Andre Agassi

Andre Agassi
Agassi al torneig d'Indian Wells (2006)
Nom real	Andre Kirk Agassi
País	Estats Units
Residència	Las Vegas, Nevada (EUA)
Naixença	29 d'abril de 1970 (1970-04-29) Las Vegas, Nevada (EUA)
Alçada	1,80 m
Pes	80 kg
Professional	1986
Retirat	3 de setembre de 2006
Joc	Dretà, revés a dues mans
Diners guanyats	31.152.975 $
Hall of Fame	2011 (Pàgina membre)
Individual
Rècord partits	864 − 269
Títols	60
Millor rànquing	1 (10 d'abril del 1995)
Grand Slams
Open d'Austràlia	G (1995, 2000, 2001, 2003)
Roland Garros	G (1999)
Wimbledon	G (1992)
US Open	G (1994, 1999)
Altres torneigs
Copa Masters	G (1990)
Jocs Olímpics	(1996)
Dobles
Rècord partits	40 − 42
Títols	1
Millor rànquing	123 (17 d'agost de 1992)
Grand Slams
Roland Garros	QF (1992)
US Open	1R (1987)
Perfil a ATP
Darrera actualització: 4 de setembre de 2006

Andre Kirk Agassi és un jugador retirat de tennis professional estatunidenc nascut el 29 d'abril de 1970 a Las Vegas. Fou número 1 del rànquing individual i destacat com un dels millors tennistes de la història, de fet, molts crítics el consideren el millor restador que hi ha hagut mai. També es recorda com un dels esportistes més carismàtics, per la seva actitud, aparença poc ortodoxa i grans actuacions en el circuit, i que va ajudar a reviure la popularitat del tennis durant la dècada del 1990.

En el seu palmarès destaquen vuit títols de Grand Slams de les quinze finals que va disputar i una medalla d'or olímpica a Atlanta (1996). Especialista en totes les superfícies, fou el primer tennista masculí en aconseguir el "Career Golden Slam", és a dir, guanyar els quatre títols de Grand Slam i la medalla d'or olímpica durant la seva carrera.

Després de patir diverses lesions importants a l'esquena, es va retirar l'any 2006. Posteriorment va crear la fundació Andre Agassi Charitable Foundation per aconseguir ajuda infantil. Actualment està casat amb l'ex-tennista alemanya Steffi Graf, considerada una de les millors tennistes de la història i, curiosament, l'única que ha aconseguit guanyar "Golden Slam" en un mateix any.

Biografia

Agassi va néixer i créixer a Las Vegas, Nevada, fill d'Emmanuel "Mike" Aghassian i Elizabeth "Betty" Agassi (de soletera Dudley). El seu pare, natural de l'Iran i amb ascendència síria i armènia, fou boxejador i va representar el seu país en els Jocs Olímpics de 1948 i 1952. Va emigrar als Estats Units i va canviar el seu cognom per Agassi. Andre té tres germans més grans, Rita, Philip i Tami.

De ben petit va destacar en el tennis i amb 13 anys es va traslladar a Florida per entrar a l'acadèmia de tennis de Nick Bollettieri, però el seu pare només podia pagar l'estada de tres mesos. No obstant, quan el propi Bollettieri el va veure jugar, va parlar a la família per comunicar-li que Andre es podia quedar a l'acadèmia de forma totalment gratuïta ja que era el jugador amb més talent natural que havia vist.

Agassi es va casar l'any 1997 amb la seva xicota, la famosa model i actriu Brooke Shields, però dos anys després es van separar. El 22 d'octubre de 2001 es va casar per segona ocasió amb la tennista alemanya Steffi Graf. Només quatre dies després va néixer el seu primer fill, Jaden Gil, i a l'octubre de 2003 la filla Jaz Elle.

L'any 1994 va fundar una organització benèfica anomenada "Andre Agassi Charitable Association" amb la intenció d'ajudar a la gent jove de Las Vegas. L'any següent fou guardonat amb el premi ATP Arthur Ashe Humanitarian Award per ajudar als joves amb dificultats econòmiques. El 2001 va obrir una acadèmia anomenada "Andre Agassi College Preparatory Academy" a Las Vegas per escolaritzar als infants amb risc d'exclusió i aconseguir que es poguessin graduar. Paral·lelament també ha donat suport a diferents programes d'ajuda i educació de la mainada. Junts amb els famosos esportistes Muhammad Ali, Lance Armstrong, Warrick Dunn, Jeff Gordon, Mia Hamm, Tony Hawk, Andrea Jaeger, Jackie Joyner-Kersee, Mario Lemieux, Alonzo Mourning i Cal Ripken Jr., van crear l'organització benèfica anomenada "Athletes for Hope" amb l'objectiu d'ajudar als atletes professionals involucrats en causes caritatives i també servir d'inspiració a altres persones per fer-se voluntaris i donar suport a les seves comunitats.

El novembre de 2009 va publicar la seva autobiografia titulada Open, realitzada conjuntament amb J. R. Moehringer. En aquesta publicació va admetre que la seva espessa cabellera, un dels seus símbols distintius, era realment una perruca, i també que l'any 1997 va donar positiu de metamfetamina en un control antidopatge. En una entrevista posterior es va justificar declarant que va prendre aquesta substància perquè es trobava en un període molt complicat de la seva vida, i que a causa de la constant pressió que patia, va arribar a odiar el tennis durant molts anys. El llibre fou número 1 de vendes i va rebre crítiques molt favorables.

Torneigs de Grand Slam

Individual: 15 (8−7)

Campió

Any	Campionat	Oponent	Resultat
1992	Wimbledon	Goran Ivanišević	6−7(8), 6−4, 6−4, 1−6, 6−4
1994	US Open	Michael Stich	6−1, 7−6(5), 7−5
1995	Open d'Austràlia	Pete Sampras	4−6, 6−1, 7−6(6), 6−4
1999	Roland Garros	Andrei Medvedev	1−6, 2−6, 6−4, 6−3, 6−4
1999	US Open (2)	Todd Martin	6−4, 6−7(5), 6−7(2), 6−3, 6−2
2000	Open d'Austràlia (2)	Yevgeny Kafelnikov	3−6, 6−3, 6−2, 6−4
2001	Open d'Austràlia (3)	Arnaud Clément	6−4, 6−2, 6−2
2003	Open d'Austràlia (4)	Rainer Schüttler	6−2, 6−2, 6−1

Finalista

Any	Campionat	Oponent	Resultat
1990	Roland Garros	Andrés Gómez	6−3, 2−6, 6−4, 6−4
1990	US Open	Pete Sampras	6−4, 6−3, 6−2
1991	Roland Garros (2)	Jim Courier	3−6, 6−4, 2−6, 6−1, 6−4
1995	US Open (2)	Pete Sampras	6−4, 6−3, 4−6, 7−5
1999	Wimbledon	Pete Sampras	6−3, 6−4, 7−5
2002	US Open (3)	Pete Sampras	6−3, 6−4, 5−7, 6−4
2005	US Open (4)	Roger Federer	6−3, 2−6, 7−6(1), 6−1

Jocs Olímpics

Individual

Any	Campionat	Oponent	Resultat
1996	Jocs Olímpics, Atlanta, Estats Units	Sergi Bruguera	6−2, 6−3, 6−1

Carrera esportiva

Va esdevenir professional el 1986 amb 16 anys i el primer torneig que va disputar fou a La Quinta, Califòrnia. Va guanyar el primer partit contra John Austin però va perdre el segon contra Mats Wilander. Al final del primer any va acabar en la posició 91 del rànquing individual. Ja a l'any següent va guanyar el primer títol a Itaparica i va pujar a la posició 25. El 1988 es va endur sis títols més i va trencar el rècord de més victòries consecutives per un tennista jove fins que el va superar Rafael Nadal el 2005. Va acabar la temporada en el podi del rànquing, darrera de Ivan Lendl i Mats Wilander, i fou distingit com a tennista revelació de l'any.

Des del 1988 fins el 1990 no va voler disputar el Grand Slam de Wimbledon perquè estava en contra de les normes tan tradicionalistes que tenia el torneig, particularment el fet de vestir bàsicament de color blanc. El 1990 va arribar a la primera final de Grand Slam al Roland Garros però fou superat per Andrés Gómez. També va perdre la final del US Open contra Pete Sampras, en el que fou l'inici de la seva famosa rivalitat, que es va mantenir durant tota aquesta dècada. Finalment va formar part de l'equip estatunidenc de la Copa Davis que va guanyar el títol i també va guanyar el seu únic títol de Copa Masters superant a Stefan Edberg en la final. El 1991 va disputar la segona final consecutiva de Roland Garros, però també va caure davant Jim Courier. Aquest any va decidir disputar el Wimbledon i durant setmanes hi va haver molta especulació dels mitjans de comunicació sobre la roba que utilitzaria, que finalment fou totalment de blanc. Malgrat que els seus millors resultats s'havien produït el Roland Garros o el US Open, el seu primer títol de Grand Slam fou a Wimbledon l'any 1992 derrotant a Goran Ivanišević. També va guanyar la Copa Davis amb el seu país per segona ocasió en tres anys. Es va perdre la primera meitat de la temporada 1993 a causa de les lesions però també va guanyar el seu únic títol de dobles a Cincinnati junt a Petr Korda.

Amb Brad Gilbert com a nou entrenador, Agassi es va tornar més tàctic i va fer més consistent el seu joc a la xarxa. La temporada 1994 no va començar gairebé amb derrotes prematures a Roland Garros i Wimbledon, però en començar la part de pista dura van arribar els bons resultats. Va guanyar a Cincinnati i es va endur el US Open superant a Michael Stich en la final i aconseguint el segon Grand Slam. Es va convertir en el primer tennista en guanyar aquest Grand Slam sense ser cap de sèrie. Es va presentar en la nova temporada 1995 amb un canvi d'imatge radical, es va tallar la cabellera anant amb el cap rapat. Va disputar l'Open d'Austràlia per primera vegada i es va coronar superant a Pete Sampras en la final. Durant l'any també va guanyar els torneigs importants de Cincinnati, Miami i Canadà, aconseguint entremig una marca de 26 victòries consecutives que va acabar en la final del US Open davant Sampras. A l'abril va arribar al capdamunt del rànquing individual per primera ocasió, però no va poder mantenir el lloc fins a final de temporada ja que fou superat al novembre. En termes de partits disputats, l'any 1995 fou el millor de la seva trajectòria amb 73 victòries i només 9 derrotes. Al final de la temporada també va guanyar la seva tercera i última Copa Davis.

El 1996 no fou tan reeixit i no va arribar a cap final de Grand Slam, perdent ràpidament a Roland Garros i Wimbledon, i arribant a semifinals a Austràlia i als Estats Units. L'èxit més important de l'any fou la medalla d'or individual als Jocs Olímpics celebrats a Atlanta, superant fàcilment al català Sergi Bruguera en la final. Durant la temporada 1997 va ressorgir la seva antiga lesió de canell i només va poder disputar 24 partits. Fou la seva pitjor temporada a nivell tennístic, i en les seves memòries va confessar que va prendre metamfetamina per superar els mals moments psicològics. En un dels controls antidopatge va donar positiu però va escriure una carta a l'ATP indicant que un amic li havia introduït aquesta substància en una beguda sense assabentar-se'n. L'ATP va acceptar la declaració i va arxivar el positiu com una advertència. En les seves memòria va assenyalar que aquesta declaració era mentida i prenia aquesta substància expressament. Va caure més enllà dels cent primers en el rànquing i molts mitjans ja el donaven per cas perdut.

Des que Rod Laver guanyà el Grand Slam el 1969 Andre Agassi ha estat el primer tennista en aconseguir guanyar els quatre tornejos del Grand Slam, encara que no hagi estat durant el mateix any, al llarg de la seva carrera, i a més ho ha fet en quatre superfícies diferents. Així, Agassi ha guanyat l'Obert d'Austràlia el 1995, 2000, 2001 i 2003; el Torneig de Roland Garros el 1999; el Torneig de Wimbledon el 1992; i l'Open dels Estats Units el 1994 i 1999. A més Agassi va guanyar el 1996 la medalla d'or a les Jocs Olímpics d'estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), derrotant a la final el barceloní Sergi Bruguera. El 2004 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.

El 24 de juny de 2006, després de 21 anys d'activitat professional, va anunciar la seva retirada del món del tennis. Després de participar al Torneig de Wimbledon, el seu últim torneig fou l'Open USA, perdent en 3a ronda el 3 de setembre davant Benjamin Becker per 5-7, 7-6(4), 4-6 i 5-7.

Títols (61)

Individuals (60)

Medaller
Tennis
Jocs Olímpics
Or	Atlanta 1996	Individual masculí

Llegenda

Grand Slams (8)

Copa Masters (1)

Jocs Olímpics (1)

Masters Series (17)

Torneigs ATP (33)

Núm.	Data	Torneig	Superfície	Finalista	Resultat
1.	23 de novimbre de 1987	Itaparica, Brasil	Dura	Luiz Mattar	7-6 6-2
2.	15 de febrer de 1988	Memphis, EUA	Dura	Mikael Pernfors	6-4 6-4 7-5
3.	25 d'abril de 1988	Charleston, EUA	Terra batuda	Jimmy Arias	6-2 6-2
4.	2 de maig de 1988	Forest Hills, EUA	Terra batuda	Slobodan Zivojinovic	7-5 7-6 7-5
5.	11 de juliol de 1988	Stuttgart, Alemanya	Terra batuda	Andrés Gómez	6-4 6-2
6.	25 de juliol de 1988	Stratton, EUA	Dura	Paul Annacone	6-2 6-4
7.	15 d'agost de 1988	Livingston, EUA	Dura	Jeff Tarango	6-2 6-4
8.	2 d'octubre de 1989	Orlando, EUA	Dura	Brad Gilbert	6-2 6-1
9.	5 de febrer de 1990	San Francisco, EUA	Moqueta	Todd Witsken	6-1 6-3
10.	12 de març de 1990	Miami, EUA	Dura	Stefan Edberg	6-1 6-4 6 6-2
11.	16 de juliol de 1990	Washington, EUA	Dura	Jim Grabb	6-1 6-4
12.	12 de novembre de 1990	Copa Masters Frankfurt, Alemanya	Moqueta	Stefan Edberg	5-7 7-6 7-5 6-2
13.	1 d'abril de 1991	Orlando, EUA	Dura	Derrick Rostagno	6-2 1-6 6-3
14.	15 de juliol de 1991	Washington DC, EUA	Dura	Petr Korda	6-3 6-4
15.	27 d'abril de 1992	Atlanta, EUA	Terra batuda	Pete Sampras	7-5 6-4
16.	22 de juny de 1992	Wimbledon	Gespa	Goran Ivanisevic	6-7 6-4 6-4 1-6 6-4
17.	20 de juliol de 1992	Toronto, Canadà	Dura	Ivan Lendl	3-6 6-2 6-0
18.	1 de febrer de 1993	San Francisco, EUA	Dura	Brad Gilbert	6-2 6-7 6-2
19.	22 de febrer de 1993	Scottsdale, EUA	Dura	Marcos Ondruska	6-2 3-6 6-3
20.	21 de febrer de 1994	Scottsdale, EUA	Dura	Luiz Mattar	6-4 6-3
21.	25 de juliol de 1994	Toronto, Canadà	Dura	Jason Stoltenberg	6-4 6-4
22.	29 d'agost de 1994	Open EUA	Dura	Michael Stich	6-1 7-6 7-5
23.	17 d'octubre de 1994	Viena, Àustria	Moqueta	Michael Stich	7-6 4-6 6-2 6-3
24.	31 d'octubre de 1994	París, França	Moqueta	Marc Rosset	6-3 6-3 4-6 7-5
25.	16 de gener de 1995	Open d'Austràlia	Dura	Pete Sampras	4-6 6-1 7-6 6-4
26.	6 de febrer de 1995	San José, EUA	Dura	Michael Chang	6-2 1-6 6-3
27.	13 de març de 1995	Miami, EUA	Dura	Pete Sampras	3-6 6-2 7-6
28.	17 de juliol de 1995	Washington DC, EUA	Dura	Stefan Edberg	6-4 2-6 7-5
29.	24 de juliol de 1995	Mont-real, Canadà	Dura	Pete Sampras	3-6 6-2 6-3
30.	7 d'agost de 1995	Cincinnati, EUA	Dura	Michael Chang	7-5 6-2
31.	14 d'agost de 1995	New Haven, EUA	Dura	Richard Krajicek	3-6 7-6 6-3
32.	18 de març de 1996	Miami, EUA	Dura	Goran Ivanisevic	3-0 40-0
33.	22 de juliol de 1996	Jocs Olímpics d'estiu 1996, Atlanta, EUA	Dura	Sergi Bruguera	6-2 6-3 6-1
34.	5 d'agost de 1996	Cincinnati, EUA	Dura	Michael Chang	7-6 6-4
35.	9 de febrer de 1998	San José, EUA	Dura	Pete Sampras	6-2 6-4
36.	2 de març de 1998	Scottsdale, EUA	Dura	Jason Stoltenberg	6-4 7-6
37.	20 de juliol de 1998	Washington DC, EUA	Dura	Scott Draper	6-2 6-0
38.	27 de juliol de 1998	Los Angeles, EUA	Dura	Tim Henman	6-4 6-4
39.	19 d'octubre de 1998	Ostrava	Moqueta	Jan Kroslak	6-2 3-6 6-3
40.	5 d'abril de 1999	Hong Kong, Xina	Dura	Boris Becker	6-7 6-4 6-4
41.	24 de maig de 1999	Roland Garros	Terra batuda	Andrei Medvedev	1-6 2-6 6-4 6-3 6-4
42.	16 d'agost de 1999	Washington DC	Dura	Yevgeny Kafelnikov	7-6 6-1
43.	30 d'agosto de 1999	Open EUA	Dura	Todd Martin	6-4 6-7 6-7 6-3 6-2
44.	1 de novembre de 1999	París	Moqueta	Marat Safin	7-6 6-2 4-6 6-4
45.	17 de gener de 2000	Obert d'Austràlia	Dura	Yevgeny Kafelnikov	3-6 6-3 6-2 6-4
46.	15 de gener de 2001	Obert d'Austràlia	Dura	Arnaud Clement	6-4 6-2 6-2
47.	12 de març de 2001	Indian Wells, EUA	Dura	Pete Sampras	7-6 7-5 6-1
48.	19 de març de 2001	Miami, EUA	Dura	Jan-Michael Gambill	7-6 6-1 6-0
49.	23 de juliol de 2001	Los Angeles, EUA	Dura	Pete Sampras	6-4 6-2
50.	4 de març de 2002	Scottsdale, EUA	Dura	Joan Balcells	6-2 7-6
51.	18 de març de 2002	Miami, EUA	Dura	Roger Federer	6-3 6-3 3-6 6-4
52.	6 de maig de 2002	Roma, Itàlia	Terra batuda	Tommy Haas	6-3 6-3 6-0
53.	22 de juliol de 2002	Los Angeles, EUA	Dura	Jan-Michael Gambill	6-2 6-4
54.	14 d'octubre de 2002	Madrid, Espanya	Dura	Jiri Novak	W/O
55.	13 de gener de 2003	Open d'Austràlia	Dura	Rainer Schuettler	6-2 6-2 6-1
56.	10 de febrer de 2003	San José, EUA	Dura	Davide Sanguinetti	6-3 6-1
57.	17 de març de 2003	Miami, EUA	Dura	Carles Moyà	6-3 6-3
58.	21 d'abril de 2003	Houston, EUA	Terra batuda	Andy Roddick	3-6 6-3 6-4
59.	2 d'agost de 2004	Cincinnati, EUA	Dura	Lleyton Hewitt	6-3 3-6 6-2
60.	31 de juliol de 2005	Los Angeles, EUA	Dura	Gilles Muller	6-4 7-5

Finalista en categoria individual (13)

finals de torneigs del Grand Slam i Masters Series

Any    Campionat          Finalista
1989   Masters de Roma      Alberto Mancini
1990   Masters d'Indian Wells   Stefan Edberg
1990   Roland Garros       Andrés Gómez
1990   Open dels EUA       Pete Sampras
1991   Roland Garros       Jim Courier 
1994   Masters de Miami      Pete Sampras 
1995   Masters d'Indian Wells   Pete Sampras
1995   Open dels EUA       Pete Sampras 
1998   Masters de Miami      Marcelo Rios
1999   Wimbledon         Pete Sampras
2002   Open dels EUA       Pete Sampras
2005   Masters del Canadà     Rafel Nadal
2005   Open dels EUA       Roger Federer

Títols en categoria de dobles (1)

N.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Finalistes	Marcador
1.	16 d'agost de 1993	Cincinnati	Dura	Petr Korda	Stefan Edberg Henrik Holm	7-6 6-4

Classificació en torneigs del Grand Slam

Torneig	2006	2005	2004	2003	2002	2001	2000	1999	1998	1997	1996	1995	1994	1993	1992	1991
Open d'Austràlia	-	QF	SF	G	-	G	G	4a	4a	-	SF	G	-	-	-	-
Roland Garros	-	1a	1a	QF	QF	QF	2a	G	1a	-	2a	QF	2a	-	SF	F
Wimbledon	3a	-	-	4a	2a	SF	SF	F	2a	-	1a	SF	4a	QF	G	QF
Open EUA	3a	F	QF	SF	F	QF	2a	G	4a	4a	SF	F	G	1a	QF	1a

Torneig	1990	1989	1988	1987	1986	Acumulat
Open d'Austràlia	-	-	-	-	-	4
Roland Garros	F	3a	SF	2a	-	1
Wimbledon		-	-	1a	-	1
Open EUA	F	SF	SF	1a	1a	2

Enllaços externs

• Pàgina oficial d'Andre Agassi (anglès)
• www.olympic.org - Andre Agassi (anglès)
• www.sports-reference.com - Andre Agassi (anglès)