Anatomia dels ocells

Topografia d'un ocell típic: 1 Bec, 2 Cap, 3 Iris, 4 Pupil·la, 5 Esquena, 6 Cobertores menors, 7 Escapulars, 8 Cobertores, 9 Terciàries, 10 Carpó, 11 Primàries, 12 Cobertores caudals inferiors, 13 Cuixa, 14 Articulació tibio-tarsal, 15 Tars, 16 Peu, 17 Tíbia, 18 Abdomen, 19 Flancs, 20 Pit, 21 Gorja, 22 Barbeta

L'anatomia de les aus, així com llur estructura fisiològica, mostren gran quantitat d'adaptacions úniques, que majoritàriament estan relacionades amb el vol. Les aus tenen un esquelet molt lleuger i una musculatura també lleugera però poderosa que, juntament amb uns sistemes circulatori i respiratori, que permeten taxes metabòliques molt altes i el subministrament d'oxigen necessari per al vol. El desenvolupament del bec ha portat a l'evolució d'un sistema digestiu especialment adaptat. Aquestes especialitzacions anatòmiques han ocasionat que els ocells siguin considerats una classe independent, dins el fílum dels vertebrats.

Es distingeixen tres parts: cap, tronc i cua.Presenta boca amb bec corni, oïdes recobertes de plomes i ulls amb dues parpelles i una membrana nictitant semitransparent horitzontal. El bec presenta diferents formes segons el tipus d'alimentació: carnívor (àguila), insectívor (oreneta), granívor (pardal i colom), omnívor (oca), filtrador (flamenc) i frugívor (tucà). Presenta 4 extremitats, les dues superiors són ales generalment adaptades al vol i les dues inferiors són potes proveïdes de quatre dits recoberts d'escates com els rèptils i adaptats a la marxa (gallina), a l'aprensió (falcó) o a la natació (ànec). Cua molt curta i suporta les plomes timoneres que marquen l'adreça de vol. Els ossos són buits per a disminuir el pes. L'estèrnum o quilla està molt desenvolupat ja que suporta els grans músculs que mouen les ales. El tub digestiu presenta esòfag, pap (permet emmagatzemar aliments pels petits, els anomenats pollets), estómac muscular o pedrer (en ell es tritura l'aliment amb el concurs d'algunes petites pedretes ingerides),estómac glandular, intestí i recte que desemboca en la cloaca (cavitat en la qual també desemboca l'aparell excretor i el reproductor). L'aparell respiratori presenta expansions denominades sacs aeris (faciliten la respiració i constitueixen reserves d'aire). La circulació és doble (un circuit corporal i altre pulmonar gràcies a tenir dues aurícules) i completa (sense barreja de sang oxigenada i no oxigenada en el cor gràcies a posseir dos ventricles).

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anatomia dels ocells

• Imatge de la morfologia externa