Andrés Valero Castells

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Andrés Valero Castells (Silla, 1 de març del 1973) és compositor, pedagog musical i director d'orquestra. Ocasionalment signa Andrés Valero-Castells.

Taula de continguts

Biografia [modifica]

Estudià als conservatoris superiors de València i Múrcia amb els professors Vicente Ramón Ramos, Enrique García Asensio, Eduardo Cifre, Manuel Galduf, Francesc Tamarit, José María Vives, Vicente Campos, Pilar Fuentes i Pilar Valero. Obtingué les titulacions superiors de trompeta, solfeig, teoria, transposició i acompanyament, i les de professor de piano, i de composició i instrumentació, contrapunt i fuga, i harmonia. Ha ampliat la seva formació amb gran nombre de cursos de composició, direcció i trompeta.[1]

Com a compositor, fins al 2007 ha escrit més de 60 obres per a orquestres, banda, cor, conjunts de cambra, instruments sols i en grups petits, amb les què ha obtingut diversos premis a Europa i als Estats Units. Moltes de les seves composicions han estat publicades en editorials estrangeres, i això els ha donat molta difusió arreu. Les seves obres més conegudes siguin, possiblement, La vall de la Murta, El Monte de las Ànimas i la Ma-Chacona. Valero Castells és directiu de la COSICOVA (Associació de Compositors Simfònics Valencians).

Ha dirigit la Banda Sinfónica del Conservatorio Superior de Música de Múrcia (1994-1995), la Banda Simfònica de la Societat Artística i Musical de Picassent (1995-2004) i la Banda de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) (2003). En l'actualitat (2007) és director de l'Ensemble Estudi Obert [2] i de la Banda Simfònica del Centre Instructiu Musical de Mislata (2004- ).[3] Com a director convidat, ha portat la batuta davant d'un gran nombre d'orquestres i bandes; entre elles, la Banda Federal de la Comunitat Valenciana, la Banda Simfònica Municipal d'Alacant i la de Madrid. També ha dirigit el grup instrumental "Tetragrama". Va ser trompeta solista de l'Orquestra Internacional del XXV Festival "Music Meeting" a Espinho (Portugal) el 1994, de l'Orquestra de la Regió de Múrcia, i de les orquestres simfòniques dels conservatoris superiors de València i de Múrcia.

Andrés Valero ha destacat també en el camp de la pedagogia musical. Entre els anys 1992 i 1995 va ser professor de trompeta i piano al Conservatori Professional de Sòria, al Conservatori Superior "Manuel Massotti Littel'' de Múrcia, i al Conservatori Municipal de Silla. D'allí passà a fer de professor de música a l'IES Enric Valor de Silla (1996-02). En l'actualitat (2007) és professor de composició i instrumentació al Conservatori Superior de Música de València [4] i de trompeta al Conservatorio Profesional de Música de Cartagena.[5]

És germà del també compositor i pedagog musical Francisco José Valero-Castells, que el 2004 li dedicà l'obra Los 11 en punto. Conjuntament han compost dues d'obres.

Obres [modifica]

[Les mencions av. són una numeració pròpia de l'autor, equivalent a l'opus que s'utilitza per numerar les obres de molts altres compositors]

  • Aquelarre, av. 9 (1992, rev. 2002), per a quatre trompetes
  • Belisana, av. 25 (1997), per a quintet de vent [6]
  • La catedral, av. 4 (1991), per a cinc trompetes
  • Cuarteto nombre 2, av. 41 (2001) , per a 4 saxòfons
  • Cuatro piezas (1990/1993), per a quintet de metall
  • Divertimento, av. 20 (1995), per a 4 saxòfons
  • Dodi, av. 30 (1999, rev. 2003), per a violí, violoncel i piano
  • Fantasia concertante, av. 11 (1993), per a flauta i piano
  • Festiva, av. 55 (2004), per a clarinet i vibràfon
  • Fusta, av. 47 (2003), per a conjunt d'idiòfons de fusta
  • Gabadafà, av. 34 (1999, rev. 2004), per a trompeta i marimba
  • Harem, av. 5 (1991), per a saxòfon, o oboè i piano
  • Impromptu, av. 23 (1995), per a trompeta
  • Impromptu (tuba, tubae...), av. 17 (1994), per a tuba
  • Ma-Chacona: tocata, av. 52 (2004), per a piano. Obra obligada en el 14è. Concurs Internacional "José Iturbi" de València
  • El mito de la caverna, av. 14 (1993), per a oboè
  • Pequeña fantasia en Do, av. 24 (1995), per a 4 trompes
  • Polifonia d'identitats, av. 59 (2005), per a veu i quartet
  • ¡R R R R!, av. 40 (2000), per a quatre caixes. Premi de l'I Concurs Internacional de Composició per a Percussió, Cocentaina
  • Rapsodia rítmica, av. 10 (1992), per a trompeta i piano
  • Romance del Duero, av. 31 (1999), per a veu i piano, sobre un text de Gerardo Diego. N'hi ha versió per a violí i piano (2005)
  • Sexteto en tres movimientos (1997), per a quintet de metall i piano, obra coescrita amb el seu germà Francisco José
  • Suite nombre 2, av. 13 (1993), per a metall, piano i percussió
  • Tres nocturnos (1990/1991), per a piano
  • Tres piezas breves, av. 12 (1993, rev. 2001), per a tres trompetes
  • Tríptico, av. 21 (1995), per a quintet de vent fusta
  • Las tres rosas del cementerió de Zaro, av. 18 (1994), per a trompa [7]
  • Trombonerías, av. 19 (1995), per a 4 trombons
  • Variaciones sobre un tema de Joaquín Rodrigo, av. 36 (2000), per a trompa i piano
  • Variaciones sobre un tema de Vivaldi, av. 58 (2005), per a tuba i quintet de vent
  • Vulcan 500, av. 50 (2003), per a trio de metall, piano i percussió

Per a orquestra [modifica]

  • Africana, av. 54 (2004), obra inspirada en el folklore africà.[8] N'hi ha versió per a banda simfònica (2005)
  • Autopsicografia (2002), per a veu i orquestra, basat en textos de Fernando Pessoa [9]
  • Cagiana 3.33, av. 44 (2002), per a 13 instruments
  • Concierto nombre 1, av. 16 (1994), per a trompeta i orquestra de corda. N'hi ha versions per a banda (1998) i per a trompeta i piano (1994)
  • Concierto para animales, presentador/es, niños i orquesta, av. 49 (2003), amb text tret de la literatura popular colombiana
  • Dualis, av. 28 (1998, rev. 2004), per a orquestra de corda. També té versió per a orquestra de cambra
  • Los fusilamientos de Goya, av. 45 (2002)
  • El Monte de las Ànimas, av. 38 (2000), per a orquestra simfònica Error de citació: Es tanca el </ref> que manca per una etiqueta <ref> Obtingué el premi Andrés Gaos del 2001. N'hi ha versió per a banda (2003)</ref>
  • Pegasus - Concierto núm. 2, av. 60 (2005), per a trompeta piccolo, orquestra de corda i quartet de trompetes
  • Polifemo i Galatea (2006), basat en l'obra de Luis de Góngora
  • Rapsòdia de temes valencians (2006)
  • Sinfonia núm. 3 "Epidemia Silenciosa", av. 61 (2006), dedicat a la seva mare, malalta d'Alzheimer (Comentaris d'Andrés Valero)

Per a banda [modifica]

  • Concierto para làminas i ensemble de viento, av. 29 (1998), premi "Maestro Villa" 2001. N'hi ha versió per a làmines i piano (2002)
  • Dredred, av. 26 (1999)
  • Fa ra ri ri rà, av. 48 (2003)
  • Himne de Silla (1995), per a veu i banda, coescrit amb el seu germà Francisco José[10]
  • Polifemo, av. 39 (2000), obra d'interpretació obligada al Concurs Internacional de bandes de música de València 2001
  • Sinfonia nombre 1 La Vall de la Murta, av. 43 (2001-2002) [11]
  • Sinfonia núm. 2 Teogònica, av. 46 (2002-2003) [12]

Música de cambra [modifica]

  • Burrrundi, av. 56 (2005), per a octect de percussió [13]
  • Custom (Vulcan 800), av. 50 (2005), per a conjunt instrumental
  • Fanfarria de plata, av. 53 (2004), per a 25 músics
  • Miniatura, av. 37 (2000), per a septet de vent
  • Preludió, av. 42b (2004), per a octet de vent
  • Preludió i fuga, av. 42 (2001), per a octet de dobles canyes
  • Prex, av. 33 (2000), per a nonet
  • Reencontres, av. 57 (2005), per a 4 trompetes, 4 corns, 3 trombons i tuba
  • Valentia 2004, av. 51 (2003), fanfàrria per a 18 trompes [14]

Obres per a cor [modifica]

  • Cinco canciones (1995/2000), per a cor mixt a 4 veus
  • Pange lingua, av. 32 (1999), per a cor mixt a 8 veus
  • Sin dudarlo iré (1995, rev. 2004), per a cor mixt a 4 veus

Bibliografia [modifica]

Obres d'Andrés Valero [modifica]

  • Andrés Valero Castells La Carxofa de Silla, part I publicat a la revista de Silla Algudor nombre 1 (2000)
  • Andrés Valero Castells Concierto para animales Pontevedra: Kalandraka, 2005 [15]
    • Andrés Valero Castells Concerto para animais Pontevedra: Kalandraka, 2005

Obres sobre Andrés Valero [modifica]

  • Vicent Porta Asensi Andrés Valero Castells: persona, educando, músico, director, profesor, article publicat a Música i poble nombre 121 (2003)
  • Xavier Cunyat Ríos Un rapsode a la ciutat, extens article publicat a Algudor nombre 2 (2001)

Arxius de so [modifica]

Altaveu Fragments de la Fanfarria de plata, en interpretació d'un ensemble de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana
Altaveu Teogònica, interpretat per la Unió Musical de Llíria

Enllaços [modifica]

Notes [modifica]

  1. «www.andresvalero.com».[Enllaç no actiu]
  2. «www.andresvalero.com».[Enllaç no actiu]
  3. «Centro Instructivo Musical de Mislata - Wikipedia, la enciclopedia libre». [Consulta: 02 de octubre de 2012].
  4. «www.csmvalencia.es».[Enllaç no actiu]
  5. «www.cpmcartagena.com».[Enllaç no actiu]
  6. Obra obligada al 1r. Concurso de Quintetos de Metal Yamaha Hazen a Madrid, 2006
  7. Obra obligada en el 23è. Concours International d'Instruments a Vent de Toló del 1998
  8. «www.musicossinfronteras.org».[Enllaç no actiu]
  9. Premi final de carrera del Conservatori de València. En cinc parts: Ludio, Reis, Caeiro, Campos, Pessoa's
  10. Amb lletra de Vicente Vedreño Riera. N'hi ha versió per a veu i orquestra (2003). Premi del concurs de composició Ciudad de Silla 2003
  11. En tres parts:
    1 - Les Serres (Cavall Bernat, les Agulles). L'incendi
    2 - El Monestir, 1401
    3 - Els pirates moros. El Pont de Pedra
  12. Basada en la Teogonia d'Hesíode (Ressenya de l'obra musical) Va ser obra d'interpretació obligada al 33è. Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d'Altea 2004. Consta de quatre parts:
    1 - Proemi
    2 - Invocació a les muses
    3 - Tercera generació de déus
    4 - Ascens de Zeus al poder
  13. El 2006 guanyà el Primer premi i el Premi especial del públic en el concurs de composició per a conjunts de percussió que organitzà l'Associació percussionista francesa Percus 47
  14. «www.hornsociety.org».[Enllaç no actiu]
  15. «www.aea.es».[Enllaç no actiu]