Anastasio Bustamante
| Anastasio Bustamante | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 1 de gener de 1830 – 13 d'agost de 1832 |
|
| Precedit per | Pedro Vélez |
| Succeït per | Melchor Múzquiz |
| Mandat 19 d'abril de 1837 – 20 de març de 1839 |
|
| Precedit per | José Justo Corro |
| Succeït per | Antonio López de Santa Anna |
| Mandat 19 de juliol de 1839 – 22 de setembre 1841 |
|
| Precedit per | Nicolás Bravo |
| Succeït per | Antonio López de Santa Anna |
|
|
|
| Naixement | 27 de juliol de 1780 Jiquilpan, Michoacán |
| Mort | 6 de febrer de 1853 San Miguel de Allende, Guanajuato |
| Partit polític | Conservador |
| Professió | doctor i polític |
| Nacionalitat | Mexicà |
Anastasio Bustamante y Oseguera (n. a Jiquilpan, Michoacán el 27 de juliol, 1780; m. a San Miguel de Allende, Guanajuato el 6 de febrer, 1853) fou president de Mèxic en tres ocasions, de 1830 a 1832, de 1837 a 1839 i de 1839 a 1841.
Trinidad Anastasio de Sales Ruiz Bustamante y Oseguera, nasqué a Jiquilpan, Michoacán. Estudià al Seminari de Guadalajara; després es traslladà a la ciutat de Mèxic on estudia medicina. En acabar el seus estudis es convertí en el diretor de l'Hospital San Juan de Dios a San Luis Potosí. El 1808 s'enllistà en l'Exèrcit Reialista com a oficial de cavalleria sota el comandament de Féliz María Calleja, el qual al seu torn, encapçalava les lluites en contra dels insurgents independentistes. En acabar la Guerra d'independència de Mèxic, amb la unió dels exèrcits reialistes i insurgents, Bustamante donà el seu suport a Agustín de Iturbide.
En instaurar-se la república, el Congrés l'atorgà, el 1828, la vicepresidència. Bustamante traí el president Vicente Guerrero, s'aixecà en armes i es convertí en el cinquè president de Mèxic l'1 de gener, 1930. Guerrero desterrà els liberals populars del ritus de York i expulsà l'ambaixador nord-americà, guanyant les simpaties del clergat i els conservadors del Ritu Escocès. Fou deposat el 1832, però tornà a Mèxic el 1836 per sufocar l'aixecament dels rebels de l'estat de Texas.
Amb la promulgació de les Set Lleis que creaven un govern de caràcter centralista, fou designat president per segona ocasió de 1837 a 1839. Abandonà la presidència per lluitar contra les revoltes de José Urrea a Tamaulipas. Tornà aviat i governà fins el 1841. Durant aquest període Bustamante afrontà la Guerra dels Pastissos amb França, i la invasió centreamericana a Chiapas. Durant aquest mandat, tanmateix, es restabliren les relacions amb Espanya i els Estats Units. Yucatán, tanmateix, se separà del país i posà com a condició per reunificar-se la reinstauració del federalisme. Davant el desprestigi, Antonio López de Santa Anna intervingué i prengué la presidència de Mèxic.
El 1846 es designat pels centralistes president del Congrés, però no hi participà gaire, atesa la invasió nord-americana en la Guerra Estats Units - Mèxic. Posteriorment es retirà. Morí a San Miguel de Allende el 6 de febrer de 1853.
