC, el Partido Africano da Independéncia da Guiné e Cabo Verde i un dels fundadors del Movimento Popular Libertação de Angola (MPLA) el mateix anys, juntament amb Agostinho Neto, que va conèixer a Portugal i amb altres nacionalistes angolans.

Guerra d'independència

Des de 1963 fins al seu assassinat el 1973, Cabral va ser el dirigent del moviment de guerrilla del PAIGC a la Guinea Portuguese contra el govern de la metròpoli, i que va esdevenir una de les guerres d'independència més extisoses de la història africana recent. L'objectiu del conflicte era el d'aconseguir l'alliberament tant per la Guinea Portuguesa com per Cap Verd. Durant el transcurs del conflicte, i la captura de territori als portuguesos, Cabral es va convertir en el líder de facto d'una gran porció del que més endavant s'anomenaria Guinea-Bissau.

Cabral va crear camps d'entrenament a Ghana amb el permís de Kwame Nkrumah per a preparar soldats per al conflicte. Cabral va entrenar els seus lloctinents amb diverses tècniques que incloïen pràctiques de conversa que els dotaren de capacitats de comunicació efectiva per a ajudar a mobilitzar els caps tribals de Guinea a donar suport al PAIGC. Aviat Cabral es va adonar que l'esforç de guerra només es podia mantenir si les seves trobes s'alimentaven i aprenien a viure de la terra juntament amb la totalitat de la població. Essent agrònom, va poder instruir les seves tropes a ensenyar als camperols del país millors tècniques de conreu per tal d'augmentar la productivitat i ser capaços d'alimentar les seves famílies i tribus, així com els soldats. Quan no estaven lluitant, els soldats del PAIGC es dedicaven a conrear els camps amb la població local.

Cabral i el PAIGC també van instaurar un sistema de basar que funcionava segons el principi del troc i van aconseguir que béns d'ús comú estiguessin disponibles al camp a preus més baixos que els que oferien els propietaris de botigues colonials. Durant la guerra, Cabra també va muntar un hospital itinerant per a dotar a les seves tropes d'atenció mèdica i millorar la qualitat de vida del país, gràcies a dotacions de la Unió Soviètica i Suècia. Els basars al principi eren només a un lloc, però després esdevingueren també itinerants, ja que eren un objectiu comú als atacs del règim portuguès.

El 1972, Cabral va començar a forma una Assemblea Popular per a preparar-se per la independència de Guinea-Bissau, però el seu rival al PAIGC Inocêncio Kani, ajudat per agents secrets portuguesos infiltrats dins del partit, el va disparar, assassinant-lo. El pla del govern portuguès, que finalment va fracassar, era d'aliar el rival de Cabral per a després arrestar-lo i empresonar-lo sota custòdia de les autoritats portuguesos. L'assassinat tingué lloc el 20 de gener de 1973 a Conakry. El seu germanastre, Luís Cabral, va esdevenir el dirigent de la branca de Guinea-Bissau del partit i finalment esdevingué president del país independent.

Juntament amb les seves funcions de líder guerriller, Cabral rebé molta consideració internacional com un dels més importants pensadors africans del segle XX i per les seves contribucions intel·lectuals per formular un marc teòric cultural, filosòfic i històric per justificar i explicar els moviments pro-independència, com mostren els seus escrits i intervencions en públic.

Pel·lícules basades en la seva vida

  • El pensament polític de Cabral i el seu rol en l'alliberament de les dues colònies és inclòs a la pel·lícula Sans Soleil del francès Chris Marker. També apareix en el documental portuguès Amílcar Cabral (2000).
  • El documental Cabralista, finalista de la secció documental del Festival Internacional de Cinema de Cap Verd, va aparéixer el 2011.[2]

Referències

  1. Enciclopèdia Larousse (vol. 4) pàg. 1299 ISBN 978-972-759-924-0 (castellà)
  2. Trailer

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amílcar Cabral