Anatomia d'un assassinat
  Anatomia d'un assassinat |
|
|---|---|
 |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Otto Preminger |
|
|
|
| Producció: | Otto Preminger |
|
|
|
| Guió: | Història: John D. Voelker Guió: Wendell Mayes |
|
|
|
| Música: | Duke Ellington |
|
|
|
| Fotografia: | Sam Leavitt (Blanc i negre) |
|
|
|
| Muntatge: | Louis R. Loeffler |
|
|
|
| Protagonistes: | James Stewart Lee Remick Ben Gazzara Arthur O'Connell George C. Scott Eve Arden |
|
Dades i xifres |
|
| País: | Estats Units |
| Data d'estrena: | 1959 |
| Gènere: | Drama judicial |
| Duració: | 160 minuts |
| Idioma original: | anglès |
|
Companyies |
|
| Distribució: | Columbia Pictures |
|
|
|
| Pàgina sobre “Anatomy of a Murder” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity | |
Anatomia d'un assassinat (títol original en anglès Anatomy of a Murder) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Otto Preminger i estrenada l'any 1959.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
A Thunder Bay és detingut, sota l'acusació d'assassinat, el tinent Manion (Ben Gazzara). A aquest se'l culpa d'haver assassinat fredament el violador de la seva dona. Laura (Lee Remick), la dona del tinent, aconsegueix que l'advocat Paul Biegler (James Stewart), que té molt prestigi dins dels ambients jurídics, accepti la defensa de l'acusat.
Comentaris [modifica]
Una de les pel·lícules de judicis més aclamades de la història del cinema. Excel·lent melodrama judicial que va adaptar una novel·la de Robert Traver (pseudònim de John D. Voelker, membre del Tribunal Suprem de Michigan). Inscrit en la millor tradició del seu director, destaca el rigor gairebé matemàtic de la seva composició, en la qual no s'evidencia cap fissura. També sorprèn la barreja d'ironia i escepticisme que presideix el seu desenvolupament, tancant una aguda reflexió sobre la Justícia. No menys notable és la banda sonora de Duke Ellington, que té una breu aparició.
Va ser controvertida en el seu dia per fer ús manifest a la pantalla de paraules fins aleshores no escoltades com calces, violació i espermatogènesi, i continua sent una incisiva, amarga, forta i intel·ligent dissecció del sistema jurídic americà. La pel·lícula és sofisticada per la seva època, com per exemple el sorprenent disseny dels títols o la jazzística banda sonora de Duke Ellington.
Destaquen Stewart i Scott (tots dos nominats a l'Oscar) per la manera d'actuar tal com ho fan els advocats, com si fossin estrelles, assumint personalitats que exageren els seus éssers interiors i sospesant l'efecte que cada rauxa i cada objecció tenen en els pobres tipus de 'estrada del jurat.
Repartiment [modifica]
- James Stewart: Paul Biegler
- Arthur O'Connell: Parnell Emmett McCarthy
- Lee Remick: Laura Manion
- Ben Gazzara: Tinent Frederick Manion
- George C. Scott: Claude Dancer, assistent del fiscal
- Eve Arden: Maida Rutledge
- Kathryn Grant: Mary Pilant
- Brooks West: Mitch Lodwick, fiscal
- Joseph N. Welch: Jutge Weaver
- Murray Hamilton: Alphonse Paquette
- Orson Bean: Doctor Matthew Smith
- Russ Brown: George Lemon
- John Qualen: Xèrif Sulo
- Ken Lynch: Inspector James Durgo
- Don Ross: Duane Miller
- Jimmy Conlin: Clarence Madigan
- Duke Ellington: Pie Eye (no surt als crèdits)
Premis [modifica]
Va obtenir set nominacions als Oscar, a la millor pel·lícula, al millor actor principal (James Stewart), al millor actor secundari (George C. Scott), al millor actor secundari (Arthur O'Connell), al millor guió adaptat, a la millor fotografia, i al millor muntatge.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anatomia d'un assassinat |
- Anatomia d'un assassinat a Internet Movie Database (anglès)
- Anatomia d'un assassinat a Allmovie (anglès)
