Anaïs Nin
Anaïs Nin (Neuilly-sur-Seine, 21 de febrer de 1903 - Los Angeles, 14 de gener de 1977) va ser una escriptora franco-americana d'ascendència cubano-catalana i danesa coneguda pels seus Diaris d'Anaïs Nin, que va escriure des dels dotze anys i que comprenen un període de quaranta anys. La versió no censurada dels seus diaris només es va publicar després de la seua mort i la del seu espòs.
Taula de continguts |
Biografia[modifica]
Anaïs Nin era filla de la cantant d'òpera danesa i cubano-francesa Rosa Culmell i Vaurigaud, i del pianista i compositor cubà d'ascendència catalana, Joaquim Nin i Castellanos, i germana del compositor cubano-català, Joaquim Nin-Culmell.
Va nàixer a Neuilly-sur-Seine, un suburbi ric de París, el 1903. El 1905, la família va fer un llarg viatge a Cuba (on va néixer el segon fill, Thorvald, futur empresari), per després tornar a París, i mudar-se a una casa més petita a Saint-Cloud. El 1908, es van mudar a Berlín, on va néixer el germà petit, el Joaquim Nin-Culmell, i el 1909 es van mudar a Uccle, un suburbi de Brusel·les. El 1913, després d'una malaltia de l'Anaïs, la família es va mudar a Arcachon, a la costa atlàntica de França, on hi havia un clima més benigne. Aquell mateix any, el pare va deixar la mare per una altra dona i la va avisar que se'n anés a Barcelona, on la Rosa Culmell i els seus fills van viure un temps a casa dels sogres.[1]
El 1914, la mare, l'Anaïs i els seus dos germans van salpar per Nova York abord del Montserrat per anar a viure prop de la tia materna de la futura escriptora. En aquell viatge, als 11 anys, la Nin començaria a escriure el seu diari.[1] Sent una adolescent, Anaïs Nin va deixar l'escola i va començar a treballar com a maniquí (model per a pintors). L'any 1923, va casar-se amb Hugh Parker Guiler. L'any següent s'instal·len a París, on van viure fins el final dels anys 1930 i on Guiler va prosseguir la seua carrera bancària. Nin se submergeix en l'escriptura, en col·laboració amb altres autors com ara D.H. Lawrence. Va explorar també el terreny de la psicoteràpia, estudiant principalment amb Otto Rank, un deixeble de Jung.
És també apreciada per les seues obres eròtiques. Abans que ella, molt poques dones s'havien endinsat en aquest terreny literari. Nin, enfrontada en els anys 1940 a seriosos problemes financers, redacta les novel·les del Delta de Venus per un dòlar la pàgina. El seu estil, escandalosament explícit per a la seua època, posa l'accent particularment sobre la bisexualitat femenina, orientació sexual vers la que la mateixa Nin era molt tolerant.
Nin va ser amiga i amant de moltes figures literàries importants, com ara Henry Miller, Antonin Artaud, Edmund Wilson, Gore Vidal, James Agee i Lawrence Durrell.
El seu apassionat affair i amistat amb Miller, i la seua esposa, June, va influir notablement sobre Nin com a dona i com a escriptora. L'any 1990 Philip Kaufman va dirigir una pel·lícula basada en la seua novel·la Henry & June, del seu The Journal of Love — The Unexpurgated Diary of Anaïs Nin 1931-1932, amb Maria de Medeiros com Nin, Fred Ward com Henry Miller, i Uma Thurman com June.
Nin mantenia també, una relació incestuosa amb son pare des de molt curta edat. De fet, en moltes de les seues novel·les es fa palesa aquesta fascinació per son pare el pianista Joaquim Nin, pel qual va sentir una profunda passió.
L'any 1973 va rebre el doctorat honoris causa del Philadelphia College of Art. Va ser elegida per a l'Institut Nacional de les Arts i les Lletres en 1974. Va morir de càncer a Los Angeles, Califòrnia, el 14 de gener de 1977. El seu cos va ser incinerat i les seues cendres escampades en la badia de Santa Monica.
Obres[modifica]
Ficció[modifica]
- Waste Of Timelessness and Other Early Stories (escrit abans de 1932, publicat pòstumament)
- House of Incest (1936)
- Winter of Artifice (1939)
- Under a Glass Bell (1944)
- Cities of the Interior (1959), en cinc volums:
- Ladders to Fire
- Children of the Albatross
- The Four-Chambered Heart
- A Spy in the House of Love
- Seduction of the Minotaur, títol original: Solar Barque (1958)
- Delta of Venus (1977)
- Little Birds (1979)
- Collages (Anaïs Nin)|Collages (1964)
Diaris[modifica]
- The Early Diary of Anaïs Nin (1931–1947), en quatre volums
- The Diary of Anaïs Nin, en set volums, a càrrec de l'autora
- Henry and June (1986), extret de A Journal of Love, a càrrec de Rupert Pole, pòstum.
- Incest (1992), extret de A Journal of Love, pòstum
- Fire (1995), extret de A Journal of Love, pòstum
- Nearer the Moon (1996), extret de A Journal of Love, pòstum
Assaig[modifica]
- D. H. Lawrence: An Unprofessional Study (1932)
- The Novel of the Future (1968)
- In Favor of the Sensitive Man, and Other Essays (1976)
Cartes[modifica]
- A Literate Passion: Letters of Anaïs Nin & Henry Miller (1987)
Obres traduïdes al català[modifica]
- Ficció
- Una espia a la casa de l'amor. Traducció de Ferran Ràfols i Gesa. Barcelona: LaBreu, 2010.
- Delta de Venus. Traducció d'Anna Carreras i Aubets. any?
- Una espia a la casa de l'amor. Traducció de Manuel Carbonell. Barcelona: Proa, 1968.
- Afrodisíac. Traducció de Jordi Arbonès i Montull. Barcelona: Aymá, 1979.
- Escales cap al foc. Traducció de Jordi Arbonès i Montull. Barcelona: Aymá, 1976.
- Sota una campana de vidre. Traducció de Núria Ribera i Górriz. Vic: Eumo, 1988.
- Diaris
- Assaig
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 "Anaïs Nin and the Places of Her Childhood: Family Background". Consultat el 25 d'octubre del 2011.
Enllaços externs[modifica]
- Anaïs Nin a la plana de VISAT, la revista digital de literatura i traducció del PEN Català.
- Lloc web dedicat a Anaïs Nin (anglès)
- Una altra pàgina dedicada a Anaïs Nin, amb extensa biografia dels seus pares i la seva joventut. (anglès)
- Una plana sobre Anaïs Nin a Sky Blue Press. (anglès)
