Anatole Litvak

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Anatole Litvak
Litvak, Anatole.jpg
Nom de naixement: Mykhailo o Mikhaïl Anatol Litvak
En ucraïnès i rus, Анатоль Литвак
Naixement: 10 de maig de 1902
Kíev, Imperi rus
Defunció: 15 de desembre de 1974 (als 72 anys)
Neuilly-sur-Seine, França
Nacionalitat: Ucraïna Ucraïna
Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Miriam Hopkins (1937-1939)
Sophie Steur (?-1974)

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1966 La nit dels generals
1948 The Snake Pit
1948 Sorry, Wrong Number
1941 Out of the Fog
Fitxa sobre Anatole Litvak a IMDb

Anatol Litvak (Kíev, 10 de maig de 1902 - Neuilly-sur-Seine, 15 de desembre de 1974) fou un director de cinema estatunidenc d'origen ucraïnès, que va escriure, dirigir i produir pel·lícules en diversos països i llengües. Va ser nominat per a un Oscar al millor director pel film The Snake Pit (1948).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer com Mykhailo o Mikhaïl Anatol Litvak al si d'una família jueva a la ciutat de Kíev, aleshores part de l'imperi Rus. D'adolescent, va treballar en un teatre a Sant Petersburg on va prendre classes de teatre a l'escola de teatre de l'Estat. Abans de l'ascens dels nazis, va viure i treballar a Alemanya, on va fer les seves primeres pel·lícules a principis de la dècada de 1930, però aviat va fugir a Anglaterra i França, on va fer diverses pel·lícules d'èxit que el conduïren a acceptar una oferta de contracte d'un estudi de Hollywood. El 1940, la seva pel·lícula All This and Heaven Too va ser nominada per a un premi Oscar a la millor pel·lícula.

Litvak va servir a l'exèrcit dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial i es va unir amb el seu compatriota el director Frank Capra per fer la sèrie de pel·lícules Why We Fight. A causa de la capacitat de Litvak de parlar rus, alemany i francès, va jugar un paper clau com el cap de la divisió de fotografia de l'exèrcit responsable de documentar el dia D del desembarcament de Normandia.[1]

Al final de la guerra, va tornar al cinema i, el 1948, Litvak va ser nominat a l'Oscar com a millor director per The Snake Pit. Aquesta pel·lícula i la seva producció de 1951 Decision Before Dawn van ser nominats a l'Oscar a la millor pel·lícula. Després de mitjans de la dècada de 1950, va començar a filmar a Europa. El film més notable va ser Anastàsia (1956) gravat a París i protagonitzada per Ingrid Bergman, Yul Brynner i Helen Hayes. La pel·lícula va ser una ficció sobre el misteri que envolta la gran duquessa de Rússia, Anastàsia de Rússia. La pel·lícula va gaudir d'un èxit comercial enorme. El 1961, al Festival de Cinema de Cannes el seu film Goodbye Again va ser nominat a la Palma d'Or.[2]

Filmografia[3][modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «biografia d'Anatole Litvak». The New York Times.
  2. «Anatole Litvak, premis». The New York Times.
  3. «filmografia d'Anatole Litvak». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anatole Litvak Modifica l'enllaç a Wikidata