André Bazin
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 abril 1918 Angers (França) |
| Mort | 11 novembre 1958 (40 anys) Nogent-sur-Marne (França) |
| Causa de mort | Causes naturals (Leucèmia ) |
| Sepultura | Cemetery of Nogent-sur-Marne (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | École normale supérieure de Saint-Cloud |
| Activitat | |
| Ocupació | teòric del cinema, escriptor, periodista, crític de cinema, director de cinema |
| Ocupador | Cahiers du cinéma |
| Família | |
| Cònjuge | Janine Bazin (1949–1958), mort del cònjuge |
  | |
André Bazin (Angers, 18 d'abril de 1918 - Nogent-sur-Marne, 11 de novembre de 1958) va ser un influent crític de cinema i teòric cinematogràfic francès.[1]
Biografia[modifica]
Bazin va néixer en Angers (França) el 1918. Va començar a escriure sobre el cinema el 1943 i va ser un dels fundadors de la revista cinematogràfica Cahiers du cinéma el 1951 junt amb Jacques Doniol-Valcroze i Joseph-Marie Lo Duca.[2]
Crítica cinematogràfica[modifica]
Bazin va ser part important de la crítica i l'estudi del cinema després de la Segona Guerra Mundial. A més d'haver editat Cahiers du Cinéma fins als seus últims dies, una col·lecció de quatre volums (titulada Qu'est-ce que le cinéma?) de les seves obres va ser publicada entre 1958 i 1962. Dos d'aquests volums van ser traduïts a l'anglès a finals dels anys 1960 i es van convertir en suports importants per a la cinematografia nord-americana i encyclopædia Britannica. Bazin va tenir molts problemes amb els seus deixebles de Cahiers du Cinéma tret d'incorporar el feminisme dins del cinema, en contra de les seves opinions de fer només cinema i representar la societat tal com es presetava als seus ulls.
Bazin recolzava els films que mostraven el que el veia com a "realitat objectiva" (com documentals i films de l'escola del neorealismo italià) i als directors que es feien "invisibles" (com Howard Hawks). També defensava l'ús de profunditat de focus (Orson Welles), plans oberts (Jean Renoir) i preses en profunditat i preferia el que ell anomenava "continuïtat verdadera" a través de la posada en escena sobre els experiments en edició i efectes visuals.[3] La seva opinió era oposada a la teòrica cinematogràfica en els anys 1920 i els anys 1930, la qual s'enfocava en com el cinema pot manipular la realitat.
Bazin creia que una pel·lícula hauria de representar la visió personal del director. Aquesta idea seria de gran importància per al desenvolupament de la teoria d'auteur, la qual es va originar en un article de François Truffaut a Cahiers du Cinéma. Bazin també era un seguidor de la "crítica apreciativa", en la qual els crítics sol poden escriure crítiques de les pel·lícules que els van agradar i així promoure la crítica constructiva.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Andre Bazin dies». Focus Features. Arxivat de l'original el 18 gener 2015.
- ↑ «Obituary: Janine Bazin», 17-06-2003.
- ↑ «Divining the real: the leaps of faith in André Bazin's film criticism | Sight & Sound».
- ↑ Blakeney, Katherine «An Analysis of Film Critic Andre Bazin's Views on Expressionism and Realism in Film». Inquiries Journal, 1, 12, 04-09-2009.
Enllaços externs[modifica]
- «André Bazin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- "El muntatge prohibit"[Enllaç no actiu], article sobre André Bazin en Planocenital.(castellà)
| Directores de Cahiers du Cinéma | |
|---|---|
| Bancada esquerra | |
| Altres directors | |
| Influències teòriques | |
| Pel·lícules clau |
|
| Relacionat |
|
