Anaclet

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Anaclet I)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Anaclet Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
c.77 - c.90
Papa Cletus.jpg
Retrat imaginari d'Anaclet a la basílica de Sant Pau Extramurs
Emblem of the Papacy SE.svg
Lli
Dades personals
Nom Anacletus o Cletus (llatí)
Nascut Data desconeguda
Roma o Atenes, Imperi Romà
Mort c.90
Roma, Imperi Romà
Sant Anaclet
Títols Màrtir
Canonització Antiga
Festivitat 26 d'abril

Sant Anaclet, o Clet, (Roma o Atenes, ? - Roma, 90 o 91) va ser el tercer bisbe de Roma, segon successor de sant Pere segons l'ordre oficial de la llista de papes de l'Església Catòlica.

Durant segles es va considerar que Anaclet i Clet eren dues persones i dos papes diferents,[1] que havien estat, respectivament, el tercer[2] i el cinquè[3] en la llista de bisbes. Actualment es considera que va ser una sola persona i que el suposat error va ser a causa de la diferència de nomenclatura i de dues tradicions diferents entre el vessant llatí i el grec.[4]

Abans de la reforma litúrgica de 1960, la Litúrgia romana celebrava la memòria de dos papes: Sant Anaclet el 13 de juliol i Sant Clet el 26 d'abril.

Historicitat[modifica | modifica el codi]

Entre els autors més antics, com Ireneu de Lió, Eusebi de Cesarea, Agustí d'Hipona o Optat, el noms Anaclet i Clet són utilitzats per a referir-se a una mateixa persona indistintament; un altre autor, Tertul·lià directament ignora i omet la informació sobre aquest bisbe en la seva obra.[1]

També és confús, tanmateix, l'ordre de successió des de sant Pere. Oficialment se segueix la versió donada per Ireneu, segons la qual després de sant Pere hi ha citats Lli, Anaclet i Climent. Agustí i Optat capgiren l'ordre i situen a Climent abans d'Anaclet.[1]

Els llibres posteriors que parlen de la successió papal, com el Catàleg Liberià o el Liber Pontificalis, que obté la informació del primer, i també obres com Carmen contra Marcionem o el Catàleg Felicià són obres considerades errònies i fins i tot esmenten un origen diferent per a cada bisbe.[1] Avui dia l'Església segueix l'ordre ofert originàriament per Sant Ireneu l'any 180 i menciona com una mateixa persona Sant Anaclet o Clet.

A aquesta confusió cal sumar-hi la cronològica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Segons Hauck,[5] Anaclet hauria sigut un prevere romà de final del segle I, i es creu que tant ell com Lli van ser consagrats per sant Pere en les beceroles de l'Església.

En l'època del seu pontificat s'esdevé la persecució de Domicià en contra dels cristians, durant la qual Joan Evangelista és capturat.[6] Segons la llegenda, hauria estat enfonsat en una olla d'oli bullent però n'hauria sortit il·lès amb ajuda divina. Independentment de la llegenda, Joan acaba exiliat a l'illa de Patmos durant el regnat de Domicià, on va escriure el llibre de l'Apocalipsi o documents profètics, i els va adreçar a les principals set esglésies. A la mort de Domicià torna a Efes, on escriu les seves cartes i el seu evangeli.[6]

El Liber Pontificalis presenta dues versions per a Clet i Anaclet.

Versió de Clet[modifica | modifica el codi]

Del tercer bisbe,[2] diu que era d'origen romà, resident al districte del Vicus Patricius, fill d'un tal Emilià. Va ser bisbe en temps de Vespasià, Titus i Domicià. Es diu que guiat per sant Pere va ordenar 25 sacerdots, si bé es considera que això és per justificar apostòlicament l'existència de les 25 parròquies eclesiàstiques romanes a final del segle V. Seria enterrat al costat de Pere al turó vaticà el 26 d'abril.

Versió d'Anaclet[modifica | modifica el codi]

Del cinquè,[3] era d'origen grec, atenenc, fill d'un tal Antíoc. Va ser bisbe en temps de Domicià. Es diu que va ser ordenat pel mateix sant Pere i que va fer construir i adornar el seu monument sepulcral, a més del d'altres bisbes. Seria enterrat també al costat de Pere el 13 de juliol. S'afirma també que va ordenar 5 sacerdots, 3 diaques i 6 bisbes.

D'aquesta versió del Liber, el traductor i revisor apunta que Anaclet i Clet eren dues formes del mateix nom i que el cinquè bisbe és en realitat Evarist.[3]

Mort[modifica | modifica el codi]

La tradició diu que va morir màrtir, no sap exactament quant, si bé s'acostuma a citar l'any 90 o el 91,[1] encara que també es discuteix durant quina persecució va poder morir, si durant la de Domicià o la de Trajà. Una altra hipòtesi seria que hagués mort en pau.[5]

No obstant el seu dubtós martiri, l'Església Catòlica el considera sant i màrtir i celebra la seva festivitat el dia 26 d'abril.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Lli I
Papa
76 - 88
Succeït per:
Climent I
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anaclet