André Tacquet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
André Tacquet
Portada del seu llibre més conegut (edició de 1683)
Portada del seu llibre més conegut (edició de 1683)
Naixement 23 de juny de 1612
Anvers, Flandes, avui Bèlgica
Mort 22 de desembre de 1660 (als 48 anys)
Anvers, Flandes, avui Bèlgica
Camp Matemàtiques
Alma mater Universitat de Lovaina
Treball(s) Llibres de matemàtiques per l'educació en els col·legis jesuïtes
Influències de Grégoire de Saint-Vincent
Religió Jesuïta

André Tacquet o Andreas Tacquet va ser un matemàtic belga del segle XVII conegut pels llibres de text que va editar.

Vida[modifica | modifica el codi]

André Tacquet va ser fill d'un ric comerciant d'Anvers qui, malgrat morir quan André era encara nen, va deixar la seva família prou ben situada perquè el nen tingués una bona educació al col·legi dels jesuïtes de la població. El 1629 ingressà a l'orde i va fer dos anys de noviciat al col·legi de Malines.

El 1631 ingressa a la universitat de Lovaina per fer els seus estudis superiors en Lògica, Física i Matemàtiques. Un dels seus professors va ser Guillaume Boelmans, el més destacat dels deixebles de Grégoire de Saint-Vincent.[1] Després d'uns anys ensenyant humanitats (grec i poesia) al col·legi jesuïta de Bruges, torna a Lovaina, on s'estarà poc temps, per passar a ser professor de matemàtiques al col·legi d'Anvers des de 1643 fins a 1649. Anvers era un centre important de l'ensenyament de les matemàtiques regentat pels jesuïtes.[2]

El 1650 torna a Lovaina com a professor de matemàtiques i comença la seva fructífera relació epistolar amb Christian Huygens.[3] El 1651 es publica el seu llibre més original: Cylindricorum et Annularium (Sobre els Cilindres i els Anells) que tornaria a editar, ampliat, el 1659.

El 1655 torna al col·legi d'Anvers on romandrà fins a la seva mort.

Obra[modifica | modifica el codi]

La major part de les obres de Tacquet, són llibres de text per als col·legis jesuïtes. Algun es va fer summament popular, com el Elementa Geometriar Planae ac Solidae (primera edició del 1654), tant és així que encara es re-editava a començaments del segle XIX.[4] El llibre, que és una edició lliure i parcial dels Elements d'Euclides, està pensat com un text per a l'ensenyament dels no iniciats,[5] però està escrit de forma molt elegant i amb una notació totalment moderna. molt apropiat per al nou tipus d'escola que estava emergint a Europa.[6]

Del mateix caire és la seva Arithmeticae theoria et praxis (Teoria i pràctica de l'aritmètica), publicada el 1656 i reeditada el 1665 i 1682.

La seva obra més original és un tractat titulat Cylindricorum et Annularium del 1651 i ampliat el 1659. La seva importància rau en el fet que, a part de demostrar alguns teoremes originals sobre els cilindres i els anells, refuta la teoria dels indivisibles de Cavalieri, substituint-la per una aproximació arquimediana com ja havien fet Luca Valerio i Grégoire de Saint-Vincent; això el converteix en un dels precursors del càlcul infinitesimal desenvolupat per Newton i Leibniz anys més tard.[7]

De forma pòstuma, es va publicar la seva Opera Mathematica (1669) que agrupava les seves obres, tant publicades com no publicades.

La seva correspondència amb Huygens, es pot consultar a les Obres Completes de Christian Huygens publicades per la Societat Holandesa de les Ciències.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bosmans (1925), pàgina 69.
  2. Sobre l'escola matemàtica jesuïta flamenca, veure Bruycker
  3. Bosmans (1925), pàgines 71 i següents.
  4. Mir Sabaté, pàgina 589.
  5. Hartshorne, pàgina 298.
  6. Karp & Schubring, pàgina 130.
  7. Veure Bosmans (1923), Bruycker o Vyvier

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]