Anadenanthera colubrina
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Anadenanthera colubrina (Vell.) Brenan |
||||||||||||||||
 Distribució de Adenanthera colubrina
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
Anadenanthera colubrina és un espècie de planta psicotròpica. És un arbre estretament relacionat amb Anadenanthera peregrina. Fa de 5 a 20 m d'alt i té el tronc amb moltes espines.[1] Les fulles se semblen a les de la mimosa, fan uns 30cm de llarg i es pleguen de nit.[2] A Xile, A. colubrina floreix de setembre a desembre i presenta tavelles de setembre a juliol.[3] al Brasil A. colubrina rep "alta prioritat" en l'estaus de conservació.[1]
Taula de continguts |
[modifica] Distribució
A. colubrina es troba a Argentina, Bolívia, Brasil, Equador, Paraguay, Perú, Cuba,i Maurici.[4]
[modifica] Condicions de creixement natural
A. colubrina creix a altituds de 315-2200 m aproximadament amb pluviometries anuals de 250-600 mm i temperatures mitjanes al voltant de 21°C. En bones condicions creix ràpidament amb 1-1.5 m/any.[5] Acostuma a creixer des de la sabana a la selva seca. Als dos anys de la germinació ja floreix.[6]
[modifica] Usos
[modifica] Alimentació
De l'escorça se'n fa una beguda dolça.
[modifica] Goma
Similar a la goma aràbiga.[7]
[modifica] Taní
El taní' dA. colubrina's es fa servir en la indústria adobera
[modifica] Medicina tradicional
La seva goma és expectorant.[8]
[modifica] Fusta
Al nord-est del Brasil, es fa servir per la construcció (portes, marcs de finestres etc.)[5] També serveix de combustible. Es fa servir per a tanques ja que als tèrmits no els agrada.
[modifica] Compostos químics
- Bufotenina, a les llavors[9][10]
- Bufotenin-N-oxide, Beans[9]
- N,N-Dimetilltriptamina, a les llavors,[10][9] pods[9]
- òxid de N,N-Dimetilltriptamina, a les llavors[9]
[modifica] Com droga
Els xamans sudamericans i segurament els inques, utilitzaven la droga tradicionalment.[11] Per a fer una substància psicodèlica anomenada ‘'vilca o cebil, es torren les llavors de la planta fins que es trenquen com les crispetes. Amb això es facilita treure la pèla de les llavors i que se'n pugui fer una pols.que es barreja amb calç amb el que reacciona. A, colubrina té un 12% de la substància activa bufotenina.[12] Com que la butofenina es metabolitza ràpid els efectes de la droga són de curta durada
[modifica] Varietats botàniques
- Anadenanthera colubrina (Vell.Conc.)Brenan var. cebil (Griseb.)Altschul
- Anadenanthera colubrina (Vell.Conc.)Brenan var. colubrina
[modifica] Referències
[modifica] Notes
- ↑ 1,0 1,1 Monteiro JM, de Almeida Cde F, de Albuquerque UP, de Lucena RF, Florentino AT, de Oliveira RL. «Use and traditional management of Anadenanthera colubrina (Vell.) Brenan in the semi-arid region of northeastern Brazil». J Ethnobiol Ethnomed, vol. 2, pàg. 6. DOI:10.1186/1746-4269-2-6.
- ↑ Diccionarios Botánicos
- ↑ Angelo Z, Dante and Capriles, José M. La Importancia de las Plantas Psicotrópicas para la Economía de Intercambio y Relaciones de Interacción en el Altiplano sur Andino. Chungará (Arica). Volumen Especial, 2004. Pages 1023-1035. Chungara, Revista de Antropología Chilena. ISSN 0717-7356.
- ↑ ILDIS LegumeWeb
- ↑ 5,0 5,1 Desiccation and storage of Anadenanthera colubrina beans. International Plant Genetic Resources Institute (IPGRI). Edilberto Rojas Espinoza. Abstract available here.
- ↑ Ethnobotanica.org Anadenanthera spp.
- ↑ Anadenanthera: Visionary Plant of Ancient South America By Constantino Manuel Torres, David B. Repke, p. 98
- ↑ Plantamed (Portuguès)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 UNO
- ↑ 10,0 10,1 Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases
- ↑ Ott, Jonathan. Shamanic Snuffs or Enthogenic Errhines. EthnoBotanica, 2001, 90. ISBN 1-888755-02-4.
- ↑ Ott J. «Pharmañopo-psychonautics: human intranasal, sublingual, intrarectal, pulmonary and oral pharmacology of bufotenine». J Psychoactive Drugs, vol. 33, 3, pàg. 273–81.
