Anastàssios Papulas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Anastàsios Papulas)
Infotaula de personaAnastàssios Papulas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r gener 1857 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Mesolongi (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 abril 1935 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1878 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
Branca militarHellenic Army (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra greco-turca (1919-1922), Battle of Kütahya–Eskişehir (en) Tradueix, batalla de Sakarya, Primera Guerra Balcànica, Segona Guerra Balcànica i Guerra greco-turca Modifica el valor a Wikidata
Premis

Anastàssios Papulas (Mesolongi, 1 de gener de 1857 (Julià) - Atenes, 24 d'abril de 1935) fou un general grec, comandant en cap de les tropes gregues durant la Guerra greco-turca (1919-1922).

Biografia[modifica]

Va començar la seva carrera política durant la dècada de 1880 i va arribar a ser un gran amic i confident del rei Constantí I de Grècia. El 1920 ja fou nomenat comandant de les forces gregues a Anatòlia, però la seva ofensiva no va tenir gaire èxit durant la primera campanya, ja que fou frenat per la Primera Batalla d'Inonu el gener de 1921. Després d'aquest fracàs va rebre nous reforços, i va tenir un contingent de fins a 100.000 homes, per tant va començar una nova ofensiva el 23 de març. Tot i això, va tornar a ser derrotat a la Segona Batalla d'Inonu (28-30 de març de 1921).

Després de perdre el càrrec de comandant en cap per ordre de Constantí, Papulas dirigí les tropes gregues com a general a les batalles d'Eskisehir (16-17 d'agost) i de Sakarya (24 d'agost-16 de setembre). Més endavant va dirigir també la retirada de les tropes gregues d'Afyon per tal d'evitar una derrota total contra els turcs.

La guerra va acabar el 1922 i Papulas va allunyar-se cada cop més de les posicions monàrquiques, fins al punt que va esdevenir un seguidor del Partit Lliberal d'Elefthérios Venizelos. El 1935 va dirigir un cop d'estat fallit per donar suport a Venizelos, i arran d'aquest fet fou detingut i executat poc després.