Anaxàgores

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Anaxàgores (desambiguació)».
Anaxàgores
Naixement c. 510 aC
Clazòmenes,(Jònia)(Àsia Menor)
Mort c. 428 aC, als 72anys
Lampsacos (Làmpsac) (Mísia)(Àsia Menor)
Era Filosofia antiga
Regió Filosofia occidental
Escola/tradició filosòfica Pluralisme,Filosofia presocràtica
Interessos Metafísica, Astronomia
Idees notables ment còsmica ordenant tot (nous), homeomeries

Anaxàgores (Anaxagoras, Ἀναξαγόρας) (500 aC-428 aC) fou un filòsof grec natural de Clazòmenes.

El seu pare es deia Hegesibulos i li va deixar una propietat considerable que va repartir amb la família. Vers els vint anys va anar a Atenes on va viure 30 anys. Fou mestre de Pèricles. Acusat d'impietat pels enemics d'aquest fou processat i condemnat per afirmar que "el sol és una mena de pedra incandescent" i fou condemnat a l'exili. Va anar a Lampsacos (Làmpsac) on va morir als 72 anys. Finalment va ser enterrat amb honors.[1]

El seu pensament bàsic és que "tot és en tot" i que en cada partícula material hi ha les propietats de cada cosa (doctrina coneguda com a homeomeries),[2] idea que cal admetre si s'accepta la divisibilitat infinita. Fou el primer a imaginar un principi motor, infinit, intel·ligent i separat de la matèria, l'intel·lecte (nous), que identifica amb el principi d'animació i d'individualització de les coses que constitueixen l'ordre harmònic de l'univers; deia que al començament tot era una barreja d'innombrables llavors de totes les coses (homeomeries), sense cap qualitat concreta i en estat de repòs, i que per l'acció d'una ment infinita, pura i sense barreja, que coneix i governa totes les coses, s'inicia el procés de separació i producció de tot;[3] explicà que els astres eren pedres incandescents, formulà que la lluna rep la llum del sol i va explicar els eclipsis de sol i de lluna, i es va ocupar també de temes biològics i psicològics com ara la sensibilitat.[4]

Encara que alguns autors li han atribuït diverses obres, actualment es considera que només es pot afirmar amb certesa que en va escriure un. Existeix un fragment conservat per Simplici de Cilícia de la segona i darrera part del llibre, en ella aplica els seus principis a l'astronomia, la metereologia, la fisiologia i la percepció dels sentits.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. G S Kirk, pàg. 493-494
  2. C Strang, pàg. 361-380
  3. Schofield, pàg. 75-78, 68-79
  4. G S Kirk, pàg. 494-536
  5. G S Kirk, pàg. 498

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • G S Kirk: Los filósofos presocráticos, ed.Gredos, Madrid 1987, ISBN 84-249-1249-7
  • C Strang The Physical Theory of Anaxagoras en "Studies in Presocratic Philosophers, II", ed. R.E.Allen, London,,1975
  • Barnes The Presocratic Philosophers, II,capítol 2
  • Schofield: An essay on Anaxagoras
  • Clémence Ramnoux : La filosofia griega, ed.siglo veintiuno, 1975, Madrid, IBSN 84-323-0014-4


Filòsofs presocràtics

Escola de Milet: Tales de Milet · Anaximandre de Milet · Anaxímenes

Escola pitagòrica: Pitàgores · Alcmeó de Crotona · Filolau · Arquites de Tàrent

Escola d'Efes: Heràclit d'Efes — Escola d'Elea: Xenòfanes de Colofó · Parmènides d'Elea · Zenó d'Elea · Melissos de Samos

Pluralistes: Anaxàgores · Empèdocles — Atomistes: Leucip · Demòcrit

Sofistes: Protàgores · Pròdic de Queos · Gòrgies de Leontins · Hípies d'Elis · Críties · Antifont


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anaxàgores Modifica l'enllaç a Wikidata