André Ernest Modeste Grétry

De Viquipèdia

André Ernest Modeste Grétry (Lieja (Principat de Lieja, actualement a Bèlgica), 8 de febrer, 1741 – Montmorency (França) 24 de setembre, 1813) era un compositor d'òperes i d'operetes. Al 1767 s'en va anar a París i aviat prendrà la nacionalitat francesa.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Òperes 2.1 1765–1769 2.2 1770–1779 2.3 1780–1789 2.4 1790–1799 2.5 1800–1803 3 Discografia 4 Referències 5 Enllaç extern

[edita] Biografia

Va néixer a Lieja, a una casa a la rue des Récollets, com fill d'un músic pobre. De jove era escolà a l'església Saint-Denis. A Lieja va estudiar aprop de Leclerc i de l'organista de l'església de Sant Pere, Nicolas Rennekin, va estudiar composició i teclat approp de Henri Moreau, mestre de música a la col·legiata de Sant Pau. Al 1758 la seva missa solemne va obtenir molt èxit i en consequència va rebre una beca del canonge Hurley i així va poder estudiar a Roma i Bologna. A Roma estudià aprop de Casali, mestre de capella de la basílica Sant Joan del Laterà. S'estava per cinq anys al Col·legi de Lieja. Ell mateix deia que el seu domini d'harmonia i de contrapunt era modest.

Després de la missa solemne, el seu primer gran èxit de música profana era La vendemmiatrice un intermezzo o una opereta que va crear-se al teatre Aliberti a Roma. Segons la llegenda, va ser en llegir la partitura d' una opera de Pierre-Alexandre Monsigny que el secretari de l'embaixada francesa li va prestar, que va decidir a dedicar-se a la òpera còmica francèsa. Va marxar de Roma a l'inici de 1767 per estar-se unes setmanes a Ginebra on va trobar-se amb Voltaire i Rouseau abans d'anar-se cap a París.

Els primers anys a París eren temps de misèria, tot i tenir-hi amics i relacions. El comte Gustaf Philip Creutz, ambaixador de Suècia va donar-li un libretto Le Huron de Jean-François Marmontel. En sis setmanes va compondre la música. La estrena a l'agost 1768 va ser un èxit total. Dos més èxits successius Lucille i Le tableau parlant van fixar la seva reputació de primer compositor d'òpera còmica.

Va compondre més de cinquanta òperes, dels quals els dues obres mestres són: Zémire et Ador 1771 i Richard Cœur de Lion 1784.

La òpera-ballet La caravane du Caire, que descriu una aventura semblant a la de Mozart Die Entführung aus dem Serail, va estrenar-se al castell de Fontainebleau al 1783 i romandrà més de cinquanta anys al repertori francès.

L'amic de la reina Maria Atonieta, padrina d'un dels seus fills, va evolucionar amb el temps i va reeixir a amistar-se cada vegada que el règim va canviar: la cort reial va cobrir-lo d'honors i de premis, la república va anomenar-lo inspector del Conservatori i Napoleó va atorgar-li la creu de la Legió d'Honor.

Tot i compondre unes obres de circumstància La rosière républicaine i La fête de la raison i unes obres clàssiques mereixedors, la seva força rau a les òperes melodramàtiques franceses.

Va morir al 1813 a Montmorency, a una casa que havia comprat de Rousseau, i vserà sebollit al cimentiri de Père Lachaise. Tot i estipular al seu testament que el seu cor haurà de sebollir-se a Lieja, va caldre un plet abans que això va anar bé. Al 1842, un estàtua de bronze va erigir-se a la seva ciutat natal, en front del – aleshores nou – teatre d'òpera.

A la seva casa natal, al carrer rue des Récollets hi ha un museu on s'exposen objectes personals i documents. ^[1]. L'acadèmia de música de la ciutat de Lieja va dedicar-se al compositor.

[edita] Òperes

[edita] 1765–1769

• La vendemmiatrice (carn.1765 Roma Al)
• Isabelle et Gertrude, ou Les sylphes supposés (12.1766 Génève)
• Les mariages samnites (c.1.1768 Paris: P Prince de Conti)
• Le connaisseur (1768; np)
• Le Huron (20.8.1768 Paris CI)
• Lucile (5.1.1769 Paris CI)
• Le tableau parlant (20.9.1769 Paris CI)
• Momus sur la terre (1769? Château de la Roche-Guyon)

[edita] 1770–1779

• Silvain (19.2.1770 Paris CI)
• Les deux avares (27.10.1770 Fontainebleau)
• L'amitié à l'épreuve (13.11.1770 Fontainebleau)
• Les filles pourvues (31.3.1770 Comédie Italienne, Paris)
• L'ami de la maison (26.10.1771 Fontainebleau)
• Zémire et Azor (9.11.1771 Fontainebleau)
• Le magnifique (4.3.1773 Paris CI)
• La rosière de Salency (23.10.1773 Fontainebleau)
• Céphale et Procris, ou L'amour conjugal (30.12.1773 Versailles)
• La fausse magie (1.2.1775 Paris CI)
• Les mariages samnites [revisió] (12.6.1776 Paris CI)
• Pygmalion (1776? inc)
• Amour pour amour (10.3.1777 Versailles)
• Matroco (3.11.1777 Paris: P Prince de Condé)
• Le jugement de Midas (28.3.1778 Paris: P Mme de Montesson)
• Les trois âges de l'opéra (27.4.1778 Paris O) [Le génie de l'opéra; Les trois âges de la musique]
• Les fausses apparences ou L'amant jaloux (20.11.1778 Versailles)
• Les statues (1778 inc)
• Les événements imprévus (11.11.1779 Versailles)
• Aucassin et Nicolette, ou les mœurs du bon vieux temps (30.12.1779 Versailles)

[edita] 1780–1789

• Andromaque (6.6.1780 Paris O)
• Emilie, ou La belle esclave (22.2.1781 Paris O)
• Colinette à la cour ou La double épreuve (1.1.1782 Paris O)
• L'embarras des richesses (26.11.1782 Paris O)
• Electre (1782; np)
• Les colonnes d'Alcide (1782; np)
• Thalie au nouveau théâtre (28.4.1783 Paris CI)
• La caravane du Caire (30.10.1783 Fontainebleau)
• L'epreuve villageoise (14.06.1784 Comédie-Italienne)
• Richard Cœur-de-Lion (21.10.1784 Paris CI)
• Panurge dans l'île des lanternes (25.1.1785 Paris O)
• Oedipe à Colonne (1785 inc)
• Amphitryon (15.3.1786 Versailles)
• Le mariage d'Antonio (29.7.1786 Paris CI) [+ L. Grétry]
• Les méprises par ressemblance (7.11.1786 Fontainebleau)
• Le comte d'Albert (13.11.1786 Fontainebleau)
• Toinette et Louis (23.3.1787 Paris CI) [+ L. Grétry]
• Le prisonnier anglais (26.12.1787 Paris CI)
• Le rival confident (26.6.1788 Paris CI)
• Raoul Barbe-Bleue (2.3.1789 Paris CI)
• Aspasie (17.3.1789 Paris O)

[edita] 1790–1799

• Pierre le Grand (13.1.1790 Paris CI)
• Roger et Olivier (c.1790; np) [rev. Les Mariages samnites]
• Guillaume Tell (9.4.1791 Paris CI)
• Cécile et Ermancé, ou les deux couvents (16.1.1792 Paris CI)
• Basile, ou a trompeur, trompeur et demi (17.10.1792 Paris CI)
• Séraphine, ou absente et présente (c.1792; np)
• Le congrès des rois (26.2.1794 Paris OC)
• Joseph Barra (5.6.1794 Paris OC)
• Denys le tyran, maître d'école à Corinthe (23.8.1794 Paris O)
• La fête de la raison (2.9.1794 Paris O) [La rosière républicaine, ou la fête de la vertu]
• Callias, ou nature et patrie (19.9.1794 Paris OC)
• Diogène et Alexandre (1794 inc)
• Lisbeth (10.1.1797 Paris OC)
• Anacréon chez Polycrate (17.1.1797 Paris O)
• Le barbier du village, ou le revenant (6.5.1797 Paris TF)
• Elisca, ou L'amour maternel (1.1.1799 Paris OC)

[edita] 1800–1803

• Le casque et les colombes (7.11.1801 Paris O)
• Zelmar, ou l'asile (1801; np)
• Le ménage (15.2.1803 Paris O) [Delphis et Mopsa]

[edita] Discografia

Denys le tyran, Nuova Era Records, Orchestra Internazionale d'Italia Conductor Francesco Vizioli. Cat: DR 3106 Released 1991

[edita] Referències

• Michael Brenet, Vie de Grétry (Paris, 1884)
• Joach. le Breton, Notice historique sur la vie et les ouvrages de Grétry (Paris, 1814)
• A Grétry (his nephew), Grétry en famille (Paris, 1814)
• Felix van Hulst, Grétry (Liege, 1842); L. D. S. Notice biographique sur Grétry (Bruxelles, 1869)
• Jean-Marc Warszawski, "André Grétry"

[edita] Enllaç extern

Web de l'Academie de Musique Grétry a Lieja