Anacolut
L'anacolut és una figura retòrica que consisteix en la manca de coherència sintàctica en la construcció d'un període. És un recurs usat a la poesia per causar estranyesa i remarcar que es tracta d'un registre literari. En la modalitat del solecisme (oblit d'una part de la frase) és un dels errors comuns en l'aprenentatge de l'escriptura formal.
Etimologia[modifica]
Anacolut prové del llatí anacoluthon, que al seu torn ve del grec clàssic ἀνακόλουθος (cat. "que no segueix, inconseqüent"), negació d'ἀκόλουθος (cat. "company de viatge").
Exemples[modifica]
Els homes que defensen uns principis, totes les conseqüències són acceptades.
Exemples en altres llengües[modifica]
| « | Rather proclaim it, Westmoreland, through my host, That he which hath no stomach to this fight, |
» |
| — Shakespeare, Enric V IV 3 346-6 (anglès) | ||
| « | Ah! savez-vous le crime et qui vous a trahie? | » |
| — Jean Racine, Ifigènia) (francès) | ||
| « | mi pasco di quel cibo, che solum è mio, et che io nacqui per lui | » |
| — Nicolau Maquiavel (italià) | ||