Anèmia sideroblàstica
De Viquipèdia
| Anèmia sideroblàstica | |
|---|---|
| Classificació i recursos externs | |
 Sideroblast |
|
| CIM-10 | D64.0-D64.3 |
| CIM-9 | 285.0 |
| OMIM | 301310 206000 300751 |
| DiseasesDB | 12110 |
| MeSH | D000756 |
L'anèmia sideroblàstica és una anèmia, en que la medul·la òssia produeix sideroblastes en anell. Generalment forma part de la síndrome mielodisplàstica,[1] que pot derivar a neoplàsies hematològiques (especialment a un leucèmia aguda mieloide). L'organisme té ferro però no el pot incorporar a l'hemoglobina.
Els sideroblastes són eritròcits nucleats amb grànuls de ferro al seu citoplasma.[2]
Causes[modifica]
Les anèmies sideroblàstiques poden ser:
- Congènites: En el cromosoma X[3]
- Adquirides: Que poden ser tant idiopàtiques com secundaries (ja sigui per dèficit de la vitamina B6 o per intoxicació per plom).
Símptomes[modifica]
Els símptomes d'aquesta anèmia inclouen: pell pàl·lida, fatiga, malalties del cor, dany al fetge i la insuficiència renal que pot ser el resultat de l'acumulació de ferro en aquests òrgans.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Plantilla:MerckManual
- ↑ medical-dictionary
- ↑ Plantilla:NLM
- ↑ Genetics Home Reference: Genetic Conditions > X-linked sideroblastic anemia Reviewed October 2006. Retrieved on 5 Mars, 2009
