Andrònic III Paleòleg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge d'Andrònic III Paleòleg en una miniatura del segle XIV.

Andrònic III Paleòleg (Andronicus III Paleologus, Ἀνδρονίκος Παλαιόλογος) (1296-1341) fou emperador bizantí del 1328 al 1341.

Andrònic II Paleòleg el Vell va associar al govern imperial al seu fill Miquel el 1295 (Miquel IX Paleòleg). El príncep tenia dos fills, Andrònic i Manel Paleòleg, que, sense saber-ho, estimaven la mateixa dona, i per un desgraciat error n'Andrònic va matar en Manel. Miquel IX va morir de pena (1320) i l'emperador Andrònic II va mostrar signes de què volia desheretar al seu nét. Andrònic, conegut pel Jove, es va revoltar. Tres guerres es van produir entre l'avi i el net entre 1321 i 1328 i finalment en aquest any Andrònic el Jove va obligar el seu avi a abdicar i es va proclamar emperador com a Andrònic III Paleòleg.

Ja emperador va tenir diverses guerres. Amb els turcs va patir una seriosa derrota a la batalla de Pelekanon[1] contra el soldà Orkhan i el seu germà Ala al-Din, que amb el cos dels geníssers que havia organitzat assolava Tràcia fins al riu Hemos. També fou derrotat repetidament pels catalans a Grècia; amb els búlgars, els tàrtars de Kiptxak i els serbis va tenir més fortuna.

Es va casar dues vegades, la primera amb Agnès o Irene, filla d'Enric, duc de Brunswick, i després que aquesta morís, amb Anna, comtessa de Savoia, amb qui va tenir dos fills, Joan i Manel.

Va morir el 1341 i li va succeir el seu fill Joan V Paleòleg inicialment sota regència de la seva mare Anna.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andrònic III Paleòleg Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Nicol, Donald M. The Last Centuries of Byzantium, 1261-1453 (en anglès). Cambridge University Press, 1993, p. 171. ISBN 0521439914.