Anarquisme sense adjectius

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Anaquisme sense adjectius és un corrent dins del pensament anarquista que defensa que les diferents escoles de pensament poden i han de conviure simultàniament. Dóna pas a la voluntarietat (no-coacció, llibertat negativa) de les persones (sobre els seus cossos, ments i béns) per escollir el tipus d'associació (associació voluntària) que cadascú considere més favorable i proposa la lliure experimentació de models legals i econòmics.

Teoria[modifica | modifica el codi]

L'origen del terme data de l'any 1890, arran d'una polèmica sobre un sistema econòmic per l'anarquisme entre mutualistes, anarcocol·lectivistes i anarcocomunistes de diversos països al diari francès La Révolte,[1] quan Fernando Tarrida del Mármol va enviar una carta al diari exposant com s'interpretava en el moviment llibertari espanyol la qüestió del desenvolupament d'una societat anarquista:[2]

« [...] Creiem que ser anarquista significa ser enemic de tota autoritat i imposició, i per consegüent, siga el que siga el sistema que preconitze, és perquè es considera la millor defensa de l'anarquia, no desitjant imposar als qui no l'accepten. »
Fernando Tarrida del Mármol, 1890

Per a aquests anarquistes les preferències econòmiques es consideren de "importància secundària" a l'abolició de tota autoritat involuntària i permanent, i la lliure experimentació és l'única regla d'una societat lliure. Rudolf Rocker diu sobre els diferents tipus de anarquisme:

« (Presenten) només diferents mètodes de l'economia, possibilitats pràctiques que encara no s'han provat, i que el primer objectiu és garantir la llibertat personal i social dels homes no importa sobre quina base econòmic s'aconsegueixi. »
Rudolf Rocker[3]

Anarquistes coneguts que van arribar en algun moment a considerar a si mateixos sense adjectius, van ser Errico Malatesta i Voltairine de Cleyre. Actualment també hi ha anarquistes que s'anomenen "sense adjectius":[4]

« No tinc cap prefix o adjectiu per al meu anarquisme. El sindicalisme crec que pot funcionar, com pot el anarcocapitalista de mercat lliure, el anarcocomunisme, fins i tot anarcoerenites, depenent de la situació. »
Fred Woodworth[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Presley, Sharon. Exquisite rebel: the essays of Voltairine de Cleyre. SUNY Press, 2005. 48
  2. «Carta de Fernando Tárrida del Mármol a La Révolte». Wikisource, 1890.
  3. Avrich, Paul. Anarchist voices: an oral history of anarchism in America (en anglès). AK Press, 2005, p.7. ISBN 1904859275. 
  4. «What is "anarchism without adjectives"?». A: Iain Mckay. An Anarchist FAQ. Stirling: AK Press, 2008. ISBN 1902593901. OCLC 182529204. 
  5. Avrich, Paul. Anarchist voices: an oral history of anarchism in America (en anglès). AK Press, 2005, p.475. ISBN 1904859275. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]