Anarquisme clàssic
| Corrents filosòfics: |
 |
|
Economia
|
L'anarquisme clàssic és una ideologia política de caire col·lectivista que considera l'Estat com a una estructura mitjançant la qual una minoria privilegiada està oprimint a l'àmplia majoria de la població, i que per tant per a alliberar a les majories cal destruir. Amb la destrucció de l'Estat la classe social privilegiada ja no podria defensar la propietat dels mitjans de producció, i per tant aquests quedarien automàticament col·lectivitzats.
Si be l'anarquisme clàssic confia en la bondat de les persones, essent la injustícia social la causa de la seva maldat, en cas de què qualque individu violés l'interès del col·lectiu, aquest seria l'encarregat de reprimir-lo o reeducar-lo, sempre sense crear una estructura de repressió estable, que s'identifica amb l'Estat.
La similitud de l'anarquisme clàssic amb el comunisme duu a nombroses confusions. La principal diferència és que mentre que per als anarquistes amb la destrucció de l'Estat desapareixeria automàticament la societat de classes, per als comunistes la majoria (identificada amb el proletariat) hauria de conquerir l'estructura de l'Estat i utilitzar-la per a la destrucció de la classe dominant. Amb el temps, aquest Estat proletari s'aniria dissolent, ja que la seva utilitat (la dominació de classe) desapareixeria. Per als anarquistes, això és impossible, i l'existència de l'Estat perpetuaria la dominació d'una minoria sobre la majoria.
Alguns dels autors principals d'aquest moviment són Pierre-Joseph Proudhon, Piotr Alexéievich Kropotkin i Mikhaïl Bakunin
