André Cluytens

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

André Cluytens (Anvers, Bèlgica, 1905 - Neuilly-sur-Seine, França, 1967) fou un director d'orquestra flamenc nacionalitzat francès.

Començà els estudis musicals com a pianista en el conservatori de la seva ciutat nadiua i assoleix un primer premi de piano (1921). Un any després, assoleix els d'harmonia, contrapunt i fuga (1922). Durant aquests primers anys, el seu pare Alphonse Cluytens, director musical del Teatre Reial d'Anvers, aconsegueix que comenci a treballar en el teatre com a mestre repetidor, lloc que alterna durant els primers anys amb el conservatori, i després amb l'inici de la seva carrera concertística.

Ben aviat se li ofereix l'oportunitat de dirigir algunes òperes en el Teatre Reial d'Anvers: Els pescadors de perles de George Bizet, i Salomé, de Richard Strauss. Continua la seva carrera com a director d'òpera a França, on es trasllada el 1932. Primer treballà en el Teatre del Capitole de Tolosa i posteriorment a Lió (1935), on arribarà a ser director titular el 1942. Un any més tard, inicia una nova i fructífera etapa a París després de passar pels teatres de Bordeus i Vichy.

Allá és contractat per la Societat de Concerts del Conservatori de París i per l'Orquestra Nacional de la Ràdio francesa. Dirigeix en l'Òpera de París des de 1944 i és director musical de l'Opéra-Comique de 1947 a 1953, època en què va intervenir al Liceu, i des de 1949 fins a la seva mort passa a ser director titular vicepresident de la Societat de Concerts del Conservatori de París. És el primer director francès al que inviten a Bayreuth. Aquesta ocasió, en la que dirigí Tannhäuser (1955), fou el seu primer gran èxit internacional. Posteriorment dirigí Els mestres cantaires de Nuremberg, Parsifal i Lohengrin.

I fou invitat novament el 1955, encara què el seu estat de salut l'impedí dirigir aquell any. A Viena, dirigeix el 1956 i des de 1959 és invitat regularment. Des de 1960, fou director musical de l'Orquestra Nacional de Bèlgica. Cluytens centrà la seva carrera com a director a França i especialment a París, però també fou molt ben acollit com a director invitat a Alemanya, Àustria i Itàlia, on dirigí La tetralogia Parsifal a La Scala, i realitzà diverses gires pels Estats Units, l'URSS i Japó amb l'Orquestra Nacional de França. Destaquen les seves interpretacions del repertori francès i germànic.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • La Discoteca Ideal de Intérpretes pàgs. 113-114. Enciclopedia Planeta