André Campra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
André Campra
Litografia d'André Campra
Litografia d'André Campra
Estil: Barroc
Naixença: 4 de desembre de 1660
Ais de Provença
Defunció: 28 de juliol de 1744 (als 83 anys)
Versalles
Nacionalitat: França França
Activitat principal: compositor

Obres destacades

Rèquiem

André Campra (Ais de Provença, 4 de desembre de 1660Versalles, 29 de juliol de 1744) fou un compositor francès.

Aquest famós compositor florí en el període comprès entre Lully i Rameau. Féu els primers estudis musicals sota la direcció de Guillem Poitevin, beneficiat de l'església metropolitana del Salvador; molt jove encara, fou mestre de capella de la catedral de Toló (1679), més tard de la d'Arle (1681) i finalment de la de Tolosa de Llenguadoc (1683), el 1694 es traslladà a París per desenvolupar idèntiques funcions a l'església dels jesuïtes i poc després a la catedral de Nôtre-Dame.

Com que aquest càrrec l'impedia dedicar-se a la composició i direcció d'òperes renuncià a ell, després d'haver-ne estrenat dues amb gran èxit, emprant el nom del seu germà Josep. El 1722 va obtenir el nomenament de mestre director de la capella reial.

Entre les seves òperes més notables citarem:

En elles destaca principalment com a compositor inspirat en les escenes idíl·liques, ratllant a gran altura en les circumstàncies passionals, que brillen especialment en Idomenée. Amb L'Europe galante presentà un nou gènere de composicions que participava de l'òpera i el ball, i que es va anomenar òpera-ballet. Les seves composicions, fàcils i elegants, són un model de l'art delicat i lleuger del segle XVIII.

A més de les òperes citades se li deuen gran nombre de composicions destinades en la seva major part a les festes que celebrava la cort a Versalles, de les quals malgrat que se n'han perdut moltes, es publicaren tres llibres de cantates (1708-28), cinc llibres de motets (1695-1720) i quatre misses (1700).

Entre les obres més notables en aquest gènere que se li deuen hi figuren: Venus (1698); Le Destin du nouveau siècle (1700); Les fêtes de Corinthe (1717); Le Génie de la Bourgogne (1732) i Les noces de Venus (1740). Algunes de les òperes de Campra figuren en la col·lecció dels Chefs d'oeuvre de l'Opera français, de Michaelis.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Tom núm. 10 de l'Enciclopèdia Espasa.