Jugava al mig del camp com a organitzador del joc ofensiu. Un dels seus moments més importants en la seva carrera professional el trobem quan l'equip del FC Porto va alçar la Champions League l'any 2004, amb l'entrenador José Mourinho al capdavant. L'any següent va arribar al Futbol Club Barcelona, i a les ordres de Frank Rijkaard va guanyar la seva primera Lliga espanyola la temporada 2004-2005. La temporada 2005-2006 va revalidar el títol de lliga i guanyà, novament, la Champions League, aquesta vegada amb l'equip blaugrana.[1]
El dia 30 de juny del 2008 es feu oficial el seu traspàs al Chelsea FC, per un preu de 10.000.000 €.[2][3] El 6 d'agost del 2010 s'anuncia el seu fitxatge pel Fluminense, club en el que es va retirar el 2013.[1] Amb el Fluminensa va guanyar la Taça de ouro el 2010 i el 2012.
Ha estat internacional amb la selecció de futbol de Portugal en 75 ocasions i va marcar cinc gols.[1] El seu debut com internacional va ser el 29 de març de 2003 en el partit de Portugal precisament contra el Brasil a la que van guanyar per 2 a 1. En aquest partit Deco va entrar com a suplent i va ser l'autor d'un gol de lliure directe que va donar la victòria a la selecció portuguesa:[4] el primer triomf lusità sobre els brasilers en 37 anys. Va participar amb la selecció portuguesa en la Eurocopa 2004 en la qual va aconseguir el subcampionat al perdre contra Grècia per un a zero.
