Andrònic de Rodes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Andrònic de Rodes (Andronicus, Ἀνδρόνικος) fou un filòsof peripatètic considerat un dels successors d'Aristòtil i cap de l'escola peripatètica de Roma (58 aC). Es va formar en l'ambient cultural de la seva ciutat, conegut centre d'estudis aristotèlics i va dirigir l'escola aristotèlica des de l'any 78 al 47 a. C.. Fou mestre de Boethus de Sidó amb el que va estudiar Estrabó. Gràcies a Andrònic es va conservar el Corpus Aristotelicum, recollit primer per Apel·licó i portat després a Roma per Sul·la com a botí de guerra.
A partir d'una cuidadosa selecció d'originals per part del gramàtic i bibliotecari Tiranió, va realitzar la primera edició crítica completa de les obres d'Aristòtil, ordenant-les en un esquema rígid i sistemàtic que correspon aproximadament a l'ordre actual.
Com introducció a la seva edició, Andrònic va escriure un volum que contenia el testament d'Aristòtil i, potser, la seva biografia. Va elaborar, a més, el catàleg de tots els escrits aristotèlics. A ell se li deu la famosa divisió entre escrits exotèrics i esotèrics, amb la consegüent llegenda de la doble doctrina, i també el nom dels llibres de Metafísica: els que van després de la física. També va fer la edició crítica de Teofrast.

Origen etimològic de la paraula metafísica[modifica | modifica el codi]

Fou el primer a emprar el nom metafísica per designar a la filosofia inicial d'Aristòtil. Quan l'obra d'Aristòtil va caure en mans d'Andrònic, aquest va trobar una sèrie d'escrits sobre una "próte philosophia" o filosofia primera que estaven mancades d'un títol explícit. Andrònic els va donar el títol de metafísica, tá metá ta physiká (literalment, els que estan després de la Física) per estar després dels vuit llibres de Física, ja que en aquest llibre es parlava de coses més enllà de la naturalesa.