Anamnesi (filosofia)
|
|
Aquesta és una pàgina òrfena, ja que cap o molt pocs articles hi enllacen. Si us plau, afegiu enllaços cap aquest article des dels articles més significatius que s'hi relacionin. Es recomana avisar els editors principals de l'article mitjançant {{subst:Recordatori orfes|Anamnesi_(filosofia)}}--~~~~ . |
L'anamnesi és la paraula utilitzada per Plató en referir a la capacitat que té l'ànima per recordar l'essència que aquesta perd en entrar a un nou cos. Aquest fenomen es presenta mitjançant l'ús de la dialèctica.[1] Per a Plató és una de les vies de coneixement, diferent de la de l'amor eròtic. Segons l'anamnesi, hom no aprèn res de nou, sinó que recorda el que la seva ànima ja sabia (per haver estat en contacte amb la idea corresponent abans d'encarnar-se en un cos) a partir del contacte amb el món exterior. Es justifica per la impossibilitat de derivar un coneixement perfecte d'un ésser imperfecte com és l'home: el coneixement no pot provenir doncs d'un món on regna l'aparença. També dóna raó d'aquells conceptes que provenen de la intuïció.
[modifica] Referències
- ↑ «Anamnesi (filosofia)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| Açò és un esborrany sobre filosofia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |