Anèmia sideroblàstica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anèmia sideroblàstica
Classificació i recursos externs

Sideroblast
CIM-10 D64.0-D64.3
CIM-9 285.0
OMIM 301310 206000 300751
DiseasesDB 12110
MeSH D000756

L'anèmia sideroblàstica és una anèmia, en que la medul·la òssia produeix sideroblastes en anell. Generalment forma part de la síndrome mielodisplàstica,[1] que pot derivar a neoplàsies hematològiques (especialment a un leucèmia aguda mieloide). L'organisme té ferro però no el pot incorporar a l'hemoglobina.

Els sideroblastes són eritròcits nucleats amb grànuls de ferro al seu citoplasma.[2]

Causes[modifica | modifica el codi]

Les anèmies sideroblàstiques poden ser:

  • Congènites: En el cromosoma X[3]
  • Adquirides: Que poden ser tan idiopàtiques com secundaries (ja sigui per dèficit de la vitamina B6 o per intoxicació per plom).

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Els símptomes d'aquesta anèmia inclouen: pell pàl·lida, fatiga, malalties del cor, dany al fetge i la insuficiència renal que pot ser el resultat de l'acumulació de ferro en aquests òrgans.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]