Anastasi I de Bizanci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Flavius Anastasius.

Flavius Anastasius o Anastasi I (c. 430 - 9 de juliol de 518) va ser emperador de Bizanci des de l'11 d'abril de 491 fins a la seva mort. Va rebre el sobrenom de Dicorus ("dues pupil·les"), ja que tenia els ulls de dos colors diferents.

Va néixer a Dyrrhachium, no més tard de l'any 430. A la mort de Zenó I, Anastasi, aleshores oficial palatí (silentiarus), va ser escollit successor per la vídua del emperador mort, Ariadna, amb la qual va contraure matrimoni un mes després de ser coronat emperador. El matrimoni no va tenir descendència. Quan va pujar al tron, Anastasi ja tenia més de seixanta anys.

El seu regnat va començar amb els millors auspicis, encara que posteriorment el van alterar les guerres i les dissensions religioses. Va obtenir el favor popular quan va abolir l'impost del chrysargiron, i va fer gala d'una gran energia en l'administració del Imperi. El 498 també va abolir la collatio lustralis, un impost que gravava els artesans. Amb el temps la seva política econòmica restrictiva el va fer impopular i li va fer guanyar fama d'avar, encara que va fer créixer el tresor imperial en 320.000 lliures d'or. Va prohibir que se celebressin combats d'animals salvatges i banquets nocturns a la capital de l'Imperi.

Anastasi I es va veure involucrat en dues grans guerres: la Guerra Isàurica i la Guerra Persa. La primera es va desenvolupar entre 492 i 496 i es va originar per la revolta dels seguidors del germà de Zenó Longinus, quan aquest va ser desterrat per l'emperador a la Tebaida, a Egipte. Encara que l'exèrcit principal de Longinus va ser derrotat en la batalla de Cotyaeum, a Frígia, la resistència dels seus seguidors va persistir a les muntanyes isàuries fins al 496 o el 498. La guerra contra Pèrsia va tenir lloc entre el 502 i el 505, i les ciutats de Teodosiòpolis i Amida van ser capturades per l'enemi. Els perses, però, també van sofrir pèrdues importants, i els bizantins van recuperar Amida. El 506 els dos contrincants, exhaustos per l'esforç bèl·lic, van signar la pau, que respectava l'statu quo. Poc després Anastasi va ordenar la construcció de la fortalesa de Daras per poder vigilar Nisibis. Durant el seu regnat, les províncies dels Balcans van ser devastades per les invasions dels eslaus i els búlgars.

Per a protegir Constantinoble i les seves proximitats va construir la Muralla d'Anastasi, que s'estenia des de la Propòntide fins al mar Negre, i va renovar les fortificacions del Danubi.

Anastasi va ser un monofisita convençut, però la seva política religiosa va ser moderada. Es va esforçar per mantenir el principi de l'Henotikon de Zenó i la pau de l'església, per la qual cosa va signar, a instàncies del patriarca Eufemi, una declaració escrita d'ortodòxia. El 512, tanmateix, a causa de la pressió del poble -sobretot del partit dels Verds-, es va veure arrossegat a adoptar la posició monofisita. Encara que amb això es va guanyar el suport de la població de Constantinoble, a la part europea de l'Imperi va produir bastant descontentament, situació que va aprofitar Vitalià, magister militum per Thracias per organitzar una rebel·lió, en la qual va comptar amb l'auxili d'una horda d'huns. La revolta, que es va prolongar durant els anys 514 i 515, va ser sufocada per una victòria naval del general Marí.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anastasi I de Bizanci