Anàbasi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Anàbasi[1] (en grec clàssic Ἀνάβασις, literalment "marxa terra endins"), també coneguda com «La retirada dels deu mil», és l'obra principal de l'historiador grec atenenc Xenofont. La narració està escrita en tercera persona de la que Xenofont intenta donar-hi un toc d'imparcialitat i té una alt interès històric. Té un estil senzill i fàcil de llegir i inclús emotiu en alguns apartats.

L'obra relata l'expedició dels mercenaris grecs al servei de Cir el Jove contra el seu germà Artaxerxes II de Pèrsia. L'objectiu de l'expedició només era conegut pel general Clearc d'Esparta encara que la resta ho sospitava; oficialment era una expedició contra els písides, però aviat les forces van sobrepassar aquesta regió i van arribar a Cilícia i d'allà a Síria, van creuar l'Eufrates i van trobar l'exèrcit reial persa a la plana de Cunaxa a uns 60 km de Babilònia (401 aC).

En la batalla va morir Cir el Jove;[1] els mercenaris grecs es van haver de retirar; el sàtrapa Tisafernes va agafar per traïció a Clearc i altres generals grecs, i Xenofont va passar a ser un dels caps de l'expedició.[1] Els grecs es van retirar pel Tigris, Armènia, i van aconseguir arribar a la colònia grega de Trebisonda. Des d'allà en vaixell van anar a Cotiora i Crisòpolis, a l'altre costat de Bizanci; els grecs necessitaven diners i subministraments i una part va entrar al servei de Seutes II rei dels odrisis (el grup dirigit per Xenofont), i van tenir dificultat per cobrar el que se'ls havia promès.

Xenofont descriu els territoris pels que van passar, i els costums dels pobles, especialment els tracis. El general espartà Timbró, en guerra contra els sàtrapes Tisafernes i Farnabazos II, va convidar als grecs a unir-se al seu exèrcit (399 aC) i Xenofont explica com va participar en el saqueig de la propietat del persa Asidates, mercès al qual va fer alguns diners. Desterrat d'Atenes, va seguir amb Timbró i amb el seu successor Dercil·lides i després amb Agesilau fins que fou cridat a Esparta el 394 aC. A la tornada va lluitar amb els espartans a Coronea, i després es va establir a Scillos a Èlide, prop d'Olímpia, de la que l'Anàbasi dóna una descripció i on es va retrobar amb la seva segona dona Filèsia i els seus fills.

Adaptacions[modifica | modifica el codi]

L'escriptor italià Valerio Massimo Manfredi en va fer una versió resumida i novel·lada narrada des del punt de vista d'una de les dones que acompanyaven l'exèrcit, amb el títol L'armata perduta (no publicat en català).

Traduccions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Anàbasi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]