André Grétry

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
André Grétry
André Ernest Modeste Grétry
André Ernest Modeste Grétry
Estil: Classicisme-Romanticisme
Naixença: 8 de febrer de 1741
Lieja, Principat de Lieja
Defunció: 24 de setembre de 1813 (als 72 anys)
Montmorency, França
Anys d'activitat: 1758-1803

Obres destacades
  • Missa Solemne (1758)
  • Zémire et Ador (òpera) (1771)
  • La Caravane du Caire (òpera-ballet) (1783)
  • Ricard Cor de Lleó (òpera)(1784)

Fites

André Ernest Modeste Grétry (Lieja, Principat de Lieja, actualment a Bèlgica, 8 de febrer de 1741Montmorency, França, 24 de setembre de 1813) fou un compositor d'òperes i d'operetes. Al 1767 va anar a viure a París i aviat prengué la nacionalitat francesa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La casa natal i actual museu Grétry a Lieja, feta de pedra natural i entramat de fusta

Va néixer a Lieja, a una casa a la rue des Récollets, com fill d'un músic pobre. De jove era escolà a l'església Saint-Denis. A Lieja va estudiar a prop de Leclerc i de l'organista de l'església de Sant Pere, Nicolas Rennekin, va estudiar composició i teclat a prop de Henri Moreau, mestre de música a la col·legiata de Sant Pau. Al 1758 la seva missa solemne va obtenir molt èxit i en conseqüència va rebre una beca del canonge Hurley i així va poder estudiar a Roma i Bolonya. A Roma estudià a prop de Casali, mestre de capella de la basílica Sant Joan del Laterà. S'estava per cinc anys al Col·legi de Lieja. Ell mateix deia que el seu domini d'harmonia i de contrapunt era modest.

Després de la missa solemne, el seu primer gran èxit de música profana era La vendemmiatrice un intermezzo o una opereta que va crear-se al teatre Aliberti a Roma. Segons la llegenda, va ser en llegir la partitura d'una òpera de Pierre-Alexandre Monsigny que el secretari de l'ambaixada francesa li va prestar, que va decidir dedicar-se a l'òpera còmica francesa. Va marxar de Roma a l'inici de 1767 per estar-se unes setmanes a Ginebra on va trobar-se amb Voltaire i Rouseau abans d'anar-se cap a París.

Els primers anys a París eren temps de misèria, tot i tenir-hi amics i relacions. El comte Gustaf Philip Creutz, ambaixador de Suècia va donar-li un libretto Le Huron de Jean-François Marmontel. En sis setmanes va compondre la música. L'estrena a l'agost 1768 va ser un èxit total. Dos més èxits successius Lucille i Le tableau parlant van fixar la seva reputació de primer compositor d'òpera còmica.

Va compondre més de cinquanta òperes, d'entre les quals dues obres mestres: Zémire et Ador 1771 i Richard Coeur de Lyon 1784.

L'òpera-ballet La caravane du Caire, que descriu una aventura semblant a la de Mozart Die Entführung aus dem Serail, va estrenar-se al castell de Fontainebleau al 1783 i romandrà més de cinquanta anys al repertori francès.

L'amic de la reina Maria Atonieta, padrina d'un dels seus fills, va evolucionar amb el temps i va reeixir a amistar-se cada vegada que el règim va canviar: la cort reial va cobrir-lo d'honors i de premis, la república va anomenar-lo inspector del Conservatori i Napoleó va atorgar-li la creu de la Legió d'Honor.

Tot i compondre unes obres de circumstància La rosière républicaine i La fête de la raison i unes obres clàssiques mereixedors, la seva força rau a les òperes melodramàtiques franceses.

Va morir al 1813 a Montmorency, a una casa que havia comprat de Rousseau, i serà sebollit al cementiri del Père-Lachaise. Tot i estipular al seu testament que el seu cor haurà de sebollir-se a Lieja, va caldre un plet abans que això va anar bé. Al 1842, una estàtua de bronze va erigir-se a la seva ciutat natal, enfront del – aleshores nou – teatre d'òpera.

A l'ocasió del centenari de la seva mort, el 13 de juliol de 1913, el rei Albert I de Bèlgica i i la reina Elisabet van inaugurar a Lieja un museu on s'exposen objectes personals i documents, a la seva casa natal, al carrer rue des Récollets.[2] L'acadèmia de música de la ciutat de Lieja va dedicar-se al compositor.

Òperes[modifica | modifica el codi]

1765–1769
  • La vendemmiatrice (carn.1765 Roma Al)
  • Isabelle et Gertrude, ou Les sylphes supposés (12.1766 Génève)
  • Les mariages samnites (c.1.1768 Paris: P Prince de Conti)
  • Le connaisseur (1768; np)
  • Le Huron (20.8.1768 Paris CI)
  • Lucile (5.1.1769 Paris CI)
  • Le tableau parlant (20.9.1769 Paris CI)
  • Momus sur la terre (1769? Château de la Roche-Guyon)
1770–1779
  • Silvain (19.2.1770 Paris CI)
  • Les deux avares (27.10.1770 Fontainebleau)
  • L'amitié à l'épreuve (13.11.1770 Fontainebleau)
  • Les filles pourvues (31.3.1770 Comédie Italienne, Paris)
  • L'ami de la maison (26.10.1771 Fontainebleau)
  • Zémire et Azor (9.11.1771 Fontainebleau)
  • Le magnifique (4.3.1773 Paris CI)
  • La rosière de Salency (23.10.1773 Fontainebleau)
  • Céphale et Procris, ou L'amour conjugal (30.12.1773 Versailles)
  • La fausse magie (1.2.1775 Paris CI)
  • Les mariages samnites [revisió] (12.6.1776 Paris CI)
  • Pygmalion (1776? inc)
  • Amour pour amour (10.3.1777 Versailles)
  • Matroco (3.11.1777 Paris: P Prince de Condé)
  • Le jugement de Midas (28.3.1778 Paris: P Mme de Montesson)
  • Les trois âges de l'opéra (27.4.1778 Paris O) [Le génie de l'opéra; Les trois âges de la musique]
  • Les fausses apparences ou L'amant jaloux (20.11.1778 Versailles)
  • Les statues (1778 inc)
  • Les événements imprévus (11.11.1779 Versailles)
  • Aucassin et Nicolette, ou les mœurs du bon vieux temps (30.12.1779 Versailles)
1780–1789
  • Andromaque (6.6.1780 Paris O)
  • Emilie, ou La belle esclave (22.2.1781 Paris O)
  • Colinette à la cour ou La double épreuve (1.1.1782 Paris O)
  • L'embarras des richesses (26.11.1782 Paris O)
  • Electre (1782; np)
  • Les colonnes d'Alcide (1782; np)
  • Thalie au nouveau théâtre (28.4.1783 Paris CI)
  • La caravane du Caire (30.10.1783 Fontainebleau)
  • L'epreuve villageoise (14.06.1784 Comédie-Italienne)
  • Richard Cœur-de-Lion (21.10.1784 Paris CI)
  • Panurge dans l'île des lanternes (25.1.1785 Paris O)
  • Oedipe à Colonne (1785 inc)
  • Amphitryon (15.3.1786 Versailles)
  • Le mariage d'Antonio (29.7.1786 Paris CI) [+ L. Grétry]
  • Les méprises par ressemblance (7.11.1786 Fontainebleau)
  • Le comte d'Albert (13.11.1786 Fontainebleau)
  • Toinette et Louis (23.3.1787 Paris CI) [+ L. Grétry]
  • Le prisonnier anglais (26.12.1787 Paris CI)
  • Le rival confident (26.6.1788 Paris CI)
  • Raoul Barbe-Bleue (2.3.1789 Paris CI)
  • Aspasie (17.3.1789 Paris O)
1790–1799
  • Pierre le Grand (13.1.1790 Paris CI)
  • Roger et Olivier (c.1790; np) [rev. Les Mariages samnites]
  • Guillaume Tell (9.4.1791 Paris CI)
  • Cécile et Ermancé, ou les deux couvents (16.1.1792 Paris CI)
  • Basile, ou a trompeur, trompeur et demi (17.10.1792 Paris CI)
  • Séraphine, ou absente et présente (c.1792; np)
  • Le congrès des rois (26.2.1794 Paris OC)
  • Joseph Barra (5.6.1794 Paris OC)
  • Denys le tyran, maître d'école à Corinthe (23.8.1794 Paris O)
  • La fête de la raison (2.9.1794 Paris O) [La rosière républicaine, ou la fête de la vertu]
  • Callias, ou nature et patrie (19.9.1794 Paris OC)
  • Diogène et Alexandre (1794 inc)
  • Lisbeth (10.1.1797 Paris OC)
  • Anacréon chez Polycrate (17.1.1797 Paris O)
  • Le barbier du village, ou le revenant (6.5.1797 Paris TF)
  • Elisca, ou L'amour maternel (1.1.1799 Paris OC)
1800–1803
  • Le casque et les colombes (7.11.1801 Paris O)
  • Zelmar, ou l'asile (1801; np)
  • Le ménage (15.2.1803 Paris O) [Delphis et Mopsa]

Discografia[modifica | modifica el codi]

Denys le tyran, Nuova Era Records, Orchestra Internazionale d'Italia Conductor Francesco Vizioli. Cat: DR 3106 Released 1991

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Robert Ruwet, «Andre-Modest Grétry (1741-1813)», Ces Liégeois qui firent le monde... tot tuzan!, Stroud, The History Press, 2011, pàgines 68, ISBN 9781845886684 (en català: Aquests liegesos que van fer el món… en reflexionar)
  2. Web del Museu Grétry a Lieja
*Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: André Grétry Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Michael Brenet, Vie de Grétry (Paris, 1884)
  • Joach. le Breton, Notice historique sur la vie et les ouvrages de Grétry (París, 1814)
  • A Grétry (his nephew), Grétry en famille (París, 1814)
  • Felix van Hulst, Grétry (Liege, 1842); L. D. S. Notice biographique sur Grétry (Brussel·les, 1869)
  • Jean-Marc Warszawski, "André Grétry"

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Web de l'Académie de Musique Grétry a Lieja