Anacolut

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'anacolut és una figura retòrica que consisteix en la manca de coherència sintàctica en la construcció d'un període. És un recurs usat a la poesia per causar estranyesa i remarcar que es tracta d'un registre literari. En la modalitat del solecisme (oblit d'una part de la frase) és un dels errors comuns en l'aprenentatge de l'escriptura formal.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Anacolut prové del llatí anacoluthon, que al seu torn ve del grec clàssic ἀνακόλουθος (cat. "que no segueix, inconseqüent"), negació d'ἀκόλουθος (cat. "company de viatge").

Exemples[modifica | modifica el codi]

Els homes que defensen uns principis, totes les conseqüències són acceptades.

Exemples en altres llengües[modifica | modifica el codi]

« Rather proclaim it, Westmoreland, through my host,

That he which hath no stomach to this fight,
Let him depart.

»
Shakespeare, Enric V IV 3 346-6 (anglès)
« Ah! savez-vous le crime et qui vous a trahie? »
Jean Racine, Ifigènia) (francès)
« mi pasco di quel cibo, che solum è mio, et che io nacqui per lui »
Nicolau Maquiavel (italià)
« "Interea reges ingenti mole Latinus

quadriiugo uehitur curru...
...bigis it Turnus in albis

»
Virgili, Eneida XII, 161-164 (llatí)