Anamnesi (filosofia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'anamnesi és la paraula utilitzada per Plató en referir a la capacitat que té l'ànima per recordar l'essència que aquesta perd en entrar a un nou cos. Aquest fenomen es presenta mitjançant l'ús de la dialèctica.[1] Per a Plató és una de les vies de coneixement, diferent de la de l'amor eròtic i la dialèctica.

Segons l'anamnesi, hom no aprèn res de nou, sinó que recorda el que la seva ànima ja sabia (per haver estat en contacte amb la idea corresponent abans d'encarnar-se en un cos) a partir del contacte amb el món exterior. Es justifica per la impossibilitat de derivar un coneixement perfecte d'un ésser imperfecte com és l'home: el coneixement no pot provenir doncs d'un món on regna l'aparença. També dóna raó d'aquells conceptes que provenen de la intuïció.

L'ànima reconeix en les formes sensibles (els cossos i éssers terrenals) les formes pures que imiten: les idees que són al mateix temps essència i origen d'aquells cossos. Llavors recorda el coneixement que havia adquirit sobre les idees al món intel·ligible.

El concepte apareix per primer cop al Menó (diàleg) i és reprès en altres obres platòniques, sempre lligat al coneixement intel·lectual, l'únic veritable.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Anamnesi (filosofia)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.