Anàlisi elemental

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'anàlisi elemental en química analítica representa la determinació de quins elements químics i en quina quantitat s'uneixen per formar un material donat o una substància química. De vegades es fa el mateix respecte la composició d'isotòpica. La quantitat dels elements presents s'expressa normalment en percentatge.

En la química orgànica, les anàlisis elementals gairebé sempre es refereien a anàlisis de CHNX—la determinació de la fraccions de massa de carboni, hidrogen, nitrogen i heteroàtoms (X) (halògens, sofre) d’una mostra—. Aquesta informació és important per ajudar a determinar l’estructura d’un compost desconegut, com també per ajudar a comprovar l’estructura i puresa d’un compost sintetitzat.

Mètodes[modifica | modifica el codi]

Un dels mètodes clàssics utilitzats per l'anàlisi elemental del compostos orgànics fa servir la seva combustió. D’aquesta manera elements com el carboni, hidrogen i nitrogen formen respectivament anhídrid carbònic, aigua i òxid nítric, dels quals se’n pot saber el contingut originari de l’element químic cercat mitjançant l’anàlisi gravimètrica.

Anàlisi quantitativa[modifica | modifica el codi]

L’anàlisi quantitativa és la determinació de la massa de cada element o compost present.[1] Entre els mètodes quantitatius s’inclouen la gravimetria i l’espectroscopia àtomica òptica

Anàlisi qualitativa[modifica | modifica el codi]

Determina quins elements existeixen en la mostra, els mètodes són:

  • Espectrometria de massa
  • Altres espectrometiries com la fluorescència de raigs X o l’espectrometria electrònica d’Auger.
  • Mètodes químics
    • Prova de fusió del sodi
    • [Oxidació de Schöniger

Anàlisi de resultats[modifica | modifica el codi]

L’anàlisi de resultats es fa determinant la relació dels elements dins la mostra i treballant amb la fórmula química que s’ajusti amb aquests resultats.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Un dels objectius principals de l'anàlisi elemental és la determinació de la fórmula mínima d’un compost químic.[2] Coneixent la fórmula mínima i el pes molecular d’un compost desconegut és possibile trobar-ne la fórmula molecular.

Per exemple, si es considera un compost que ha resultat ésser format per un 56,3% de fòsfor (P) i el 43,7% d’ oxigen (O). Els mols corresponents són nP = 56,3 / 30,98 = 1,82 i nO = 43,7 / 16 = 2,73. Dividint pel valor més baix obtingut, qu és 1,82, s’obté una relació entre els mols dels elements per a nP : nO = 1 : 1,5. El compost químic serà PO1,5, el qual multiplicat per 2 dóna el compost P2O3.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. From Columbia Encyclopedia on answers.com: http://www.answers.com/library/Columbia+Encyclopedia-cid-2284496: chemical analysis
  2. L. Silvestro, C. Amore, M. Di Dio, Capire la stechiometria, Cedam, 1990, pp.24-29, ISBN 88-13-16781-4