Anaïs Nin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anaïs Nin
Anaisnin.jpg
Retrat de Nin el 1920
Naixement 21 de febrer de 1903
Neuilly-sur-Seine, París
Mort 14 de gener de 1977 (als 73 anys)
Los Angeles, California
Activitat Escriptora
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Gèneres Revistes
Literatura eròtica
Històries curtes
Assajos
Hugh Parker Guiler (espòs, 1923–1977)
Rupert Pole (espòs, 1955–1966)
Joaquin Nin (pare), Joaquin Nin-Culmell (germà)
Retrat d'Anaïs Nin a la dècada de 1970 per Elsa Dorfman

Anaïs Nin (Neuilly-sur-Seine, 21 de febrer de 1903 - Los Angeles, 14 de gener de 1977) va ser una escriptora franco-americana d'ascendència cubano-catalana i danesa coneguda pels seus Diaris d'Anaïs Nin, que va escriure des dels dotze anys i que comprenen un període de quaranta anys. Una gran part de la seva obra va ser publicada pòstumament, com per exemple, Delta of Venus i Little Birds. La versió no censurada dels seus diaris només es va publicar després de la seua mort i la del seu espòs.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Anaïs Nin era filla de la cantant d'òpera danesa i cubano-francesa Rosa Culmell i Vaurigaud, i del pianista i compositor cubà d'ascendència catalana, Joaquim Nin i Castellanos, i germana del compositor cubano-català, Joaquim Nin-Culmell.[1][2]

Va néixer a Neuilly-sur-Seine, un suburbi ric de París, el 21 de febrerde 1903. El 1905, la família va fer un llarg viatge a Cuba (on va néixer el segon fill, Thorvald, futur empresari), per després tornar a París, i mudar-se a una casa més petita a Saint-Cloud. El 1908, es van mudar a Berlín, on va néixer el germà petit, el Joaquim Nin-Culmell, i el 1909 es van mudar a Uccle, un suburbi de Brussel·les. El 1913, després d'una malaltia de l'Anaïs, la família es va mudar a Arcachon, a la costa atlàntica de França, on hi havia un clima més benigne. Aquell mateix any, el pare va deixar la mare per una altra dona i la va avisar que se n'anés a Barcelona, on la Rosa Culmell i els seus fills van viure un temps a casa dels sogres.[3]

El 1914, la mare, l'Anaïs i els seus dos germans van salpar per Nova York bord del Montserrat per anar a viure prop de la tia materna de la futura escriptora. En aquell viatge, als 11 anys, la Nin començaria a escriure el seu diari.[3] Sent una adolescent, Anaïs Nin va deixar l'escola i va començar a treballar com a maniquí (model per a pintors). L'any 1923, va casar-se amb Hugh Parker Guiler. L'any següent s'instal·len a París, on van viure fins al final dels anys 1930 i on Guiler va prosseguir la seua carrera bancària. A partir de llavors, Nin se submergeix en l'escriptura. La seva primera obra publicada va ser una avaluació crítica D. H. Lawrence titulada D. H. Lawrence: An Unprofessional Study, que la va escriure en només setze dies.[2] Va explorar també el terreny de la psicoteràpia, estudiant principalment amb Otto Rank, un deixeble de Jung.

És també apreciada per les seues obres eròtiques. Abans que ella, molt poques dones s'havien endinsat en aquest terreny literari. Nin, enfrontada en els anys 1940 a seriosos problemes financers, comença a escriure narrativa eròtica i pornogràfica juntament amb Henry Miller i d'altres amics seus per a una persona anònima per un dòlar la pàgina; una mica com una broma..[4] (No hi ha consens sobre si Miller va escriure realment aquestes històries o només va permetre que el seu nom fos utilitzat.)[5] Nin considerava que els personatges de la seva obra eròtica eren caricatures extremes i mai va tenir la intenció que aquests es publicaren. Però a principis dels anys 1970 va canviar d'opinió i va permetre que fossin publicades obres com Delta of Venus[6][7] i Little Birds. El seu estil, escandalosament explícit per a la seua època, posa l'accent particularment sobre la bisexualitat femenina, orientació sexual vers la que la mateixa Nin era molt tolerant.

Nin va ser amiga i amant de moltes figures literàries importants, com ara Henry Miller, Antonin Artaud, Edmund Wilson, Gore Vidal, James Agee i Lawrence Durrell.

El seu apassionat affair i amistat amb Miller, i la seua esposa, June, va influir notablement sobre Nin com a dona i com a escriptora. L'any 1990 Philip Kaufman va dirigir una pel·lícula basada en la seua novel·la Henry & June, del seu The Journal of Love — The Unexpurgated Diary of Anaïs Nin 1931-1932, amb Maria de Medeiros com a Nin, Fred Ward com a Henry Miller, i Uma Thurman com a June.

Nin va mantenir una relació incestuosa amb son pare.[8] Segons reconegué l'autora a Incest, "No el sento com si ell fos meu pare."; aquest fet es pot deure al fet que només el va veure un cop durant els 20 anys després que el seu pare se separés de la família quan ella tenia 11 anys.[8] De fet, en moltes de les seues novel·les es fa palesa aquesta fascinació per son pare el pianista Joaquim Nin, pel qual va sentir una profunda passió.[8]

L'any 1973 va rebre el doctorat honoris causa del Philadelphia College of Art. Va ser elegida per a l'Institut Nacional de les Arts i les Lletres en 1974. Va morir de càncer a Los Angeles, Califòrnia, el 14 de gener de 1977.[9] El seu cos va ser incinerat i les seues cendres escampades en la badia de Santa Monica.

Obres[modifica | modifica el codi]

Ficció[modifica | modifica el codi]

  • Waste Of Timelessness and Other Early Stories (escrit abans de 1932, publicat pòstumament)
  • House of Incest (1936)
  • Winter of Artifice (1939)
  • Under a Glass Bell (1944)
  • Cities of the Interior (1959), en cinc volums:
    • Ladders to Fire
    • Children of the Albatross
    • The Four-Chambered Heart
    • A Spy in the House of Love
    • Seduction of the Minotaur, títol original: Solar Barque (1958)
  • Delta of Venus (1977)
  • Little Birds (1979)
  • Collages (Anaïs Nin)|Collages (1964)

Diaris[modifica | modifica el codi]

  • The Early Diary of Anaïs Nin (1931–1947), en quatre volums
  • The Diary of Anaïs Nin, en set volums, a càrrec de l'autora
  • Henry and June (1986), extret de A Journal of Love, a càrrec de Rupert Pole, pòstum.
  • Incest (1992), extret de A Journal of Love, pòstum
  • Fire (1995), extret de A Journal of Love, pòstum
  • Nearer the Moon (1996), extret de A Journal of Love, pòstum

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • D. H. Lawrence: An Unprofessional Study (1932)
  • The Novel of the Future (1968)
  • In Favor of the Sensitive Man, and Other Essays (1976)

Cartes[modifica | modifica el codi]

  • A Literate Passion: Letters of Anaïs Nin & Henry Miller (1987)

Obres traduïdes al català[modifica | modifica el codi]

Ficció
Diaris
  • Henry i June. Traducció de Núria Ribera i Górriz. Barcelona: Edicions 62, 1994.
Assaig
  • La novel·la del futur. Traducció de Santiago Albertí i Gubern. Barcelona: Dopesa, 1974.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Anaïs Nin». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Liukkonen, Petri. «Anaïs Nin: 1903–1977». Kirjasto.sci.fi, 2008. [Consulta: 2011-02-15].
  3. 3,0 3,1 "Anaïs Nin and the Places of Her Childhood: Family Background". Consultat el 25 d'octubre del 2011.
  4. «DELTA OF VENUS, by Anaïs Nin».
  5. Noël Riley Fitch, Anaïs: The Erotic Life of Anaïs Nin (Boston: Little, Brown and Company, 1993) ISBN 0-316-28428-9
  6. Elizabeth Kowaleski-Wallace, Encyclopedia of feminist literary theory, Taylor & Francis, 1997, ISBN 0-8153-0824-8, p.190
  7. Andrew Gibson, Postmodernity, ethics and the novel: from Leavis to Levinas, Routledge, 1999, ISBN 0-415-19895-X, p.177
  8. 8,0 8,1 8,2 Pollitt, Katha. «Sins of the Nins». The New York Times, 22-11-1992 [Consulta: 22 gener 2014].
  9. Nin, Anaïs. Rauner Library Letters (September 1975): "I suppose you know I have been fighting cancer for 9 months – just recovering very slowly."

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]