Analcima
| Analcima | |
|---|---|
Analcima amb aegirina i natrolita, de Mont Saint-Hilaire, Rouville Co., Québec (mida: 78 mm x 65 mm x 53 mm) |
|
| Classificació | |
| Categoria | Silicat |
| Fórmula química | Na[AlSi2O6] · H2O |
| Propietats fisicoquímiques: | |
| Color | blanc, groc, vermellós, gris |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Exfoliació | {001} molt imperfecta |
| Fractura | desigual, concoide |
| Duresa en l'escala de Mohs | 5 - 5,5 |
| Lluïssor | vítria, mat |
| Ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcid |
| Densitat | 2,2 - 2,3 |
L'analcima és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del grec analkis (feble). Dintre dels silicats, pertany als tectosilicats, concretament a les escapolites. Es presenta en les cavitats dels basalts com a producte de transformació de la nefelina i la leucita. A Catalunya s'ha trobat analcima a Vilanova d'Escornalbou, al Baix Camp.
Cristal·litza en el sistema cúbic, formant cristalls aïllats, reunits en drusa o en agregats compactes o terrosos; d'exfoliació poc clara, i de color blanc, rosa o gris. Té duresa 5'5 i pes específic 2'24. La seva estructura presenta espais buits relativament grans, que són ocupats per molècules d'aigua; d'aquí que sigui rarament pur. Sota l'acció de l'àcid clorhídric pren consistència de gel.[1]
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Analcima |
- Mindat (anglès)
| Açò és un esborrany sobre minerals. Amplieu-lo! (citant les fonts) |