Ana Mendieta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ana Mendieta (L'Havana, 18 de novembre del 1948Roma, 8 de setembre del 1985) va ser una artista cubana.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ana Mendieta va passar la seua infantesa a l'illa de Cuba, fins que el 1961, després d'esclatar la revolució cubana, els seus pares, mitjançant l'operació Peter Pan l'enviaren a EUA. Aquesta va ser una operació organitzada per grups catòlics nord-americans que tenia com a finalitat evacuar xiquets catòlics de Cuba per tal d'estalviar-los les supostes desgràcies de l'ateisme comunista. Ja a EUA, Ana Mendieta i la seua germana Raquelín Mendieta passaren prou mesos a un campament i d'aquí anaren a parar a un orferinat a Iowa on Ana va ser maltractada per les monges que el regentaven. Més tard va ser donada en adopció en diferents ocasions, passant de familia en familia.

Aquest esdeveniment provocà un fort impacte emocional en Ana Mendieta que marcà no sols la seua traiectòria vital sinó també la seua obra. El 1972 Ana Mendieta es graduarà de primeres en la universitat d'Iowa i el 1977 passarà a especialitzar-se en Art Visual i Multimèdia amb Nam June Paik o Vito Acconci.

Ja des dels seus inicis, a principis dels 70, Ana Mendieta entendrà l'art com una mena de reflexió personal que mostra i permet accedir, això no obstant, a quelcom universal. Per tal de dur endavant aquesta reflexió, Ana Mendieta prendrà idees i recursos expressius de diferents corrents, com el Fluxus, Land Art, l'art conceptual, el moviment antigal·lerista, així com tècniques diverses com la fotografia, el videoart, la instal·lació o el Body Art. D'acord amb les premisses estètiques d'aquestos moviment, les seues són obres efímeres, que sols han restat testimoniades a través de videos i fotografies, de poca emprenta en la natura i que manifesten sempre un gran respecte cap a la natura sobre la qual reflexionen.

El punt de partida d'Ana Mendieta, serà un fenomen social habitual en el segle XX: l'exili. Tot exili implica un allunyament de la pròpia terra o desarrelament. Per tal d'expressar tal idea Ana Mendieta bastix escultures, sobretot, dos tipus d'escultures: 1) Siluetes humanes realitzades amb el propi cos i 2) Siluetes humanes realitzades amb elements naturals com sorra, gespa, terra, etc. El que és comú a totes elles, és la vinculació que establix entre aquestes figures i la terra, ja que totes elles apareixeran tumbades com surant sobre la terra, altres vegades arrelades, enllaçades, entremesclades amb la terra, entesa aquesta com un element més ample i omniabarcant del qual no poden separar-se completament les figures humanes que construix Mendieta. Al respecte és fara internacionalment coneguda la sèrie "Siluetes" desenvolupada al llarg dels anys 70.

En aquesta sèrie, algunes d'aquestes siluetes, apareixen tacades per sang o embolcallades o velades amb llençols. Si des d'un punt de vista personal l'artista està expressant així la seua separació respecte de la seua cultura originària, des d'un punt de vista intersubjectiu, expressa així una separació real, però fràgil al mateix temps de la figura humana respecte dels seus orígens naturals.

Des d'un punt de vista personal aquesta separació, Mendieta la va solucionar amb un immersió en la cultura afrocubana i amerindia. Això la va portar a tornar a Cuba el 1980, on va realitzar la sèrie "escultures rupestres" i també a interessar-se per les tradicions religioses i culturals que allí pervivien, com per exemple els rituals vudú que va utilitzar en performances documentades en vídeo.

La tradicional concepció femenina de la natura va fer a Ana Mendieta acostar-se als moviment femenistes de l'època i vinculen els seus treballs amb l'ecologisme i l'actual ecofeminisme. Ana Mendieta és també una fita en l'art contemporani en haver introduït no sols una visió radicalment feminista i ecològica de l'art i la natura, sinó en haver contribuït a la revalorització estètica de tradicions culturals alienes a Occident.

El 1985, quan ja gaudia de renom internacional, va morir en patir un estrany accident a Roma on es trobava amb la seua parella l'escultor minimalista Carl André, el qual va ser acusat d'haver-la llançat des del pis 34 de l'hotel on es trobaven.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]